Considera clau difondre la causa dels incendis per sensibilitzar: “Fa trenta anys que es redueixen el nombre de focs”

M’ho podia imaginar. El que sabíem fa un parell de mesos és que la vegetació, gràcies a les pluges d’hivern i inicis de primavera no estava malament. Ara bé, l’estiu està molt condicionat a les precipitacions de maig i juny i també les condicions meteorològiques de les primeres setmanes de la temporada. Els dies crítics es produeixen amb valors extrems i amb una vegetació que tingui estrès hídric.

La vegetació va començar l’estiu bé, però portem 40 dies consecutius de calor per sobre de la mitjana. Si aquests episodis es repetissin, podríem trobar-nos a l’agost amb incendis molt més agressius i que afectin una superfície molt més gran que els d’aquest juliol.

Les previsions meteorològiques són fiables a una setmana vista. Més enllà, no ens donen el nivell de concreció que necessitem. En aquest sentit, per la qüestió dels incendis és més important l’evolució de la humitat relativa que la temperatura, però també el vent. Caldrà seguir-ho setmana a setmana.

Costa d’entendre per què, precisament, en els darrers anys hem posat molt èmfasi a explicar les causes dels incendis. No només les investiguem per demanar responsabilitats -si n’hi ha- sinó per sensibilitzar i donar a conèixer a la societat les activitats que generen perill d’incendi. L'ús de maquinària -i concretament de serres radials- està clarament regulat. Sembla que es va produir un error de comunicació per part de l’empresa, però el que és evident és que qüestions que semblen inofensives poden generar un gran incendi com el de les Gavarres.

Ho estem investigant conjuntament amb els Mossos d’Esquadra. Enguany ja s’han identificat i detingut un total de quatre persones per incendis intencionats i continuem treballant en diversos episodis com el d’Aiguamúrcia. Treballem intensament, però cal deixar clar que no només és qüestió de tenir un sospitós, sinó de trobar prou proves per imputar-li l’autoria.

Tenim un acord de col·laboració ben clar. Els Agents Rurals, de manera sistemàtica, investiguem les causes de tots els incendis, petits i grans. En funció de si poden ser intencionats, dolosos o amb greus danys a persones o béns també hi entren els Mossos. En aquests casos, ens distribuïm les tasques en funció de les experteses: a nosaltres ens toca la part més tècnica mentre que ells assumeixen la part més policial. El Cos d’Agents Rurals és un referent tant en àmbit estatal com mundial en investigació de causes i, per tant, la col·laboració ens fa molt forts.

Són un 25%. A més, són incendis recurrents, habitualment de poca extensió i a tocar de zones urbanes, on són fàcilment detectables. Ara bé, no és fàcil poder imputar algú. Tan bon punt descartem altres hipòtesis, avaluem la intencionalitat a partir de la recerca de substàncies accelerants amb gossos. Si se’n troben, s’envien a l’Institut Nacional de Toxicologia i, a partir d’aquí, s’obre una investigació més policial de buscar sospitosos i motivacions.

Clarament, poder demostrar la responsabilitat d’un sospitós. Cal trobar-lo a la zona dels fets o localitzar el mateix producte a casa seva o al vehicle…

La majoria d’incendis intencionats els causen persones amb problemes de salut mental i, en molts casos, amb addiccions com l’alcohol. Altres motivacions, com la de requalificar terrenys, ja fa anys que la llei no ho permet. Per tant, no crec que penes superiors tinguessin cap efecte.

La majoria d’actuacions imprudents són inconscients. En aquest sentit, apostem per la informació, la sensibilització, explicar les causes i aconseguir que tothom sigui conscient que l’activitat que desenvolupa té un perill d’incendi. De fet, la gran majoria ho té en compte i compleixen mesures excepcionals com el tancament de massissos, que intentem limitar al màxim.

Efectivament. La maquinària nova és més complexa i està provocant un repunt de les ignicions. Un dels elements que hem constatat són els canvis en el tub d’escapament per reduir les emissions. La pols de la sega s’hi diposita i, com que arriba a 900 graus, genera espurnes. Documentem totes les causes per tal d’informar les autoritats competents si cal prendre alguna mesura com, per exemple, una excepció en les emissions a l’atmosfera.

Intentem resoldre’ls tots. Però cal tenir en compte que un 90% dels incendis tenen menys d’una hectàrea i, en algunes ocasions, costa molt poder trobar l’element que hagi provocat la ignició. En tot cas, assolir un 90% de causes és una xifra boníssima perquè es fa amb el màxim rigor i, si no queda clar, es determina com a desconeguda. Ara bé, hem integrat un grup amb ràngers californians i australians per millorar encara més les tècniques i també estem en contacte amb centres de recerca per poder disposar de nous instruments.

En investigació de causes vam incorporar el mètode el 1994 i, posteriorment, vam formar agents forestals de totes les comunitats autònomes. Recentment, hem signat un projecte de col·laboració amb Sardenya i cada vegada rebem més interès de països del centre i del nord d’Europa que, amb la crisi climàtica, es comencen a preocupar pels incendis forestals.

