El passat divendres 31 de juliol es va declarar un incendi a l’Alta Ribagorça a més de 2.300 metres d’altitud. Tres dies després, el foc continua cremant i amenaça el parc nacional d’Aigüestortes. “És el primer incendi d’alta intensitat que patim al Pirineu”, explica Aniol Ferragut, sotsinspector del GRAF. Les condicions atmosfèriques -onades de calor i pràcticament sense pluja- han fet real un pronòstic vinculat al canvi climàtic: incendis d’alta muntanya també a l’estiu.
Un territori d’incendis d’hivern
La campanya d’incendis arreu de Catalunya coincideix amb l’estiu. Ara bé, passa el mateix a l’Alt Pirineu? “Les dades mostren una clara concentració a l’hivern”. Ho demostra la geògrafa Anna Badia en un article recentment publicat. Tanmateix, considera que aquest comportament diferencial no s'explica principalment per factors climàtics sinó per “pràctiques agrosilvopastorals tradicionals”. En aquest sentit, en conversa amb Nació, apunta que era a l'hivern o inicis de primavera -a l'estiu no està permès- quan es podia cremar matollars per tal de recuperar pastures o espais oberts.
Les dades de les investigadores de la UAB són clares. Del 1995 al 2023 van cremar a l’hivern al Pirineu Occidental un total de 9.000 hectàrees, una xifra que quasi multiplica per vint les 500 de l’estiu, l’estació amb menys superfície cremada -malgrat un cert repunt del nombre d’ignicions. Es tracta, evidentment, d’un comportament totalment invers al conjunt del país.
2026: un estiu excepcional
L’incendi de Senet, al terme municipal de Vilaller, ja ha cremat unes 109 hectàrees, 35 de les quals de la zona perifèrica del parc nacional d’Aigüestortes. Pot semblar una superfície poc important, però supera àmpliament tot el que s’ha cremat en els darrers 15 estius.
De fet, segons les dades dels Agents Rurals, només si es té en compte les comarques de la Val d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça -Nació ha exclòs l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, ja que combina territori d’alta muntanya amb zones clarament prepirinenques- des del mes de juny s’han cremat 155,8 hectàrees.
S’han produït un total de 16 incendis en aquestes comarques, la majoria de menys d’una hectàrea. Ara bé, a banda del Senet, destaca el de Farrera que va cremar més de 38 hectàrees a la serra de Roques Codolles. Un foc molt similar -per l’altitud i per ser causat per un llamp-, es va produir al pic de Salòria, malgrat que en el vessant de l’Alt Urgell, amb 1,2 hectàrees calcinades.
“És una situació poc habitual a l’estiu”, admet Aniol Ferragut, sotsinspector dels GRAF dels Bombers de la Generalitat. “Evidentment, que ens sorprèn, però amb les condicions actuals té tota la lògica”, afegeix Francesc Cano, assessor en gestió forestal del CTFC.
En aquest sentit, el Pirineu exemplifica una situació força general: un hivern i un inici de primavera molt plujós -o nivós-, seguit de mesos de sequera absoluta. “Les onades de sud contínues, però també la presència de vegetació morta per la sequera del 2021-2024 afavoreixen que un llamp pugui acabar provocant incendis importants”, explica Ferragut, responsable de l’operatiu de l’incendi de l’Alta Ribagorça.
El primer incendi d’alta intensitat al Pirineu
Els incendis tradicionals del Pirineu es produeixen a l’hivern i cremen a baixa intensitat. Aquest fet -que fins i tot la Val d’Aran ha planificat i regulat legalment- permet recuperar pastures i espais oberts, contribueix a conservar la biodiversitat i, quasi mai, suposen un risc per a la població.
Aquests incendis, puntualment, afecten centenars d’hectàrees. L’octubre de 2016, per exemple, 632 a la Guingueta d’Àneu, el gener de 2017 van cremar més de 430 ha a Naut Aran mentre que també destaca l’incendi de Peramea, al municipi de Baix Pallars, que a banda de cremar quasi 400 hectàrees el març de 2012 va obligar a desallotjar una setantena de veïns.
“Aquell incendi ja va ser diferent i va fer saltar l'alerta”, admet Anna Badia. En aquest sentit, recorda que va arribar a cremar coberts i que la població local va ser conscient de com el canvi del paisatge -amb l'acumulació de combustible i una gran continuïtat de forestal- suposava que el foc comencés a trobar un context molt favorable per propagar-se.
En aquest sentit, les actuals condicions atmosfèriques i d’una vegetació “amb un estrès hídric brutal” -en paraules de Francesc Cano- han afavorit el primer incendi d’alta intensitat del qual es té constància al Pirineu català. “Sabíem que ens tocaria, a l'Aragó ja havia passat”, explica Ferragut mentre continua pendent de l’evolució d’un incendi que han optat per “monitorar” amb l’estratègia de la contenció.
En aquest sentit, una de les conseqüències del canvi climàtic -més enllà de patir incendis més intensos i severs-, és que puguin afectar zones poc tradicionals. Ho admet Marc Prohom, cap de Climatologia del Meteocat, que apunta zones de la “Catalunya humida” com la serralada Transversal o el mateix Pirineu. “El Pirineu és un element de preocupació a escala europea, ja que té una de les continuïtats forestals més grans”, afegeix l’expert en gestió forestal. L'incendi de Senet, de fet, ha afectat en dos terços boscos de pi negre, una espècie que viu una paradoxa: ha augmentat un 30% -a partir de colonitzar antigues pastures-, però el nou clima n'amenaça el futur.
De les quasi 110 hectàrees calcinades fins ara, unes 35 formen de la zona perifèrica de l'únic parc nacional del país, el d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Segons ha admès el seu director, Lluís Florit, es tracta d'una zona sensible perquè és hàbitat del gall fer i zona de pas de l'os bru.
L’estratègia: deixar cremar i bombers helitransportats
Els incendis provocats per llamps a més de 2.000 metres d’altitud requereixen una estratègia d’extinció molt diferent. En aquest sentit, s’opta per la contenció, és a dir, deixar avançar el foc fins aquelles zones, com barrancs o tarteres, on tindrà dificultats per avançar. “A l’hivern la neu ens ajuda, ara no hi podem comptar”, destaca Aniol Ferragut.
A banda dels mitjans aeris descarregant aigua, es treballa amb bombers helitransportats. “Utilitzen eines manuals i foc tècnic per tal de cremar la zona que queda entre el cap del foc i l’eix de contenció”, explica el subinspector del GRAF a Nació.
La formació d’un pirocúmul -tant dissabte com diumenge-, la generació d’un focus secundari a quasi 750 metres de distància que ha cremat més de la meitat de la superfície total de l’incendi, el o la necessitat d’emetre un missatge ES-alert per “confinar” els excursionistes de 2.600 hectàrees de l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran són exemples d’un “canvi de paradigma” que caldrà veure si es manté els pròxims anys. “No és una qüestió puntual”, afirma amb rotunditat la geògrafa de la UAB.
Ara bé, és una situació extremadament preocupant. El sotinspector dels Bombers de la Generalitat considera que operativament el problema és si es produeix simultaneïtat, ja que són incendis que es poden allargar força dies o, fins i tot, setmanes. Anna Badia, per la seva banda, reclama evitar criminalitzar el foc i recorda que, si ho fa a intensitats baixes o moderades, pot tenir efectes positius tant per als ecosistemes com per a les economies de muntanya. “El bosc del Pirineu no pot mantenir tota la biomassa que ha acumulat. Si no es retira de forma ordenada, ho farà en forma de sequeres, plagues o grans incendis”, afegeix l'expert del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal.
