Hi ha qui diu que és una llei maleïda. La normativa que ha de regular la gestió de residus a Catalunya es va començar a redactar el 2018 amb Quim Torra com a president i se’n va presentar un primer avantprojecte el 2021. Un canvi de Govern va suposar reiniciar el procés i que, en el darrer tram de l’executiu de Pere Aragonès, se n’anunciessin les línies mestres.
L’arribada del PSC al Govern no va suposar abandonar el procés, però sí una revisió quasi de zero. En aquest sentit, l’avantprojecte al qual ha tingut accés Nació elimina o converteix en recomanacions moltes de les mesures estrella de les anteriors versions.
La taxa justa no serà obligatòria
Catalunya és molt lluny de complir els objectius europeus de reciclatge. En aquest sentit, el 2024 -últim any amb dades disponibles- la recollida selectiva va arribar al 47%, però només un 39% dels residus municipals van aconseguir realment reciclats. Es tracta, de 16 punts menys que la Unió Europea fixa per enguany.
Des de la mateixa Agència de Residus es té clar que l’única manera de complir-los és amb els denominats sistemes eficients de recollida, sigui el porta a porta o bé els contenidors tancats. De fet, quan pocs mesos abans de les municipals alguns ajuntaments retrocedeixen en els seus plans per implantar-los, l’organisme dependent del Departament de Territori ha hagut de fer una crida a mantenir l’aposta.
La llei, de fet, manté l’obligació que tots els municipis apliquin aquests sistemes abans del 31 de desembre del 2030. En canvi, converteix en opcional l’altre gran instrument per millorar els percentatges de recollida selectiva: la taxa justa. Es tracta de fer pagar als ciutadans -o als comerciants- en funció de la seva producció i/o de la separació de residus. Una iniciativa que, de manera voluntària, ja han adaptat un nombre limitat de municipis i que, fins ara, totes les versions presentades contemplaven.
Tampoc s’inclou un sistema de devolució i retorn
Un nombre important dels productes no acaben al circuit de gestió de residus sinó que s’abandonen en espais públics o naturals. En aquest sentit, una de les mesures per reduir aquestes pèrdues -i fomentar la reutilització o, en el pitjor dels casos, el reciclatge- són els sistemes de dipòsit, devolució i retorn, també coneguts com a SDDR.
La idea és que es paga un sobrecost per l’envàs -per exemple una ampolla de vidre- i aquesta quantitat es recupera quan es torna en el comerç on s’ha comprat. Un sistema que “havia funcionat tota la vida” i que l’últim esborrany mantenia com a obligatori -en envasos de plàstic, llaunes, brics i ampliable a burilles de cigarreta, piles, bateries i residus d’aparells elèctrics i electrònics-, però que ara ha desaparegut completament.
En aquest sentit, cal tenir en compte un element que sobrevola tot el text, l’adaptació a la normativa espanyola. El 2022 el Congrés va aprovar la llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular i, en aquest àmbit, preveia que s’impulsaria un sistema de dipòsit, devolució i retorn si no s’arribava al 70% de recuperació d’ampolles de plàstic i llaunes.
Una vegada el Ministeri de Transició Ecològica va constatar que les dades de la patronal Ecoembes -assegurava que arribava al 71%- no eren certes, es va activar la clàusula que marcava la posada d’un SDDR abans de dos anys. Tanmateix, diverses fonts del sector donen per fet que el termini s’incomplirà i, com a mínim, no serà realitat fins al 2027.
Respecte a la proposta que el conseller David Mascort va explicar en temps de descompte, també cauen algunes mesures cridaneres com l’obligació de vendre roba de segona a mà a les grans superfícies, la de disposar d’espais de venda a granel als supermercats o l’obligació que les plataformes de comerç electrònic tinguin l’opció de rebre els paquets sense embalatge.
A continuació, algunes de les mesures que desapareixen de la llei de residus o passen a ser recomanacions.
- Obligació de vendre roba de segona mà als establiments d'una superfície superior als 1.200 metres quadrats. L’avantprojecte sí que inclou l’obligació que els establiments tinguin l'obligació de posar a disposició dels clients un servei de recollida de roba usada als mateixos locals. A més, es promou el foment de circuits de segona mà i donacions.
- Prohibició de la comercialització de productes d'un sòl ús -bolquers, productes menstruals...- que continguin ftalats o bisfenols. En desapareix qualsevol referència a l’articulat.
- Obligació d’establir una taxa justa ja sigui en “pagament per generació penalitzant la fracció resta o bonificació per participació en la recollida selectiva, o la combinació de les dues anteriors”. En l’avantprojecte el concepte passa a ser “taxa per comportament (...) com a complement dels sistemes de recollida selectiva eficients” i esdevé opcional per als municipis.
- Obligació d’establir un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) en envasos de plàstic, llaunes, brics i ampliable a burilles de cigarreta, piles, bateries i residus d’aparells elèctrics i electrònics-. L’avantprojecte no ho inclou i, com a única alternativa, parla que la “xarxa de punts de recollida existents es pot ampliar (...) en els establiments comercials del municipi amb els quals els ens locals hagin establert un acord de col·laboració”.
- Prohibició de l'envasament innecessari o superflu de productes alimentaris als comerços i a les grans superfícies. També obligació que els comerços amb una superfície igual o superior als 200 metres quadrats tinguin un 20% de l'àrea de venda sense embalatge primari, a granel o en envasos reutilitzables. Cap d’aquestes disposicions apareixen a l’avantprojecte.
- Prohibició de distribuir i vendre cartutxos i tòners que no siguin reutilitzables ni recarregables. Un article que tampoc apareix a l’avantprojecte.
- Prohibició de distribuir begudes en envasos d'un sòl ús -sigui quin sigui el material- en edificis i instal·lacions de les administracions públiques. Obligació d'instal·lar fonts d'aigua potable gratuïta o garantir aigua sense envasar. L’avantprojecte només manté la referència a les fonts, però en cap cas parla de la prohibició de distribuir envasos d’un sol ús.
- Obligació que els sistemes de repartiment de venda on line tinguin l'opció de rebre la comanda sense envasos. El nou articulat és menys ambiciós i apunta que “les empreses que distribueixin productes han de promoure l'ús d'envasos o embalatges reutilitzables i estan obligades a desplegar mecanismes que facilitin la devolució dels envasos del comerç electrònic per a la seva reutilització”.
