La Generalitat ha superat els 50 MW en actius renovables. Ho ha fet a través de L'Energètica, l'empresa pública que aquest 2025 ha accelerat l'aposta per les cobertes solars en edificis públics i ho ha combinat amb l'adquisició de parcs fotovoltaics, entre els quals destaca el primer que combina producció elèctrica i agrícola al nostre país. “Estem molt satisfets. Hem executat el 100% del pressupost disponible i, de cara l'any vinent, tenim operacions madures i projectes redactats”, assegura Daniel Pérez, director de la companyia.
Duplicar el parc renovable
L'Energètica va tancar el 2024 amb uns 23 MW de potència instal·lada. Un any després se supera el llindar de la cinquantena gràcies bàsicament a 65 noves instal·lacions en teulades i cobertes -ja arriben a les 151-, però sobretot per la compra de diversos parcs solars sobre terreny en comarques com el Montsià, l'Anoia i el Maresme.
Habitualment, pensem en escoles, ambulatoris i centres cívics quan es parla d'instal·lacions solars en equipaments públics. Malgrat que són importants, aporten poca energia a la xarxa perquè són de dimensions molt petites. Aquest 2025, tot i que també s'ha continuat en aquesta línia, destaca l'aposta per infraestructures hídriques, hospitalàries i ferroviàries. La potabilitzadora del Ter, per exemple, ha incorporat una coberta de 4,9 MW -una de les més grans d'autoconsum de Catalunya-, la del Llobregat una de 0,8 MW mentre que l'Hospital Moisès Broggi i el Centre Operatiu de Martorell de FGC de 0,5 i 0,4 MW, respectivament.
Per altra banda, L'Energètica ha pogut incorporar fins a tres parcs solars. Un de construït per la mateixa Generalitat -el del peatge de la C-32 a Santa Susanna- i dos de comprats a promotors privats, el de Sant Pere Sallavinera (Anoia) i recentment el dels Valentins a Ulldecona. Es tracta de la instal·lació més gran de l'empresa pública -9,8 MW que s'ampliaran a 11,3- i la primera del país agrovoltaica, que combina la producció comercial d'energia amb l'activitat agrícola i ramadera.
Totes les instal·lacions de L'Energètica
A continuació, totes les instal·lacions renovables de l'empresa pública de la Generalitat que ja estan connectades a la xarxa.
Energia eòlica
- Pebesa (Tortosa, Baix Ebre): 1,3 MWp
- Trucafort (Priorat): 2,9 MWp
Energia hidroelèctrica
- Minicentral de Can Trinxet (Sant Quirze de Besora, Osona): 0,7 MWp
- Estació distribuïdora de Trinitat (Barcelona): 2 MWp
Parcs solars sobre terreny o zones antropitzades
- Vidreres (Selva): 3,4 MWp
- Calaf (Sant Pere Sallavinera, Anoia): 3,52 MWp
- Els Valentins (Ulldecona, Montsià): 9,8 MWp
- Peatge C-32 Santa Susanna (Maresme): 2,05 MWp
Principals cobertes solars
- ETAP del Ter (Cardedeu/Llinars del Vallès, Vallès Oriental): 4,9 MWp
- ETAP del Llobregat (Abrera, Baix Llobregat): 0,86 MWp
- Dipòsit de Palafolls (Palafolls, Maresme): 0,77 MWp
- Circuit de Catalunya (Montmeló, Vallès Oriental): 0,61 MWp
- Hospital Moisès Broggi (Sant Joan Despí, Baix Llobregat): 0,52 MWp
- Centre Operatiu de Martorell - FGC (Martorell, Baix Llobregat): 0,41 MWp
- Estudis TV3 (Sant Joan Despí, Baix Llobregat): 0,4 MWp.
- Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona): 0,39 kWp.
Parcs solars pendents d'adquirir definitivament
- Les Oluges (Segarra): 5,44 MWp
- Casserres (Berguedà): 1,63 MWp
- Vilanova d’Escornalbou (Baix Camp): 3,96 MWp
Actius eòlics i hidroelèctrics
Bona part de la potència renovable de la Generalitat és solar. Tanmateix, també disposa d'actius hidroelèctrics i eòlics. En el cas de l'energia hidràulica es tracta de dues instal·lacions a l'estació distribuïdora de la Trinitat (2 MW) així com la minicentral de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora, la primera recuperada després de la finalització d'una concessió privada.
Mentrestant, L'Energètica encara no ha decidit si entra a la societat que impulsa una central reversible a la Baells. Es tracta d'un projecte estratègic -com l'eòlica marina- i l'empresa pública podria assumir del 10 al 20% si supera el procés d'auditoria preventiva.
Per altra banda, suma dues participacions en els veterans parcs eòlics de Trucafort (2,9 MW) i Pebesa (1,3 MW). Ambdós projectes s'han de repotenciar, és a dir, canviar els antics molins per altres de més moderns i potents. El primer s'està tramitant mentre que el segon es va presentar recentment el projecte per multiplicar per quatre la generació d'energia, però reduint els aerogeneradors de 25 a 3.
Més parcs solars
El balanç de l'empresa inclou tres parcs solars sobre terreny: el de Vidreres -que produeix electricitat per la dessalinitzadora de Blanes i on s'està implant un pla per fomentar-hi la biodiversitat-, l'agrovoltaic d'Ulldecona i el de Sant Pere Llavinera.
Aquest darrer forma part de la segona crida pública de projectes privats, que també va seleccionar tres parcs més al Berguedà, el Baix Camp i la Segarra. Si tots superen la due dilegence preceptiva, sumaran 11 MW més a la cartera renovable.
- La potabilitzadora del Ter té una coberta solar de quasi 5 MW de potència
- Cedida per L'Energètica
En canvi, segons han admès fonts de L'Energètica a Nació, s'ha hagut de descartar l'adquisició d'una instal·lació anunciada en la primera crida resolta l'octubre de 2024 a Sant Fruitós del Bages. En aquest cas, només representava un 45% d'un parc de 2,9 MW.
I el 2026, què? “Tenim operacions madures i projectes executius redactats, tant de punts de recàrrega com de plaques en teulades, a més de la possibilitat d'adquirir projecte i una nova crida pública”, apunta Daniel Pérez. Això sí, les fonts consultades no fixen objectius perquè un any més l'any comença amb els pressupostos prorrogats. “Amb la dotació pressupostària necessària, estem preparats per materialitzar totes aquestes inversions”, afegeix el director de L'Energètica.
