Catalunya va viure l’hivern més plujós en 30 anys. Borrasques i llevantades van acumular més pluja que el Glòria mentre que el Pirineu -especialment l’oriental- van assolir gruixos de neu rècord. Amb aquest context, per què s’ha viscut un dels inicis de campanya forestal més complicats de l’última dècada amb 4.600 hectàrees cremades? Hi ha un concepte que guanya pes: el fuet hidroclimàtic (climate whiplash o latigazo hidroclimático, en anglès i castellà, respectivament).
Un fenomen descrit a Califòrnia
El fenomen climàtic que afavoreix grans incendis forestals va ser descrit a Califòrnia. Consisteix en l’encadenament d’un període molt humit amb un altre d’extremadament sec i càlid.
El climate whiplash va guanyar popularitat arran dels tràgics incendis de Los Angeles del gener de 2025 on van morir 31 persones, van cremar unes 23.000 hectàrees i també 18.000 habitatges i altres edificis.
Coincidint amb aquella onada de focs, la revista Nature Reviews va publicar un estudi de científics nord-americans i suïssos que apuntava que relacionava l’escalfament global amb l’augment de la volatilitat hidroclimàtica, és a dir, l’increment de la successió de períodes molt plujosos amb altres de molt secs.
Els autors, liderats pel climatòleg Daniel L. Swain, estimen que l’atmosfera guanya capacitat per absorbir i posteriorment alliberar un 7% més d’aigua per cada grau que s’escalfa el planeta. Aquest fet, afavoreix que s’extregui més aigua de les plantes i del sòl, fet que augmenta la sequera. Aquesta aigua queda emmagatzemada en forma de vapor a l’atmosfera, per deixar-la anar després en forma de precipitacions intenses.
Pels investigadors, l’augment de la volatilitat hidroclimàtica “amplifica els riscos associats amb els canvis ràpids entre estats humits i secs”. Assenyalen els incendis forestals, però també les inundacions sobtades, les esllavissades i els brots de malalties.
Com afavoreixen els incendis?
L’hivern, però també l’inici de la primavera, va ser molt plujosa. “Va afavorir el creixement dels estrats herbaci i arbustiu”, explica Cristina Santín, investigadora del CSIC especialitzada en ecologia del foc. En aquest sentit, recorda que el combustible fi és més important per als incendis que l’arbori.
“El climate whiplash o latigazo hidroclimàtico és la combinació perfecta per als incendis: una estació molt plujosa seguida d’un període sec molt pronunciat”, assenyala Santín en el marc del projecte “Boscos: una crisi silenciosa”. Nació ha traduït aquest terme per fuet hidroclimàtic -no hi ha constància que s’hagués utilitzat cap terme en la nostra llengua-, però els experts consideren que és d’aplicació a Catalunya.
En aquest sentit, és paradigmàtica la situació a l’Alt Pirineu, amb quasi 160 hectàrees cremades aquest estiu, un fet força excepcional perquè és una regió on la superfície cremada a l’hivern, tradicionalment, multiplica per 20 la de l’estació càlida.
Després d’un hivern molt plujós, les actuals condicions atmosfèriques -marcades per entrades contínues de sud- i d’una vegetació “amb un estrès hídric brutal” -en paraules de Francesc Cano, assessor en gestió forestal del CTFC- van afavorir un dels primers incendis d’alta intensitat del qual es tenen constància al Pirineu català, el que va cremar 108 hectàrees a l’Alta Ribagorça, just a tocar del parc nacional d’Aigüestortes.
