Aquest any, amb més intensitat que d'altres, hem vist com la complexitat del món afecta clarament la nostra qualitat de vida i les nostres butxaques. Hem batut rècords de temperatures, afavorits per l’escalfament accelerat del planeta; hem vist créixer el preu dels carburants i de l’energia, i hem patit pel subministrament de fertilitzants agrícoles, causat, en bona part, pel bloqueig de l’estret d’Ormuz.

En aquest context, les fonts d’energia renovable, que a diferència dels combustibles fòssils no acceleren l’efecte hivernacle, agafen un especial protagonisme. Tenen el valor d’afavorir l’autosuficiència energètica i són claus en el camí cap a la neutralitat climàtica: el 2050, Europa preveu retirar de l’atmosfera la mateixa quantitat de CO2 que emeti.

Una d’aquestes fonts és el biogàs. Un gas renovable que es pot purificar, convertir en biometà i injectar a la xarxa gasista. I no només això: el biogàs es produeix gràcies a la digestió de matèria orgànica, i d'aquest procés biològic en resta un producte, anomenat digestat, que si es gestiona correctament es pot fer servir com a fertilitzant de qualitat mentre se n’obté aigua recuperada.

Així, produir biogàs pot contribuir a reduir la dependència exterior tant dels combustibles fòssils com del subministrament de fertilitzants inorgànics de síntesi, a més de minimitzar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Un estudi que hem fet recentment a l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) conclou que substituir gas natural per biometà, i fertilitzants inorgànics de síntesi per digestat, redueix la petjada de carboni més d’un 60%.

A Europa, països com Dinamarca, Alemanya o França aposten pel biogàs des de fa algunes dècades. A Catalunya, hem anat més tard: la crisi econòmica del 2008 i les decisions polítiques van frenar els intents de full de ruta. El 2022, la guerra entre Ucraïna i Rússia va significar un abans i un després per la pujada de preus del gas natural i del petroli. I, els últims anys, s’han estès arreu del món polítiques que regulen la producció de biogàs i biometà.

Actualment, l’aposta catalana pel biogàs és clara, amb un full de ruta ben elaborat, on el sector agroramader té un paper clau: es calcula que, el 2030, un terç de la matèria orgànica per a produir biogàs a Catalunya correspondrà a dejeccions ramaderes. De moment, més del 84% d’aquestes dejeccions s’apliquen directament com a fertilitzants als camps, una pràctica que no ajuda a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i que, en alguns casos, pot arribar a afectar negativament els aqüífers.

En canvi, produir biogàs a través de les dejeccions ramaderes té el potencial de generar gas renovable, reduir els gasos d’efecte hivernacle derivats de l’emmagatzematge de les dejeccions, i produir un fertilitzant orgànic de qualitat, útil per als mateixos productors o per a comercialitzar. L’aigua recuperada del digestat també pot ser un recurs important: Catalunya, i especialment les conques internes, és en situació de sequera crònica.

A l’IRTA tenim clar que hem de contribuir que el sector agroalimentari català implementi projectes de bioeconomia, en general, i de biogàs, en particular.

Per a fer-ho possible, hem posat en marxa a Mas Bové (Constantí, Camp de Tarragona) una planta experimental de biogàs situada al costat de les nostres granges de porcí i aviram. No es tracta de demostrar el valor del biogàs, que ja el coneixem, ni tampoc és un projecte que busqui beneficis comercials: la planta de Mas Bové vol ser una plataforma oberta de talent i coneixement per als productors i empreses del sector interessats en aquesta tecnologia i en la millora del seu ús. Alhora, s'hi podran fer projectes de recerca col·laboratius i la ciutadania podrà visitar-la per a entendre millor els seus avantatges i limitacions.

L’any vinent, en posarem en marxa una altra, de dimensions més petites i amb una tecnologia diferent, a l’IRTA Monells, al Baix Empordà. Tindrà els mateixos objectius que la de Mas Bové.

Són projectes científics estratègics amb què volem contribuir a garantir un futur de benestar sostenible, on l’economia i el medi ambient es potenciïn mútuament i beneficiïn el territori i la societat. Estem oberts a compartir-los amb qui ens hi vulgui acompanyar.