L’ecòloga Cristina Santín recorda que els ecosistemes mediterranis estan adaptats als incendis, però que el canvi climàtic en pot afectar la regeneració
Cristina Santín Nuño (el Bierzo, 1981) és ecòloga especialitzada en l'estudi dels incendis forestals i de l’impacte en el cicle global del carboni. Científica del CSIC i cap del Departament de Biodiversitat i Canvi Global de l’IMIB d’Oviedo, recorda que els ecosistemes mediterranis estan adaptats al foc, però que el canvi climàtic no només en dificulta la regeneració sinó que n’afavoreix les condicions d’ignició amb fenòmens com el denominat fuet hidroclimàtic.
El foc és un element estrany en l’ecosistema mediterrani?
La Terra és l’únic planeta on existeix el foc -almenys que nosaltres ho sapiguem-. Per fer-lo possible calen tots els elements del denominat triangle del foc: combustible -vegetació, en el cas dels incendis forestals-, oxigen i una font d’ignició, com una espurna.
I des de quan hi ha foc?
Tan bon punt hi havia prou plantes a la superfície terrestre i prou oxigen a l’atmosfera van començar els incendis. Estem parlant de fa 420 milions d’anys. És molt important entendre que el foc porta a la Terra molt més temps que nosaltres com a espècie… i hi continuarà sent quan deixem de ser-hi. A més, forma part de molts ecosistemes -com el mediterrani- que hi estan adaptats des de fa milers d’anys. No podem ni volem viure en un món sense foc.
Els hauríem d’apagar tots?
És la denominada paradoxa de l’extinció. I ja se’n parlava als Estats Units a finals del segle XIX i inicis del XX. Aleshores, començava a haver-hi capacitat per apagar-los. I la perspectiva era colonial -bàsicament de l’escola forestal alemanya- que considerava el foc com un element negatiu. El problema és que com més incendis apagues, més biomassa s’acumula i, en condicions meteorològiques específiques, els incendis són més grans, perillosos, intensos i negatius tant per a la societat com per als ecosistemes.
“No és que l’ecosistema estigui desequilibrat, sinó que està en un moment de transició”
Sempre hi ha hagut intervenció humana. Si ho mirem com una equació, amb l’èxode rural, se n’ha eliminat un factor important i això ha afectat els ecosistemes?
Els paisatges i els ecosistemes del passat estaven adaptats a uns determinats usos per part dels humans que ara han canviat. Aquest fet està produint, en moltes zones, el que anomenem renaturalització passiva. La natura torna a recuperar allò que era seu.
No crec que hi hagi un desequilibri a l’ecosistema, sinó que estan en uns estats que no són els finals. Quan hi ha una pertorbació -sigui artificial o natural-, l’ecosistema comença des de zero, fet que es coneix com a successió biològica. Primer apareixen les espècies herbàcies, després els arbustos i, en molts casos i si passa el temps, tindríem un bosc o una superfície arbrada. Moltes finques que es van abandonar els anys 70 estan en plena transició de matollar al bosc. No és que l’ecosistema estigui desequilibrat, sinó que està en un moment de transició.
Perdre matollars és negatiu?
Tenim una percepció del matollar molt negativa, tant des d’una mirada urbana com rural. Els arbres agraden molt als urbanites i no tant al món rural, però el matollar no agrada a ningú. Són ecosistemes molt rics tant en biodiversitat com en carboni.
No tot va ser abandonament rural: també es va plantar activament, no?
Hi ha dos fenòmens en aquests canvis d’ús. A banda de la renaturalització passiva, també les repoblacions amb el Pla Nacional de Repoblació Forestal franquista. En cap cas defensaré una dictadura, però cal entendre el context: reduir l’erosió, més capacitat de producció de fusta…
I són un problema?
Sí, no és un ecosistema natural. Són un pi al costat d’un altre, al costat d’un altre… Les plantacions s’han de mantenir i, si no es fa, acumulen molt combustible i són un greu problema per als incendis forestals.
