Catalunya està molt lluny dels objectius de reciclatge. De mitjana, el 47,1% dels residus se separen selectivament, però aquesta xifra cau fins a només un 39,2% quan es té en compte el seu reaprofitament real. D'aquesta manera, es manté l'escleta amb els llindar fixats per la Unió Europea: un 50% el passat 2020 i un 55% per enguany. Ara bé, hi ha moltes diferències entre les diverses comarques i municipis, un fet molt vinculat a la grandària de la població, però també a la implementació de sistemes de recollida eficient.

La Conca de Barberà repeteix lideratge

Hi ha poques novetats entre les comarques que lideren el rànquing de recollida selectiva. Un any més, la primera posició recau a la Conca de Barberà, una comarca que fa anys va implantar un sistema de recollida que combinava el porta a porta a les poblacions més grans i els contenidors tancats amb xip per a les zones més disseminades. Un model d'èxit que els permet fregar el 76% de separació.

El podi, de nou, el completen el Lluçanès (74,7%) i Osona (73,1%), dues comarques que també tenen el porta a porta força generalitzat -Manlleu és una de les poblacions més grans del país on està implantat-, però també un sistema més senzill on envasos i paper comparteixen un mateix contenidor.

El Priorat (67,1%) és la novetat en el TOP-5 i desplaça el Berguedà fins a la cinquena posició (64,9%). També superen el llindar del 60% les comarques del Moianès, la Terra Alta i el Solsonès.

El porta a porta permet arribar al 90%

“Catalunya ha de redoblar esforços per assolir els objectius europeus”, destaca Albert Planell, director de l'Agència de Residus. Marca dues maneres per aconseguir-ho. Per una banda, reduir el que es porta a l'abocador -el Govern aposta per tancar-ne una desena a canvi d'augmentar la incineració-, i per l'altra “augmentar la qualitat i l’eficàcia dels sistemes de recollida selectiva”.

En aquest sentit, els diversos executius catalans fa anys que pregonen la importància que els ajuntaments implantin sistemes eficients de recollida adaptats a la realitat de cada municipi. Malgrat que acostumen a generar certs problemes i queixes per part de la població, els resultats una vegada més mostren la seva eficàcia. Actualment, en disposen de manera total o parcial 401 municipis.

En el cas del porta a porta, permet que s'arribin a percentatges de recollides superiors al 90%. Una situació que no només succeeix a poblacions molt petites -com Albons (Baix Empordà) i Juià (Gironès), sinó també de dimensions ja superiors com Sant Pere de Riudebitlles i Torrelavit, a l'Alt Empordà, amb 2.500 i 1.500 habitants, respectivament. Ara bé, el líder absolut és Verges, també al Baix Empordà, que frega el 94%.

Els contenidors intel·ligents, que necessiten una identificació per obrir-se, queden per sota, però en els casos més punters superen el 80%. Destaca el cas de Centelles i Balsareny que, amb uns 8.000 i 3.000 habitants respectivament, se situen al voltant del 81. Aquesta estadística, segons les dades de l'Agència de Residus, la lidera Rajadell (Bages) amb un 86,2%. Actualment, hi ha 82 poblacions amb aquest sistema, que s'està implantant sobretot en ciutats de certa envergadura.

Les comarques que menys reciclen

El retrat robot de les comarques amb millors índexs de recollida selectiva són territoris d'interior, poc poblats i amb una implementació força general del porta a porta. El cas contrari són aquells territoris que queden lluny de la mitjana i que no arriben ni al 40% de recollida selectiva. Per una banda, hi ha les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, però també territoris molt turístics com la Cerdanya i la Val d'Aran.

Cal tenir en compte que la dada que s'atribueix al Barcelonès (39,40%) fa referència al conjunt dels 36 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En canvi, quan es parla del Baix Llobregat (41,6%) i el Vallès Occidental (43,7%) se n'exclouen els municipis metropolitans i això fa variar-ne a l'alça els percentatges.