Sí, ens sentim molt integrats perquè al final som un cos operatiu, que participa en quasi tots els plans d’emergència, un gran coneixement del terreny i bons recursos: vehicles tot terreny, mitjans aeris i embarcacions. Interior està pensat perquè els diversos organismes que en depenen puguin fer la feina el millor possible. A més, formar-ne part ens facilita l’entesa i col·laboració amb Mossos i Bombers. Això no vol dir que no treballem intensament amb Territori i Agricultura, per exemple amb la pesta porcina. Som un cos que està al servei del país i participem en tot allò que puguem ser útils.

Sí, és un dels objectius que complirem. Des del 2009 vam patir un bloqueig de la promoció interna i de nous agents a causa de les restriccions de despesa, fet que ni ens permetia substituir les jubilacions. Ara mateix som uns 600 agents, està a punt de començar una nova promoció i se’n convocarà una altra l’any vinent de 100 més. El pla estratègic permet tenir una estructura de comandament adequada, passar a poder oferir un servei 24 hores, demarcacions més reduïdes per tenir un coneixement més profund del territori i la seva gent i també vigilància permanent als espais naturals de protecció especial.

Sí, s’ha buscat un equilibri entre especialització i polivalència. És complex, però és una de les claus de l’èxit: tenir agents repartits per Catalunya amb equipament i capacitat de resoldre les qüestions bàsiques de les quatre àrees de treball: incendis, fauna, boscos i espais naturals i biodiversitat. A més, tenim especialistes per a les tasques més complexes. A França, de fet, van passar a unificar a través de l’Oficina de la Biodiversitat els agents de fauna, d’aigües i de parcs, entre altres. I el 2028 el Congrés Europeu de Ràngers es farà a Osona per l’interès que desperta un model que és referent tant a la península Ibèrica com al conjunt d’Europa.

És un model d’èxit, ja que un 90% dels incendis no superen l’hectàrea. I en aquest cas hi tenen un paper fonamental les ADF perquè la seva proximitat els permet una intervenció immediata i també són claus en vigilància i prevenció -i un punt de suport quan activem el Pla Alfa-. Respecte a l’extinció l’esquema també és clar: la direcció és Bombers i, a través dels punts de trànsit, decideixen qui i com pot participar en cada sector de l’incendi tenint en compte que el comportament del foc cada vegada és més agressiu. El dibuix és correcte i, si hi ha algun problema puntual, s’ha d’avaluar i resoldre’l amb sentit comú.

El Pla Alfa, de fet, adopta mesures progressives en funció del perill que hi ha cada moment. Amb el nivell 4, no només es fan uns tancaments sinó que hi ha una resolució dictada per la consellera d’Interior amb una sèrie de restriccions a les activitats. Ara bé, és cert que amb la crisi climàtica cada vegada tenim més dies extrems i en quatre dels darrers cinc anys s’han donat condicions realment excepcionals.

Respecte a l’acumulació de combustible, només hi ha una solució: posar en valor els productes forestals i, segurament, també les externalitats que aporten els ecosistemes forestals. Hi ha milions de persones que gaudeixen d’uns boscos que, en un 80%, són propietat privada.

Ho afrontem amb la perspectiva que tenim una informació meteorològica i de l'estat de la vegetació molt més precisa que fa vint anys. El 4 de juliol del 1994, per exemple, no vam acabar d’entendre què ens va passar. I ara sí que ho sabem. Tenim una gran capacitat per saber com està la vegetació en cada punt del país amb mostrejos sobre el terreny i imatges via satèl·lit. En aquest sentit, el Departament d’Agricultura, a través del servei de Prevenció d’Incendis, ha fet un treball fantàstic els darrers anys. Això ens permet, tant als Bombers com a nosaltres, preparar-nos bé, saber on hem de reforçar dotacions i informar a la ciutadania. Crec que el futur implica conscienciar els ciutadans de les activitats que generen risc perquè, al cap i a la fi, nou de cada deu incendis estan vinculats als humans.

Deixant de banda els intencionats, es pot treballar en les negligències i els accidents. Fem inspeccions a qualsevol activitat que pot generar una ignició, que estan regulades i necessiten autorització per desenvolupar-se. Creiem en aquesta tasca i està donant resultats: perquè fa trenta anys que hi ha una lenta, però continuada reducció del nombre d’incendis.

La sort sempre compta. Perquè un mal lloc en un mal dia pot ocasionar un incendi molt gran, com va passar a l'Empordà. Ara bé, crec que Catalunya té un sistema de prevenció i d'extinció d'incendis molt potent. També en personal: 5.000 bombers entre professionals i voluntaris, acabarem tenint 1.300 agents rurals i un cos de voluntariat, les ADF, que en sumen 9.000 més, molt ben repartides i que són claus perquè la immensa majoria dels focs no es facin grans. I quan això passa, també tenim una capacitat d’intervenció si no es produeix la simultaneïtat. En David Borrell [l’inspector en cap dels Bombers] ho explica molt bé: podem amb un gran incendi -aquí els analistes i l’estratègia dels GRAF són clau-, però amb dos podem tenir problemes.

Crec que la informació és clau i també cal vigilància, perquè una part de la gent actua per desconeixement. Cal que els visitants tinguin clar què es pot fer i què no, però també algú ha de vetllar pel compliment d’aquestes normes. En aquest sentit, el creixement fins a 1.300 agents ens ha de permetre una presència permanent als espais naturals protegits, que actualment no podem garantir.