“És una setmana de molta angoixa i molts nervis, amb la gent preocupada i espantada”, assegurava dimecres al vespre l'alcaldessa de Querol, Roser Burzón. “Sentim molta ràbia i molta impotència”, afegia Mireia Pobo, amb casa a la zona, en declaracions a Nació.

L'onada d'incendis de l'Alt Camp -amb un total de 258 hectàrees cremades- no només ha fet anar de corcoll els Bombers i les ADF de la comarca, sinó també els Agents Rurals i els Mossos d'Esquadra que intenten trobar-ne el o els responsables. Malgrat aquesta situació -i el que es va originar fa unes setmanes a Tiana-, la realitat és que, en cap cas, els incendis provocats van a l'alça. En aquest sentit, si a inicis de segle representaven més d'un 33% -i eren la primera causa coneguda-, ara suposen el 26.

Més enllà de l'origen, el nombre d'incendis fa anys que se situen al voltant dels 500-600. Això, sí Jordi Pasalaigua, cap de la Unitat de Planificació i Coordinació Operativa d'Agents Rurals, reconeix que cada vegada els estius són “més complicats” perquè els períodes d’altes temperatures i baixa humitat “s’allarguen més”. És per això que insisteix a la ciutadania i als professionals en la necessitat d’extremar la precaució.

Les negligències, la principal causa

Un treballador d'una empresa subcontractada de la Generalitat va iniciar el pitjor incendi de la temporada -més de 2.000 hectàrees cremades a les Gavarres- amb l'ús d'una radial. Acabi sent responsabilitat de l'operari o de la companyia, es tracta d'una clara negligència, ja que era una activitat prohibida en un context de perill d'incendi forestal molt alt.

De fet, les negligències són actualment la causa més important a Catalunya. Els dos últims anys han representat un 29 i un 26%, respectivament, però si se n'exclouen els que els Agents Rurals no poden identificar l'origen, en l'última dècada representen un 30%, una xifra que es manté força constant des de mitjan 90.

En canvi, un grup de causes que han augmentat clarament són els accidents. Aquí s'hi inclouen les línies elèctriques, cotxes, guspires de trens o maquinària, per exemple el de Sentmenat que va suposar que els Bombers renunciessin a defensar una urbanització.

Al juny són habituals els vinculats a la campanya de cereal -el director general de Boscos, en una entrevista a Nació, admetia que hi ha un repunt a causa de la tecnologia de la maquinària més nova-. Ara bé, si no es compleixen les condicions de seguretat -o bé es fa l'activitat quan està prohibida- es pot considerar una negligència.

Actualment, els accidents ja suposen quasi un 23% de les causes conegudes, una xifra que contrasta amb el 12-13% de fa tres i quatre dècades.

El 80%, d'origen humà

Siguin provocats, negligències o accidents tenen en comú el factor humà. En aquest sentit, representen vuit de cada deu dels incendis declarats a Catalunya. En canvi, els naturals causats per llamps, es mantenen pràcticament invariables al voltant del 20%.

Això sí, acostumen a ser difícils d'extingir. No només poden començar a zones de difícil accés -com aquest dijous al Prepirineu-, sinó que a vegades comencen dies o setmanes després de la tempesta. És el que va passar -en forma de revifada- a Lladurs aquest dimarts -va cremar 3,5 hectàrees-, el mateix dia que es vivia el pitjor foc de l'onada que afecta l'Alt Camp.

Baixen els incendis provocats

Els Agents Rurals tenen la competència de determinar l'origen dels incendis i determinar-ne la superfície afectada. Enguany ja es freguen les 4.600 hectàrees cremades després d'un dels inicis de juliol més complicats.

A banda de les Gavarres per l'extensió i l'impacte sobre urbanitzacions, un dels més complicats va ser el de Carme (l'Anoia) que va cremar part d'un polígon industrial. Ara bé, l'onada que pateix l'Alt Camp és el que està generant més preocupació amb un total de sis focs i 258 hectàrees, segons dades facilitades pels Agents Rurals.

Se'n va declarar un primer el dia 8 -amb quasi 90 hectàrees cremades-, dos més de petits l'11 i l'endemà el més important, que va cremar quasi 150 hectàrees. Dues represes a Querol i Pontons, van fer créixer la xifra fins a 162. Dijous se'n va declarar un altre que va cremar una hectàrea i mitja, que va tenir una represa l'endemà extingida ràpidament. A més, entre febrer i abril, se n'havien produït quatre més.

A l'espera que els Agents Rurals i els Mossos puguin trobar-ne el responsable, la veritat és que els incendis provocats van a la baixa. A inicis de segle suposaven el 33,5% dels que tenien causa coneguda, entre 2006 i 2017 van caure al 31% i en la darrera dècada un 26.

També es redueixen els que resten com a causa desconeguda. Fa quatre dècades fregaven el 30% mentre que en els darrers anys se situen al voltant del 10. Enguany, segons les dades oficials, s'enfilen fins al 24, però cal tenir en compte que hi ha moltes investigacions en curs. L'ús de noves tècniques de policia científica com els gossos o els drons permeten que cada vegada menys focs acabin com un cas sense resoldre.

És precisament quan es detecta indicis d'intencionalitat, explica Jaume Castelló, sotscap de l'àrea de Barcelona, que l'agent major o el cap de comandament activa la unitat canina per trobar substàncies accelerants com derivats del petroli, dissolvents o parafina.

Anna Subirós, del Grup Especial Caní dels Agents Rurals, explica que si un gos marca una zona i el segon ho fa al mateix lloc, tenen clar que “allà hi ha alguna cosa”. És en aquest cas, que s'agafen mostres i s'envien al laboratori de l'Institut Nacional de Toxicologia de Barcelona per tal de ser analitzades.

Si es demostra, es considera inicialment que ha estat obra d'un incendiari. En aquest sentit, segons destaca Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de Psicologia de la Violència de la Universitat de Barcelona, la piromania és una patologia poc freqüent i que cal demostrar per part d'un forense. En canvi, la majoria dels focs intencionats es vinculen a violència o venjances personals, per part de persones amb antecedents penals.