Una de les barreres que han frenat la transició energètica a Catalunya -no l’única, ni de bon tros- ha estat una xarxa elèctrica amb poca capacitat de connectar-hi noves plantes de generació renovable i, sobretot, de consum. Una situació que tot apunta que es resoldrà gràcies a la nova planificació elèctrica 2030 que aquest dijous ha presentat des de Salt el secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, acompanyada de Sílvia Paneque.
La consellera de Territori no ha amagat la satisfacció per una proposta que suposarà “un abans i un després” en el desenvolupament de projectes estratègics i que recull la pràctica totalitat de les al·legacions presentades per la Generalitat. En aquest sentit, s’hi inclou el subministrament a la petroquímica de Tarragona, les futures centrals reversibles, els nous hospitals Clínic i Trueta com també les dessalinitzadores, entre altres.
Un any de negociacions molt profitoses
El 17 de setembre de 2025, just fa un any i una setmana, la mateixa Paneque va liderar la delegació catalana que es va desplaçar a Madrid per analitzar la primera proposta de planificació elèctrica realitzada pel Ministeri de Transició Ecològica.
Va ser el punt d’inici de mesos de negociacions molt profitoses -com han reconegut tant la consellera com el secretari d’Estat- amb l’objectiu d’assolir un “salt qualitatiu i quantitatiu molt important per a la transició energètica de Catalunya”.
Un any després, ambdues parts han celebrat un resultat final que no han dubtat de qualificar d'"històric" gràcies al treball conjunt entre secretaria d’Estat amb els tres organismes de la Generalitat en l’àmbit de l’energia -direcció general, l’Icaen i L’Energètica-. La planificació preveu 3.800 nous MW -un gran hospital com el nou Clínic necessita 30 MW de potència- que han de permetre-hi connectar tant noves fonts de generació renovable com de consum. Al conjunt de l’Estat es calcula una inversió de 17.000 milions d’euros.
Des de centrals reversibles a hospitals
La planificació dibuixa “noves portes d’entrada” tant per generar o emmagatzemar energia així com per a atendre futures grans demandes. En aquest sentit, garanteix tots els projectes estratègics que la Generalitat havia posat sobre la taula.
En destaquen els futurs hospitals Clínic de Barcelona i Trueta de Girona, també la gigafactoria de Móra d’Ebre, del futur macropolígon i l’estació intermodal de Torreblanca-Quatre Pilans a Lleida com també la petroquímica de Tarragona, indústria que necessita avançar en l'electrificació per descarbonitzar-se.
L’arribada de l’alta tensió al port de Barcelona també hauria de donar servei a la Zona Franca i a l’aeroport mentre que també s’han desencallat la connexió de les futures centrals hidràuliques reversibles de la Baells i de la Ribera d’Ebre i també les dessalinitzadores previstes a la Tordera i a l'Empordà.
