Cristina Aponte Perales (Madrid, 1981) és investigadora Ramón y Cajal en Ecologia Forestal a l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA-CSIC). Ha estudiat a Austràlia els impactes dels incendis en el segrest de carboni i, actualment, se centra en com el foc afecta la interacció entre plantes i sol, treballant específicament en el paper dels fongs.
En què se centra la seva investigació?
En la incidència dels incendis al sol, centrant-ho en la part biològica i, especialment, en els fongs.
Per què els fongs?
Són uns organismes que desenvolupen diverses funcions a l’ecosistema. Destaquen els simbionts, les micorrises, que són crucials per a la regeneració de la vegetació. S’hi associen i aporten nutrients, aigua i protecció enfront de la presència de patògens. Moltes espècies vegetals -per exemple els pins- estan obligats a establir aquesta mena de relació amb els fongs simbionts.
N’hi ha d’altres tipologies?
Sí, per exemple els sapròfits, que són la clau en el procés de descomposició de la matèria orgànica. Són els principals encarregats de reiniciar el cicle del carboni, del nitrogen i del fòsfor. En aquest sentit, converteixen la matèria morta en nutrients que tornen a estar disponibles per a la vegetació.
Tots contribueixen “en positiu”?
Bé, també hi ha els fongs paràsits que, si es descontrolen, poden arribar a exterminar poblacions o espècies senceres de vegetació.
En definitiva, són claus.
Sí, són un component essencial en els ecosistemes, però que no ens hi fixem perquè estan amagats. De fet, només hi pensem en l’època de bolets… En tot cas, La gent quan passeja pel bosc acostuma a mirar cap amunt i no cap avall.
S’acostuma a pensar que els fongs necessiten humitat per sobreviure. Què passa a l’estiu als boscos mediterranis?
Aquesta idea està estesa, però evidentment els fongs dels sistemes mediterranis estan adaptats i poden sobreviure a l’estiu. Això sí, estan menys actius i perden part del miceli.
I els incendis també afecten els fongs?
Sí, hem acabat el projecte FireFungi que, precisament, s’ha centrat a entendre l’efecte que té la severitat dels incendis en aquestes comunitats de fongs. Per què? Doncs perquè amb el canvi climàtic i els canvis d’usos del sol, cada vegada hi ha més combustible, els incendis són més intensos, generen una quantitat més gran d’energia i, per tant, són més severs.
“L’energia dels focs d’alta intensitat afecta capes del sòl molt més profundes”
Això afecta el sol?
Abans el sòl era capaç de tamponar aquesta calor generada per l’incendi. D’aquesta manera, només afectava la zona més superficial i, a uns cinc centímetres, era com si no hagués passat res. En canvi, amb focs d’alta intensitat, aquesta energia arriba a capes més profundes i la fracció del sòl que queda afectada és cada vegada més gran.
La sequera està superada. Per què es continuen produint incendis tan intensos i simultanis?
El canvi climàtic provoca episodis més extrems: quan plou, plou més; quan hi ha sequera, és més llarga i intensa. L’hivern i la primavera han estat molt plujosos, fet que ha afavorit el creixement dels estrats herbaci i arbustiu. Aquest combustible -que denominem com a fi- és el més important per als incendis, per sobre de l’arbori.
I als fongs?
Hem comprovat que es perd una gran diversitat de fongs quan es produeixen focs d’alta intensitat. I aquesta pèrdua és més gran en zones de pendent elevat i, per tant, subjectes a processos d’erosió post incendi. En aquest sentit, tota la capa cremada ha perdut la matèria orgànica i l’estructura. Quan plou s’erosiona i es perd tot el component biòtic essencial per començar la recuperació del sòl després del foc.
“Un incendi d’alta intensitat pot provocar la pèrdua del 50% de la diversitat de fongs”
Aquesta pèrdua de biodiversitat es pot quantificar?
Sí, hem arribat a constatar una pèrdua del 50%. O sigui, la meitat de la diversitat de fongs micorrízics simbionts es perd quan tenim un incendi d’alta intensitat. Cal tenir en compte que són espècies molt específiques: cada planta s’associa amb un fong determinat. Pot ser un impacte molt rellevant.
Quines són les causes més directes que provoquen aquesta pèrdua de biodiversitat?
Hem identificat un llindar de temperatura. Si tens un incendi molt intens, però passa molt de pressa, la flama no té capacitat d’escalfar les capes més profundes del sol. Ara bé, un punt calent que quedi sense apagar durant molts dies permet que l’energia penetri en capes més profundes i generi un impacte més sever.
“Com més diversitat de fongs es perd, més tardarà la regeneració d’un bosc després d’un incendi”
Quines són les conseqüències de perdre aquesta biodiversitat?
No totes les espècies poden fer la mateixa funció. En aquest sentit, es poden perdre fongs essencials per al cicle de determinats nutrients o altres particularment beneficioses per ajudar la regeneració d’arbres concrets com els pins. Com més biodiversitat es perdi, més tardarà la regeneració de l’ecosistema després d’un incendi.
“Un incendi d’alta intensitat pot provocar un desastre ecològic”
Un incendi d’alta intensitat modifica també l’estructura química del sol?
La temperatura de l’incendi alterarà el sol, tots els seus components i la composició química. En aquest sentit, es perdran nutrients que es volatilitzen, però també hi haurà aportacions gràcies a les cendres. En tot cas, serà un sòl molt més vulnerable a l’erosió perquè ha perdut la matèria orgànica que el cohesionava. Un incendi d’alta intensitat pot generar un desastre ecològic en l’àmbit físic, químic i biològic.
Comentava que les cendres aportaven nutrients.
Sí. De fet, tradicionalment, les cremes de pastures servien per recuperar espais per a la ramaderia, però també per regenerar-los gràcies a les aportacions de nutrients de la cendra. Aquest procés de fertilització es produeix en alguns ecosistemes quan el foc és de baixa intensitat: es crema la vegetació, però el sòl no queda afectat. Ara, si es perd el sol, les cendres no podran contribuir a aquesta regeneració.
“Els ecosistemes mediterranis són especialment vulnerables als incendis d’alta intensitat”
L’estudi també es pot aplicar a Catalunya?
Una de les línies del projecte ha estat una metaanàlisi global de tota la literatura científica sobre aquesta qüestió. En aquest sentit, és evident que els ecosistemes mediterranis són especialment vulnerables als incendis d’alta intensitat, molt per sobre dels boscos temperats del nord d’Europa. Per tant, és força clar que els nostres resultats són extrapolables a qualsevol altre sistema mediterrani de la península Ibèrica.