El riu Llobregat, encaixonat entre ciutats i grans infraestructures, és un inesperat oasi per a les papallones. Així ho revela l'observatori mBMS -coordinat pel CREAF i impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona- que ha incorporat per primera vegada tres trams d'aquest curs fluvials als seus punts de seguiment de biodiversitat. Els resultats, recollits en el darrer informe anual d’aquest projecte de ciència ciutadana, confirmen no només el paper de connectors biològics sinó la capacitat d'allotjar una presència de papallones molt superior a la resta de la infraestructura verda metropolitana.
Mateixa riquesa, molta més abundància
La recerca, realitzada durant el 2025, demostra que tot i que la riquesa d'espècies als espais fluvials és idèntica a la mitjana dels parcs metropolitans -amb 18 espècies detectades-, l’abundància de papallones és notablement superior.
Concretament, s’ha registrat una mitjana de 28,2 individus per mostreig, una dada que supera en 1,5 vegades la mitjana històrica dels parcs (19,3) i que gairebé triplica la de les platges (10,2). Aquestes dades s’han obtingut gràcies a l'anàlisi de tres transsectes específics situats als aiguamolls de Molins de Rei, al Parc Agrari de Sant Boi de Llobregat i a ca n’Albareda (Sant Andreu de la Barca).
Aquesta destacada concentració de fauna respon directament a les condicions ambientals úniques de les lleres dels rius. Segons explica Joan Pino, director del CREAF i responsable científic de l’mBMS, en aquests entorns hi predominen els hàbitats oberts amb una gran diversitat de plantes que, gràcies a la presència constant d'aigua, gaudeixen de períodes de floració molt més llargs. Aquest escenari garanteix que les papallones disposin d'aliment abundant durant una part molt més extensa de l'any, actuant com un refugi climàtic clau enmig de la trama urbana.
Troballes singulars
L’estudi del riu també ha aportat sorpreses de gran interès faunístic. Els voluntaris han detectat un exemplar de damer rogenc (Melitaea didyma), una espècie pròpia de conreus extensius i zones ermes de la qual només se n'havien vist tres individus en els set anys d'història del projecte.
Ara bé, la reina indiscutible del Llobregat ha estat la blanqueta de la col (Pieris rapae), que representa el 70,4% de totes les observacions registrades al riu, seguida de molt lluny per la bruna de bosc (Pararge aegeria), amb un 8,2%.
Rècord absolut del projecte
Més enllà del Llobregat, el 2025 ha suposat un rècord absolut del projecte. Globalment, s’han comptabilitzat 15.206 individus de 45 espècies diferents arreu de l'àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta de la xifra més alta des que es va iniciar el seguiment el 2019, un fenomen que els experts atribueixen tant a la incorporació dels nous espais fluvials -molt més naturalitzats- com a la recuperació de les pluges que van precedir la temporada de mostreig.
Tot i el balanç positiu, els investigadors demanen prudència davant d'uns ecosistemes que encara mostren símptomes de desequilibri. La blanqueta de la col, molt afavorida per la seva capacitat de migrar seguint els cursos d'aigua, concentra el 37,5% del total de captures de l'àrea metropolitana, un percentatge que abans de la sequera amb prou feines arribava al 20%.
Amb tot, les previsions per a aquest 2026 continuen sent optimistes, ja que els informes mensuals dels primers mesos de l'any mostren registres d'abundància i diversitat per sobre de la mitjana, segons apunta Jesús Fernández, cap de servei d’Infraestructura Verda de l’AMB.
La importància dels voluntaris
Aquesta valuosa radiografia de la biodiversitat metropolitana és el fruit directe de l'esforç col·lectiu, gràcies a la participació de 53 voluntaris que han dut a terme 482 mostrejos al llarg de l'any.
Les dades obtingudes per aquest projecte de ciència ciutadana no només serveixen per fer un diagnòstic, sinó que es converteixen en una eina de gestió pràctica per millorar la planificació del territori. En aquest sentit, tant l'AMB com el CREAF fan una crida als veïns dels municipis metropolitans a contribuir-hi.
