Jaume Minguell Garriga (Barbens, el Pla d'Urgell, 1979) és enginyer de forests amb més de vint anys d'experiència en diversos organismes i administracions. L'abril de 2025 va ser nomenat director general de Boscos i Gestió del Medi amb un encàrrec molt clar: accelerar els mecanismes per dinamitzar el sector forestal i reduir el risc d'incendi. En una llarga entrevista amb Nació just abans de la primera onada de calor de l'estiu, assegura que el país té les eines per afrontar els denominats incendis de sisena generació, però que cal temps per aplicar-les per una qüestió de magnitud: la superfície forestal ja ocupa el 65% de Catalunya.
Tanquem una setmana amb incendis agrícoles cada dia. Malgrat que els protocols de prevenció han millorat molt, continuen produint-se. Què es pot fer per evitar-los?
Cal analitzar-ho bé. Hi ha molts incendis que s'associen al cereal -perquè és el combustible més disponible en aquesta època de l'any- que comencen a cremar per circumstàncies que no tenen res a veure amb l'activitat agrícola. Normalment, aquestes causes -una màquina en unes obres o un cotxe en una carretera- no afloren i, automàticament, relacionem tots aquests incendis amb la campanya de sega. Ara bé, es tracta d'una activitat amb un risc important, perquè s'ha de fer en un moment complicat com és de l'inici de l'estiu. Aquesta setmana, per exemple, el perill d'incendis agrícoles és molt superior dels forestals. La vinent, en canvi, allà on encara no s'hagi fet la collita podria ser més preocupant per la possibilitat que saltin als boscos. Més enllà d'això, com ja s'apuntava en la pregunta, s'ha avançat molt. Hi ha una gran capacitat d'avaluar el perill, controls i mitjans per a la primera intervenció. Sí que és cert que la maquinària d'última generació suposa nous riscos que encara no tenim ben identificats tecnològicament. Hi estem treballant tant amb experts de la Universitat de Lleida com amb el sector.
Prohibir segar no és una solució...
La sega s'ha de fer en aquesta època de l'any. Si les condicions de risc són molt elevades, la decisió que cal prendre -per exemple a partir del mapa de perill que elaborem a Agricultura- és si al cap d'uns dies el combustible estarà més disponible per cremar o menys. Aquest equilibri és complicat i, sempre que es pugui, optem per la prevenció: controlar la maquinària, revisar que tothom tingui els extintors, reforçar el Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF) o campanyes de sensibilització molt directes cap al sector.
A mesura que avancin els dies els incendis agrícoles deixaran de ser la preocupació principal i ho passaran a ser els forestals. Com es presenta la campanya d'enguany?
La diagnosi conjunta és que, aparentment, se'ns presenta una campanya clàssica -que no vol dir que sigui bona-. No hem tingut unes condicions extremes a l'abril-maig com fa dos anys i el moment crític es preveu entre el 15 de juliol i el 15 d'agost. Sense la sequera els arbres aguanten, però evidentment, el combustible més fi estarà disponible per cremar a mesura que avancin els dies. Depenent de la intensitat i la persistència d'aquesta onada de calor, és possible que aquestes previsions inicials s'avancin una o dues setmanes.
Les pluges de l'hivern i inicis de primavera no haurien de permetre una situació favorable?
Cal tenir clar que plogui sempre és bo. Malgrat que afavoreix tenir molt combustible fi disponible, no situa els arbres en una situació d'estrès i dificulta que hi pugui haver incendis de capçades. Ara bé, més enllà del que hagi pogut passar en els mesos previs -que condicionen el conjunt de la campanya-, l'evolució en cada territori concret depèn molt de les precipitacions d'aquests dies. Allà on es produeixin dos o tres episodis de tronades de tarda, et permet contenir el risc. En canvi, si en una zona amb condicions favorables a incendis s'està setmanes sense pluja, augmenta ràpidament.
Abans ha parlat del mapa de perill d'incendis -que és una eina molt potent-, però es difon el Pla Alfa dels Agents Rurals. Els sap greu?
