Ja fa anys que es planteja una central hidroelèctrica reversible al Berguedà. L'objectiu és convertir l'embassament de la Baells en una megabateria natural per tal d'aportar estabilitat a la xarxa elèctrica. Aquesta setmana el projecte viu un moment decisiu: els promotors presenten públicament el projecte a la comarca coincidint amb l'inici de la tramitació de l'estudi d'impacte ambiental al Ministeri de Transició Ecològica. Preveuen iniciar les obres el 2028 i una inversió global de 400 milions d'euros.
Cinc anys d'obres
A Catalunya hi ha dues centrals hidroelèctriques reversibles -i una tercera al límit amb la Franja d'Aragó- que sumen 534 MW. Tanmateix, l'objectiu fixat per la Generalitat és triplicar aquesta xifra l'any 2030. Un objectiu ja inassumible, però que podria cobrir en una tercera part el projecte de la Baells.
Els promotors -l'empresa pública austríaca Verbund i l'espanyola E-Storagy, del grup Capital Energy- han presentat aquesta setmana al Ministeri de Transició Ecològica tant l'avantprojecte com l'estudi d'impacte ambiental. L'objectiu és que tota la tramitació estigui acabada el 2028, any en què hauria de començar l'obra civil. Tres anys després es començarien a instal·lar els equips -amb una potència de 512 MW- mentre que la central, si es compleixen els terminis, començaria a funcionar el 2033.
L'inici del període d'exposició pública s'ha fet coincidir amb actes de presentació al Berguedà, tant al conjunt d'alcaldes i agents socials de la comarca, com als tres municipis afectats: la Nou de Berguedà i Cercs -on s'ubicaria tant la central com la bassa superior- com a Vilada, on hi hauria als accessos. “Ara la prioritat dels promotors és explicar bé el projecte, però la predisposició dels municipis és bona i creiem que les reunions van pel bon camí”, explica l'arquitecte Carles Farràs, que actua com a portaveu.
Un petit embassament superior de 6 hm3
L'embassament de la Baells -una vegada aplicats els nous càlculs- té una capacitat de 108,7 hm3, una mica més que el consum anual de la ciutat de Barcelona. El projecte de central requereix construir una bassa superior al pla de Clarà. Ocuparà 39 hectàrees i uns 5 hm3. “És més de 20 vegades inferior a l'embassament”, destaquen els promotors.
- La central reversible de la Baells suposarà construir una bassa superior al pla de Clarà
- Cedida per Verbund/e-Storagy
El projecte, com qualsevol central reversible, funciona com una bateria natural i pretén ser un element que doni estabilitat al sistema, un element clau per evitar noves apagades. En aquest sentit, la idea és aprofitar l'excedent electricitat que hi ha en les hores centrals del dia -quan les renovables funcionen a ple rendiment- per bombar aigua superant un desnivell de 314 metres i a la nit, quan hi ha dèficit d'energia verda, fer-la caure i turbinar-la.
Ara bé, què passarà si hi ha un episodi excepcional de sequera? La instal·lació deixarà de funcionar. Es preveu que el llindar mínim és que la Baells estigui al 23% de capacitat. “El 97% dels dies des de la seva construcció ha estat per sobre”, puntualitza Farràs.
La central hidràulica reversible, en xifres
- Potència instal·lada: 512 MW
- Energia produïda: 4,3 Gwh/diari (equivalent a 475.000 llars)
- Capacitat bassa superior: 6 hm3
- Superfície bassa superior: 39 ha
- Desnivell entre les dues basses: 314 metres
- Cicle de càrrega i descàrrega: 9,5 i 8 hores
- Capacitat mínima per operar: 23% capacitat de la Baells
- Inversió total: 400 milions d'euros
- Llocs de treball: 500 directes (construcció) i 30 estables (operació)
- Data d'inici d'obres: 2028
- Data entrada en servei: 2033
Pendents del Ministeri, l'ACA i L'Energètica
A partir d'ara, el projecte es juga en múltiples escenaris. L'autorització ambiental depèn de Madrid, ja que tots els projectes superiors a 50 MW els tramita el Ministeri de Transició Ecològica. Per altra banda, ja fa mesos que es va sol·licitar la concessió d'aigua a l'Agència Catalana de l'Aigua. Fonts de l'administració hidràulica expliquen a Nació que encara tenen pendent l'estudi de compatibilitat.
Cal tenir en compte que el Govern va aplanar el camí en allargar de 25 a un màxim de 75 anys els terminis de les concessions en centrals reversibles a les conques internes -la Baells és la primera que es projecta-.
Un tercer element que cal resoldre és el paper de L'Energètica, l'empresa pública de renovables de la Generalitat. Consultats per Nació, assenyalen que estan en procés d'encarregar l'auditoria preventiva per avaluar la possibilitat d'assumir entre el 10 i el 20% de les accions del projecte. La decisió, condicionada a la posició dels tres ajuntaments afectats, l'hauria d'aprovar directament el Govern presidit per Salvador Illa.
Si el procés acabés positivament -un fet que els promotors desitgen-, s'haurien de complir algunes condicions ja fixades. Concretament, mantenir les compensacions als municipis durant els 75 anys d'explotació així com permetre la presència d'un representant dels ajuntaments que acompanyi L'Energètica en el consell d'administració de la societat.
En aquest context, és evident que els municipis no són simples espectadors, ja que la seva posició pot definir la presència d'un tercer soci públic. De moment, els promotors prometen un fons de desenvolupament de 400.000 euros anuals, que se sumen a l'aportació de 600.000 en impostos. Les obres, per la seva banda, també suposaran 12 milions d'euros per a les arques municipals.
L'avantprojecte inclou que l'evacuació d'energia es farà a través de la subestació existent de Cercs. Tanmateix, hi ha un acord amb institucions del Berguedà per tal que s'acabi fent amb una nova instal·lació a Olvan, fet que permetria desencallar un polígon industrial. En aquest sentit, el paper de Red Eléctrica també és clau per no fer encallar la central.
