La campanya forestal no és gens fàcil al sud-oest d'Europa. Malgrat que Catalunya no ha patit megaincendis com al País Valencià, Castella o la Gironda, sí que en la primera meitat de l'estiu s'han cremat més de 4.600 hectàrees, una xifra força per sobre de la mitjana anual d'aquest segle.

Tanmateix, molts municipis continuen sense estar preparats per afrontar-los. El cas més greu són els 54 ajuntaments que, malgrat ser obligatori, no l'han presentat mai. Ara bé, si es tenen en compte els que tenen el document caducat -i també els que l'Infocat recomana que el redactin-, la xifra d'incompliments es dispara fins a 523, el 55% del total.

Un nou pla Infocat més exigent

El març de 2024 el Govern va aprovar el nou pla Infocat. Una actualització per adaptar-se al nou context climàtic i que suposava augmentar fins a quasi el 80% els municipis obligats a tenir un pla municipal -i arribant a la totalitat els que ho tenien recomanat-.

Aquest fet, suposava que la distància entre el que marcava el pla i la realitat fos molt elevada. Malgrat que el Govern destaca la millora -dels 387 municipis que actualment el tenen homologat, un total de 224 s'han fet entre l'octubre de 2024 i el maig d'enguany-, també és cert que el nombre de municipis sense el pla vigent supera els que no en tenen.

Concretament, hi ha un total de 169 que no l'han presentat mai -54 dels quals ho tenen obligat- i 352 el tenen caducat, perquè la llei de protecció civil obliga a actualitzar-lo cada quatre anys.

Els 54 forats negres en la prevenció d'incendis

Disposar dels plans de protecció civil obligatoris -siguin d'incendis, inundacions o riscos químics, entre altres- permet tenir definit els recursos del municipi -per exemple hidrants, basses, pistes o punts crítics-, l'organització dels efectius locals, possibles equipaments segurs en cas d'evacuació com també els sistemes de comunicació. Aquest fet, permet una millor coordinació entre l'administració local i les agències de la Generalitat en cas d'emergència.

Actualment, hi ha un total de 54 municipis amb obligació de tenir el pla que no l'han presentat mai. La majoria són ajuntaments petits, però també n'hi ha d'importants. Destaca el cas de Lleida -i altres municipis del Segrià com Aitona i Alcarràs-, capitals com el Pont de Suert o les Borges Blanques, ciutats importants com Mollet del Vallès i altres poblacions com Móra la Nova o Alp.

Tanmateix, els casos més flagrants són les sis poblacions amb risc o vulnerabilitat elevada: el Pont de Suert i la vall de Boí (Alta Ribagorça), Collbató (Baix Llobregat), Viver i Serrateix (Berguedà), Òrrius (Maresme) i Llinars (Vallès Occidental).

Objectiu: tots els municipis amb plans vigents

L'acord de Govern del 5 de novembre de 2024, en ple impacte per la dana del País Valencià, es va marcar l'objectiu que tots els municipis del país tinguessin els plans de Protecció Civil vigents. Per fer-ho, destaca l'executiu, s'han signat acords amb les quatre diputacions per tal que la Generalitat assumeixi la redacció o revisió de les poblacions de fins a 50.000 habitants. El Govern hi aporta uns 3,5 milions mentre que les administracions provincials una quantitat equivalent.

Fonts del Govern destaquen que “el ritme d'homologacions és molt superior” i que l'objectiu és tenir-ho tot regularitzat en dos anys. Ara bé, el mateix executiu va incomplir la llei a l'hora d'actualitzar el pla Inuncat i el va aprovar el passat mes de març, amb set anys de retard.