Tots formem part de la Generalitat de Catalunya i el que ens interessa és que el missatge arribi al conjunt de la societat. Legalment, la potestat d'autoritzar o no les activitats amb risc d'incendi és del Departament d'Agricultura i per fer-ho hem desenvolupat una eina molt potent i precisa. El Pla Alfa, de fet, no deixa de ser una aplicació del nostre mapa de perill on se sumen qüestions com la disponibilitat de mitjans i altres situacions conjunturals. L'important és que si una activitat està autoritzada, però condicionada al fet que no s'arribi a un nivell de risc, que sigui fàcilment consultable amb el mapa d'Agricultura -bàsicament el sector primari- o el dels Agents Rurals.
- Jaume Minguell Garriga va ser nomenat fa poc més d'un any
- Hugo Fernández
Finalment, els colors dels mapes suposen que una activitat es pugui fer o no...
Ha de quedar clara una cosa: l'objectiu del Departament d'Agricultura seria no prohibir ni una sola activitat. Com que això és impossible, la qüestió és ser el màxim de precisos perquè quan es denegui una autorització sigui en el territori més reduït possible. Es tracta d'una fórmula que funciona i explica una de les grans diferències amb el nombre d'incendis i el seu abast respecte a la resta de comunitats autònomes.
Sigui per una qüestió de sort o per fer bé les coses -o ambdues-, a Catalunya no s'ha produït cap incendi forestal de sisena generació -el de la Segarra del 2025 va ser eminentment agrícola-. Estem preparats per afrontar-los?
Catalunya té clar com s'han d'afrontar aquests incendis. Tenim el coneixement científic i tècnic tant en l'àmbit de l'extinció com de la prevenció. Fa anys que es treballa per estar el màxim de preparats possible i, honestament, l'actual executiu ha fet una aposta molt potent per fer un pas endavant.
Ho estem al 100%? Evidentment que no. Si com a Govern hem posat molt èmfasi en la necessitat d'una gestió forestal sostenible i d'una aposta contundent per la prevenció és perquè som conscients que no estàvem en la situació desitjable. Ho tenim 100% cobert? No, per això estem accelerant. I és molt important que la consciència de risc s'assumeixi progressivament i que no calgui una catàstrofe perquè la societat ho entengui.
És un problema de recursos?
Tenim el coneixement tècnic i científic. Es tracta d'actuacions amb un cost relativament reduït -3.000 euros per hectàrea-, però de gran magnitud. No hi ha cap sector a Catalunya que quan es plantegi una mesura l'hagi de multiplicar per 2 milions d'hectàrees. Hi ha el consens, hem posat la qüestió a l'agenda i s'ha reforçat econòmicament. Ara bé: hi ha el hàndicap d'un endarreriment de vint anys.
- Jaume Minguell, a la seu de la direcció general de Boscos i Gestió del Medi
- Hugo Fernández
És evident que no es pot actuar en 2 milions d'hectàrees. Recentment, van presentar els eixos de confinament com l'estratègia per evitar megaincendis. De manera intensa, s'estima que cal treballar en quasi 35.000 hectàrees i, de moment, enguany es farà en 900. Amb quin període de temps és raonable tenir-ho fet?
Tenim tres estratègies. Les franges són per protegir els nuclis habitats de qualsevol mena d'incendi -un foc de 200-300 hectàrees si afecta cases és una tragèdia- mentre que els perímetres de protecció prioritària estan pensats per evitar que un foc pugui afectar el conjunt d'un massís. Un incendi que cremi centenars de milers d'hectàrees i salti d'una serralada a una altra és molt poc probable. Ara bé, cal treballar de manera immediata perquè no passin vint anys i aquesta tasca estigui per fer. Evidentment, cal començar per zones on dues d'aquestes estratègies coincideixin: punts que serveixin com a eixos de confinament, però també dels perímetres de protecció prioritària.
Teníem clar que no només volíem marcar-ho en un mapa. Hem tirat endavant una de les licitacions forestals més ràpides de la història. Ja hi ha 2.000 hectàrees autoritzades i això és una declaració d'intencions. Tornant a la pregunta, si disposem de pressupostos, crec que en 5-6 anys es poden executar totes les actuacions més prioritàries, les que permeten protegir un nombre més gran de persones.
Les tres estratègies són importants, però les franges no deixen de ser claus per evitar tragèdies a curt termini. Vint anys després de la llei, només se n'han executat el 50%. Ens ho podem permetre?
