Pedro Sánchez va visitar aquesta setmana els municipis d'Almeria afectats pel tràgic incendi de los Gallardos. Amb un rostre comprensiblement compungit -el foc ha deixat 13 morts-, va reiterar la proposta d'articular -copio textualment- “un gran pacte d'Estat enfront a l'emergència climàtica”, perquè “l'emergència climàtica mata” i “totes les administracions i el conjunt de la societat hem d'estar a l'altura del desafiament que tenim per davant”.
Va ser una tragèdia provocada pel canvi climàtic? Per una acumulació de combustible vegetal sense gestionar? Per una gestió deficient de l'emergència? Per la negligència de persones que van desobeir les recomanacions de les autoritats? Ho desconec i, per tant, no en faré cap valoració més enllà que, missatges simplificadors com “l'emergència climàtica mata” després d'incendis com el d'Almeria, crec que poden tenir efectes més aviat contraproduents.
Mentre Sánchez era a Andalusia, transcendia que el Ministeri de Transports treballa en quatre projectes per ampliar l'AP-7 en un total de cent quilòmetres. Suposaria la construcció d'un tercer carril entre l'Hospitalet de l'Infant i Amposta... i d'un quart en els trams Sant Celoni-Montornès, Martorell-Vilafranca i B-23 Martorell.
L'obra, que pretén respondre a la saturació de l'autopista causada per l'eliminació dels peatges, costaria uns 500 milions d'euros, quantitat que permetria executar almenys la meitat del desdoblament de l'R3 entre Montcada i Vic, per exemple. Però la realitat és que ens plantejarem abans una autopista de vuit carrils que tenir una de les principals línies de Rodalies... amb dues vies.
De res serveix que Pedro Sánchez reclami pactes d'Estat contra l'emergència climàtica si les polítiques van en direcció contrària sigui ampliant aeroports o autopistes. I això no vol dir que calgui resoldre el col·lapse de l'AP-7, però no pot passar per la vella recepta d'augmentar capacitat... fins que es tornin a saturar com la famosa Katy Freeway de Houston que arriba a 26 carrils i continua amb embussos.
En parlàvem aquesta setmana amb l'economista Mar Reguant -una de les entrevistades de la sèrie Catalunya Last Call que estrena aquest cap de setmana el company Pep Martí-. Fa pocs anys va formar part del consell assessor d'Emmanuel Macron per afrontar la crisi climàtica. El document que li van entregar tenia com a línia vermella els subsidis als combustibles fòssils. Dies després de rebre la proposta, la primera mesura que va aplicar el president francès va ser subvencionar la benzina per frenar l'impacte de la invasió d'Ucraïna. Com passava a la mítica Els germans Marx a l'Oest, per no aturar la màquina continuarem demanant “més fusta” encara que suposi que ens quedem sense tren.
Tercera onada de calor abans de la canícula
La canícula és el període més càlid de l'any i, tradicionalment, va del 15 de juliol al 15 d'agost. Enguany, ja acumulem tres onades de calor primerenques. Tant de bo la resta de l'estiu es comporti...
- L'onada només va tenir un dia de temperatures extremes amb màximes fins a 42,5 graus.
- Ja són nou dies per sobre dels 40 graus abans del 15 de juliol.
- Catalunya registra el màxim de demanda elèctrica del 2026 i el tercer de tota la història.
- Els morts per calor a Barcelona es disparen a partir de 32 graus i n'acumulen 10.000 en dues dècades a l'àrea metropolitana.
Aquesta setmana també és notícia
- Biodiversitat | El riu Llobregat, un inesperat oasi metropolità per a les papallones
- Energia | Barcelona cedirà deu cobertes municipals per crear comunitats energètiques
- Contaminació | L'amenaça invisible del Sàhara
La volta al món en quatre notícies
- Banda, considerada la ciutat més càlida del món, supera els 48 ºC impulsada per l'escalfament global (llegit a Euronews).
- Preocupació per l'impacte energètic a Trinidad i Tobago pels acords amb empreses nord-americanes per establir centres de dades al Carib (llegit a The Independent).
- Malàisia es convertirà en un dels primers països de la regió amb llei climàtica i gravarà les emissions de CO2 (llegit a The Star).
- El fum dels incendis forestals engoleix Toronto mentre la mala qualitat de l'aire també afecta Nova York (llegit a The Guardian).
