Quina energia farà funcionar la indústria catalana del futur?

Butlletí Impacte

«No només es tracta d'electrificar, com en la majoria dels sectors, sinó també de buscar alternatives per aquells processos que mai podran funcionar connectant-se a la xarxa»

Publicat el 19 de setembre de 2026 a les 08:08

Sovint, la conversa política i mediàtica queda atrapada pel curtterminisme i els titulars de declaracions. No es pot fer massa sovint -assumeixo l’autocrítica-, però és important de tant en tant alçar la mirada i intentar imaginar els futurs possibles per d’aquí a 10, 20 o 30 anys.

Les perspectives no són massa afalagadores -l’estiu d’enguany és un preludi molt preocupant del que ens pot esperar-, però el fatalisme pot ser la llavor de la resignació i la inacció. Ens podem imaginar una Catalunya del 2050 amb un clima irrespirable i amb una economia en caiguda lliure -per uns costos energètics inassumibles i pel col·lapse d’alguns dels sectors productius-, o mirar com transitar de manera ordenada cap a un país mínimament equilibrat i adaptat a un augment moderat de les temperatures.

Sigui per una decisió voluntària o no, és difícil imaginar que el turisme pugui mantenir un paper tan preponderant com ara. En canvi, la (re)industrialització es configura com un dels processos clau. Ara bé, per avançar-hi, cal respondre una pregunta bàsica: quina energia la farà funcionar?

En aquest sentit, és molt interessant el full de ruta presentat per l’Icaen -també n’elaborarà per als sectors residencial, transport i primari-. Calcula la factura per aconseguir una indústria descarbonitzada -9.500 milions d’euros-, les mesures per fer-ho possible en un total de 50 subsectors, com també quines fonts d’energia ho poden permetre.

No només es tracta d’electrificar -com en la majoria dels sectors-, sinó també de buscar alternatives per aquells processos que mai podran funcionar connectant-se a la xarxa. El gràfic mostra com una indústria deslligada dels combustibles fòssils també necessitarà biomassa, biometà, gasos de bio-refineria i hidrogen verd. Només així s'aconseguirà que el camí de la neutralitat climàtica no suposi convertir Catalunya en un desert industrial.

El vehicle elèctric pitja l’accelerador?

Sense abandonar la indústria i la descarbonització: aquesta setmana s’ha fet públic que la matriculació de vehicles electrificats ha assolit un nou rècord a Catalunya.

  • L’agost de 2026 el 32% dels vehicles matriculats eren elèctrics purs o híbrids endollables.
  • El 2024 es va tancar amb un 13,4% i Europa ha fixat el 40 per a final de la dècada.
  • Ja hi ha 11.580 punts de recàrrega -dels 56.000 de l’Estat-, però el 22,6% estan fora de servei.
  • L’electrificació de la flota contrasta amb una dada preocupant (?): es disparen la importació de vehicles usats, aparentment més contaminants i insegurs.

Aquesta setmana també és notícia

La volta al món en quatre notícies

  1. La pèrdua de glaceres i el desgel del permafrost, claus per explicar les tràgiques inundacions del Nepal i el Tibet (llegit a Al-Jazeera).
  2. L’associació de futbolistes professionals de Corea reclama canviar el calendari de la lliga per deixar de jugar partits a l’estiu (llegit a Greenline).
  3. Mobilització ciutadana a Etiòpia per plantar 50.000 milions d’arbres fins al 2030 (llegit a The Guardian) 
  4. El desgel accelerat de l’Àrtic obre una nova ruta comercial: un vaixell xinès estrena la connexió que estalvia set dies de navegació (llegit a Le Monde).

 

Escull Impacte com la teva font preferida de Google