És clar que com a país no ens podem permetre tenir el 50% dels nuclis sense franges de protecció contra els incendis. Per això, una de les primeres coses que va decidir aquest Govern és que més enllà que sigui competència dels propietaris i els ajuntaments això no podia continuar així. Hem passat d'1 a 15 milions anuals i s'ha reformulat la convocatòria per tal d'aconseguir un punt d'inflexió.
En els incendis intervenen els Bombers, les ADF i els Agents Rurals. Però també hi ha el GEPIF, una altra agència menys mediàtica. Quin és el seu paper i per què és important?
El GEPIF no deixa de ser una crossa per a l'ecosistema de prevenció i extinció d'incendis. I té molt sentit que depengui d'Agricultura perquè, per exemple, permet que activitats de risc com la sega es puguin fer en determinades condicions. La seva tasca en la primera intervenció és clau, però també aprofitem la seva especialització i els seus mitjans -per exemple els tractors per llaurar en cas d'incendi- pel manteniment d'infraestructures de prevenció o per executar cremes prescrites, entre altres.
L'endemà d'un incendi, en les tertúlies s'acostuma a dir que a Catalunya no es fa gestió forestal. Això és una mitja mentida...
Sí, a Catalunya es fa gestió forestal. Sempre parlo de gestió forestal sostenible perquè és el sector econòmic que millor ha integrat les mesures de conservació. No només es treballa correctament sinó que hi ha molt bon coneixement gràcies al Centre de Tecnologia Forestal de Solsona. Ara bé, encara és insuficient. Diem que la gestió forestal és la solució perquè en l'actual context de canvi climàtic, perquè l'únic dels components on podem actuar és en la quantitat de combustible. La gestió forestal no ens protegirà de tots els focs, però sí dels grans incendis forestals.
Tothom té molt clar que cal més gestió forestal, però després ens molesta trobar-nos una brigada treballant al bosc...
És molt important ser capaços de compassar la realitat objectiva de l'estat de les masses forestals i del coneixement científic i tècnic amb la percepció de la societat. És responsabilitat de l'administració, dels experts i també dels mitjans.
Hi ha molta distància entre les dues visions...
Catalunya actualment no té cultura forestal. Hi ha desconnexió i manca de coneixement sobre la realitat dels boscos. I, en part, és normal. Perquè són ecosistemes molt joves: només cal veure les imatges de fa 80 anys on pràcticament no hi havia arbres. Aquest procés d'aprenentatge social és lent i portarà dècades. Hem de ser persistents per tal que s'entengui la importància de la gestió forestal i que és plenament compatible amb la conservació de la biodiversitat. Aquest Govern ho ha fet des del primer dia i, segurament, mai s'havia emès un missatge tan clar.
Més enllà de l'acceptació social, hi ha un estudi del CREAF que assegura que Catalunya és un dels països d'Europa amb més barreres a la gestió forestal...
S'hauria de mirar cas per cas. Però compte que a vegades barregem coses molt diferents. Una barrera és un element que es pot aixecar. I a Catalunya tenim qüestions estructurals: l'orografia és molt complicada i les zones planes es dediquen a l'agricultura. Mai serem com Finlàndia que tenen una activitat mecanitzada de conreu d'arbres. També algunes de les espècies dominants són molt menys productives que en altres latituds.
Ara bé, sí que hi ha barreres que estem treballant fort per superar. Que l'aposta per la gestió forestal sostenible és una prioritat del Govern ho mostra que es lidera des de Presidència i es coordina tots els departaments implicats. Aquest canvi de fons ens ha de permetre fer un salt endavant molt clar.
A Catalunya s'aplica l'estratègia de l'extinció zero i alguns experts consideren que això pot acabar afavorint els megaincendis del futur...
És un tema molt complex i que s'escapa de blancs i negres. És evident que hi ha una paradoxa de l'extinció: un incendi elimina combustible i si en un territori no se n'han produït, hi ha més potencial per un episodi de grans dimensions.
Aquest principi és fàcil d'aplicar en països molt poc densament poblats, on deixar cremar un incendi és relativament fàcil. Ara bé, traslladar-ho a casa nostra és molt complicat perquè tenim un territori hiperantropitzat. És molt complicat deixar espai al “foc natural” perquè ràpidament topes amb una masia, una granja o una subestació elèctrica. S'han fet proves amb les pastures de muntanya de la Val d'Aran, però crec que a Catalunya té una capacitat d'aplicació molt limitada.