“És important no mitificar el mosaic forestal”
Creu que s’hauria de recuperar el paisatge del mosaic forestal?
És la recepta màgica de tothom per als incendis. Fa 60 anys teníem un paisatge “ideal” en forma de mosaic. Ara bé, era en un context en què la majoria de gent vivia en pobles amb economies de subsistència. És important no mitificar-ho -també suposava una desforestació massiva- perquè aquest tipus de mosaic tenia molts problemes per a la connectivitat d’espècies o per la biodiversitat, però és cert que una estructura amb menys continuïtat vegetal redueix la probabilitat d’un gran incendi, que és el principal problema actual.
La sequera està superada. Per què es continuen produint incendis tan intensos i simultanis?
El canvi climàtic provoca episodis més extrems: quan plou, plou més; quan hi ha sequera, és més llarga i intensa. L’hivern i la primavera han estat molt plujosos, fet que ha afavorit el creixement dels estrats herbaci i arbustiu. Aquest combustible -que denominem com a fi- és el més important per als incendis, per sobre de l’arbori.
“El canvi climàtic afavoreix la situació perfecta per als incendis: encadenar molta pluja amb un llarg període sec”
I com hi influeix la crisi climàtica?
A Califòrnia ho tenen molt estudiat. Ho anomenen fuet hidroclimàtic (climate whiplash, en anglès). És la combinació perfecta per als incendis: una estació molt plujosa seguida d’un període sec molt pronunciat.
De qui és la responsabilitat en cas d’incendi?
L’any passat a Espanya es van evacuar 40.000 persones i van morir vuit persones. Enguany ja són 16 morts, tretze de les quals a Almeria. A Portugal, el 2017, van ser un centenar. Això és una bogeria. I tots hi tenim responsabilitat. Ens hem d’informar i saber què fer en cas d’emergència. La gent -encara que sigui per les pel·lícules de Hollywood- coneix més que ha de fer en cas d’un terratrèmol que d’un incendi.
Què passa després d’un incendi. Cal actuar-hi?
L’actuació més urgent i que no fem gens bé, és protegir el sòl de les zones molt sensibles amb encoixinat o mulching amb palla. La vegetació es recupera en anys, però produir un parell de centímetres de sòl tarda dècades o segles. Sense la protecció vegetal, en cas de pluja hi ha molta erosió. Es perd fertilitat i les cendres contaminen l’aigua.
I cal plantar arbres?
Després d’un incendi, tothom vol restaurar i gastar molts diners a plantar arbres. Això és molt negatiu perquè hi ha molts ecosistemes adaptats al foc i que, per tant, es regeneraran de manera natural. A més, amb un sòl tan sensible, el millor és no actuar. Què cal fer? Seguiment.
Sense vegetació que freni l’aigua, s’afavoreixen les inundacions?
Després d’un incendi es redueix la infiltració i augmenta la hidrofobicitat, és a dir, el sòl es fa més repel·lent a l’aigua. Aquesta aigua d’escorrentia avança molt més junta per l’absència de vegetació i agafa molta força.
Quant estima que tarda el sòl a recuperar-se?
Una zona cremada pot tardar dècades a recuperar l’estructura original del sol. Ara bé, si s'exclouen els esdeveniments erosius importants, al cap d’un any, amb el rebrot dels matolls, ja no es produeix aquest efecte directe de la pluja.
“El canvi climàtic està afectant la regeneració posterior als incendis”
El canvi climàtic afecta?
Zones que abans es regeneraven bé, ara tarden més. Tinc un company que ho està quantificant en els grans incendis de la península Ibèrica del 2025 i ha calculat una erosió de tones per hectàrea. En aquests casos tan extrems, la situació pot ser irrecuperable. El fet que s’estiguin encadenant llargs períodes molt secs amb altres de curts molt plujosos està afectant la regeneració.
Un missatge positiu per acabar?
Tenim coneixements i tècniques. Es poden fer moltes coses i només toca posar-nos les piles. Aquesta nova realitat ja ha arribat i és aquí per quedar-se.