Anatomia del foc a Catalunya

En només dues dècades, els incendis que superen la capacitat d’extinció dels Bombers ha passat del 0,2 a l’11%. El problema no és el foc -els ecosistemes mediterranis hi estan adaptats-, sinó els grans incendis en un tauler de joc que ha canviat per l’acceleració del canvi climàtic i l’increment de la continuïtat forestal.

Malgrat que es generen menys ignicions, han tornat a augmentar els grans incendis -quan superen les 500 hectàrees- i els episodis de simultaneïtat. De fet, són de major dimensió, més intensos i més homogenis. Assoleixen temperatures més elevades que no només afecten la vegetació, sinó també el sòl i posen en risc la capacitat de regeneració.

Què ha cremat a Catalunya els darrers 40 anys? Més d’un terç ha estat matollar, una xifra que supera la suma de conreus i pinedes de pi blanc. La possibilitat de gestionar el combustible vegetal no és fàcil. Costa uns 3.000 euros per hectàrea, una xifra relativament assequible, però que contrasta amb la magnitud de la superfície forestal. En canvi, l’extinció té un cost variable que, en estimacions conservadores, pot assolir els 19.000 euros.

El nombre d’ignicions fa 30 anys que manté una lenta, però sostinguda, reducció. Ara bé, després del pic de la dècada dels 90 -amb megaincendis a la Catalunya Central que van obligar a replantejar el sistema de prevenció i extinció- tornen a augmentar els grans incendis i els temuts episodis de simultaneïtat. Aquesta dècada, de fet, quan es produeix un incendi superior a les 500 hectàrees, de mediana, coincideixen amb 25 focs més.

Tot el que necessita el foc per cremar: més temperatura, menys humitat, un bosc molt homogeni i molt poques oportunitats d’extinció. Perquè hi hagi foc, es necessiten tres ingredients: 

El nou clima també és un factor accelerador dels grans incendis. “Estem normalitzant unes temperatures que no ho són”, apunta Marc Prohom, cap de Climatologia del Meteocat. Precisament, és a l’estiu quan pugen més les màximes i es redueix més la pluja. Per a finals de segle, es preveu una caiguda del 20% de precipitació i assolir els 50 graus en punts de Ponent i la Catalunya Central.

“El canvi climàtic potencia que, quan es produeixi un foc, es pugui estendre a més velocitat”, afegeix Prohom. L’hivern i la primavera del 2026 ha plogut molt, però en poques setmanes s’ha assecat tot. És el denominat fuet hidroclimàtic (climate whiplash, en anglès). “A Califòrnia ho tenen molt estudiat, és la combinació perfecta per als incendis: una estació molt plujosa seguida d’un període sec molt pronunciat”, explica Cristina Santín. 

Tots aquests factors afavoreixen incendis d’alta intensitat que poden superar la capacitat d’extinció. I la situació que posa al límit el cos de Bombers és la denominada simultaneïtat, quan hi ha dos o més focs amb gran potencial. En aquest sentit, en la campanya d’estiu 2026 el mateix inspector en cap David Borrell ha explicat públicament que es prioritzava un incendi -fet que suposava “deixar-ne cremar” un altre- per evitar el col·lapse del sistema d’extinció.

En quatre dècades, els incendis a Catalunya han afectat quasi 290.000 hectàrees, una superfície que s’acosta a tota la regió metropolitana de Barcelona. Això sí, els pitjors anys queden lluny: 1986, 1994 i 1998.

Les temporades tràgiques dels 80 i els 90 van obligar a replantejar-ho tot a Catalunya. Es van crear les ADF i també el GRAF, la unitat dels Bombers de la Generalitat especialitzada en l’anàlisi i en l’actuació en grans incendis.

“Tenim un sistema de prevenció i d'extinció d'incendis molt potent”, assegura Josep Antoni Mur, inspector en cap dels Agents Rurals. “Tenim clar com afrontar els incendis de sisena generació”, afegeix Jaume Minguell, director general de Boscos.

Ara bé -més enllà que els recursos són finits i mai suficients-, el context és cada vegada més complicat. “A Catalunya, però també al conjunt d’Europa i Amèrica hi ha més dies en què una ignició es pugui convertir en grans incendis”, explica Jordi Vendrell, director general de la Fundació Pau Costa.

El resultat és que baixen el nombre de focs -la superfície total té tendència a estabilitzar-se-, però augmenten el nombre d’hectàrees cremades per incendi. Més enllà d’una qüestió operativa, Vendrell destaca que cremen en alta intensitat i de manera més homogènia. “Per als paisatges i la biodiversitat ens interessa la màxima heterogeneïtat”, conclou.

El cost d’apagar el foc

La prevenció d’incendis no és barata. Malgrat que el cost per hectàrea és relativament assequible -el director general de Boscos ho quantifica en 3.000 euros-, hi ha un problema de magnitud. A Catalunya hi ha 2 milions d’hectàrees forestals i és impossible actuar a tot arreu. En aquest cas, la priorització de zones estratègiques té com a gran objectiu permetre reduir la intensitat de les flames i dotar als Bombers d’oportunitats d’extinció.

Ara bé, quin és el cost econòmic d’extingir un incendi? No es tracta d’una resposta fàcil i que té moltes limitacions. A més, el cost per hectàrea depèn molt de la superfície calcinada. En conats -quan no arriba a 1 hectàrea-, es dispara fins a les 19.500, però per una qüestió d’economia d’escala, es redueix a mesura que els incendis són més grans.

Aquestes xifres s'extreuen d'una mostra de 130 valoracions econòmiques elaborades pels Bombers de la Generalitat entre el 2013 i el 2025, el que representa un 2,6% del total d’incendis. Són informes que no es redacten de manera sistemàtica, sinó només quan un jutge sol·licita una estimació de costos.

Ara bé, Tamara Garcia de la Calle, directora general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, matisa que els costos reals són encara més alts. En aquestes valoracions judicials no es contempla el material, les dietes o el combustible, sinó que només es computa el preu per hora dels mitjans aeris, les dotacions terrestres i el nombre de bombers implicats.

Les cigarretes, la negligència més greu

Fa quatre dècades, no s’aconseguia determinar la causa del 25% incendis. Actualment, la incorporació de noves tècniques -des de l’ús de drons a gossos ensinistrats- ha permès que la taxa es redueixi fins al 10-15%. “És una xifra boníssima, perquè es fa amb el màxim rigor”, explica Josep Antoni Mur.

Els Agents Rurals tenen la competència d’aclarir la causa i cartografiar tots els incendis que es produeixin a Catalunya, tan si no arriben a l'hèctarea com si superen les 10.000. A diferència del que molta gent pot pensar, els intencionats van a la baixa. Actualment, són el 26% -excloent els d’origen desconegut-, mentre que a inicis de segle representaven el 33.

Si es tenen en compte els 74 subtipus de causes lidera el rànquing històric a Catalunya: uns 6.600 incendis i més de 111.000 hectàrees cremades. Demostrar l’autoria d’un foc provocat no és fàcil: cal localitzar accelerants a la zona zero amb gossos, analitzar-ho a l’Institut Nacional de Toxicologia i després poder-ho vincular policialment amb el sospitós.

Davant de la temptació habitual de demanar un augment de penes, Josep Antoni Mur considera que “no tindria cap efecte”. En aquest sentit, el cap dels Agents Rurals recorda que el perfil majoritari correspon a “persones amb problemes de salut mental o addiccions”, i que, motivacions econòmiques com la requalificació de terrenys fa anys que estan blindades per llei.

En canvi, les negligències -que inclouen des de tirar una burilla a utilitzar una serra radial-, globalment ja suposen un 30% dels focs que es poden aclarir. D’aquests, els fumadors són responsables en sis dècades de més de 3.000 incendis i un total de 42.000 hectàrees cremades. “Apostem per la informació, la sensibilització, explicar les causes i aconseguir que tothom sigui conscient que l’activitat que desenvolupa té un perill d’incendi”, apunta Mur.

Els accidents, per la seva banda, suposen un 23% dels incendis, més de 10 punts que fa tres i quatre dècades. En aquest grup, destaquen les línies elèctriques: n’han provocat 1.200, però han causat la crema de fins a 78.000 hectàrees, un fet molt vinculat als grans incendis de la Catalunya Central de 1994 i 1998.

Com diu el lema “nou de cada deu” tenen origen humà. En aquest sentit, malgrat que amb grans oscil·lacions anuals a causa de la meteorologia, els llamps només representen un 10% dels incendis i, en sis dècades, han provocat la crema d’unes 24.300 hectàrees.

Els incendis d’alta intensitat comencen a canviar el paradigma de la regeneració posterior a l’incendi. Malgrat que els ecosistemes mediterranis estan plenament adaptats al foc, estudis recents apunten que es pot arribar a perdre el 50% de la diversitat de fongs o patir processos erosius extrems.

Més recurrència, cremar sobre cremat

“Tenir un incendi cada 20, 25 o 30 anys és perfectament viable”, relata Beatriz Duguy, investigadora en Ecologia del Foc a la Universitat de Barcelona. Ara bé, alerta que la situació està canviant: “Si la recurrència és massa curta, amb un gran incendi cada 8 o 10 anys, perdem capacitat de resposta i resiliència”.

Tot depèn de l’espècie, per exemple, amb matollars rebrotadors “poden aguantar bastant bé”, però en el cas dels pins, que no tenen llavors fins als 15 o 20 anys, pot suposar “una pèrdua de l’estrat arbori”. El problema, segons la investigadora, és que les condicions són tan extremes, amb incendis tan intensos i severs, que la capacitat de resposta sovint és insuficient.

Intensitat i severitat no són sinònims

Duguy apunta que, més enllà de la superfície, cal diferenciar entre intensitat -com crema- i severitat -quin impacte deixa en el paisatge-. Aquesta darrera qüestió es pot mesurar en el percentatge de capçada cremada, el tipus de cendra o la profunditat del sol que queda afectada.

Per predir la resposta els models inclouen el règim històric d’incendis, les característiques del darrer foc i també la proporció i tipologia d’incendis preexistents. “Un matollar dominat per rebrotadores, té una capacitat de resposta de poques setmanes encara que no plogui”, explica la investigadora de la UB.

Ara bé, amb focs massa freqüents, ja s’ha constatat que comunitats com les de garric o coscoll perden capacitat de resposta per la impossibilitat de refer les reserves de carboni. Encara és més complicat en germinadores com les estepes o el romaní, molt més dependents de les precipitacions posteriors a l’incendi.

Actuar o no actuar, més enllà de plantar arbres

“Després d’un incendi, tothom vol restaurar i gastar molts diners en plantar arbres”, explica l’ecòloga Cristina Santín, cap del Departament de Biodiversitat i Canvi Global de l’IMIB-CSIC d’Oviedo. Apunta que aquesta estratègia és molt negativa perquè els ecosistemes adaptats al foc es regeneren de manera natural. “Amb un sòl tan sensible, el millor és no actuar”, afegeix. Què cal fer? Seguiment.

La investigadora del CSIC, en canvi, centra la preocupació en l’edafologia: “La vegetació es recupera en anys, però produir un parell de centímetres de sol tarda dècades o segles”. Sense la protecció vegetal, en cas de pluja hi ha molta erosió. Es perd fertilitat i les cendres contaminen l’aigua. L’actuació més urgent “és protegir el sòl de les zones molt sensibles amb encoixinat o mulching amb palla”. “No ho fem gens bé”, conclou.

Ara bé, en el context de canvi climàtic, d’incendis més intensos i d’encadenar llargs períodes molt secs amb altres de curts molt plujosos, la regeneració es complica. Els resultats preliminars dels incendis del nord-oest de la península Ibèrica de l’estiu de 2025 quantifiquen una erosió de tones per hectàrea. “En aquests casos tan extrems, la situació pot ser irrecuperable”, adverteix Santín.

Els fongs, aliats contra els incendis

Els incendis d’alta intensitat, no només afecten la superfície, sinó que hi ha tot un món subterrani que també els pateix. Els fongs desenvolupen diverses funcions a l’ecosistema: els simbionts, per exemple, són “crucials per a la regeneració de la vegetació”, explica Cristina Aponte, investigadora en Ecologia Forestal de l’INIA-CSIC.

Resultats recents constaten una pèrdua de fins al 50% de la diversitat d’aquests fongs després d’un incendi d’alta intensitat. “Abans el sòl era capaç de tamponar aquesta calor i, a cinc centímetres de la superfície, era com si no hagués passat res”, assenyala Aponte. En canvi, amb focs d’alta intensitat, l’energia arriba a capes més profundes i l’afectació és molt superior.

L’element clau és la temperatura que s’assoleix i si té capacitat d’alterar el sòl, tant l’estructura com la composició. Malgrat que les cendres aporten nutrients, el balanç en un incendi d’alta intensitat és clarament negatiu pels nutrients, que es volatilitzen. “Pot generar un desastre ecològic en l’àmbit físic, químic i biològic”, conclou.

Què hem après?

De foc n’hi ha hagut sempre i els ecosistemes mediterranis hi estan adaptats. Ara bé, hi ha dos processos a ritmes diferents -el canvi climàtic i l’acumulació de combustible als boscos- que augmenten les probabilitats que una ignició es converteixi en un gran incendi forestal.

Més enllà de reduir les emissions, l’estratègia més útil a curt i mitjà termini és afavorir un paisatge que tendeixi a reproduir l’antic mosaic, però adaptat als usos actuals. Que tingui discontinuïtats que permetin reduir la intensitat de les flames, però també oportunitats d’extinció als Bombers.

Malgrat disposar d’un sistema de prevenció i extinció molt potent, és quasi impossible -com ha passat a la pràctica totalitat de regions de clima mediterrani- que Catalunya no pateixi un megaincendi.

Tenir el país preparat per afrontar aquesta nova realitat -focs més grans, homogenis, intensos i severs- és clau per mitigar danys inassumibles en el paisatge, però especialment en els béns materials -tard o d’hora s’haurà d’obrir el debat sobre les urbanitzacions al bosc- i en les vides humanes.

El nou clima i l’acumulació de combustible -i també la sensibilització social així com la paradoxa de l’extinció- provoquen que hi hagi menys ignicions, però que cremin més hectàrees. No és només una qüestió estadística: els incendis d’alta intensitat provoquen impactes fins ara desconeguts -com sobre els fongs- i posen en qüestió el paradigma de la restauració d’uns ecosistemes que, fins ara, estaven ben adaptats al foc.