L'Energètica, l'empresa pública de renovables de la Generalitat, ha fet el primer pas per a una eventual participació en el projecte per a la construcció d'una central hidroelèctrica reversible a la Baells. En concret, ha iniciat els estudis preliminars que han de permetre al Govern autoritzar l'operació, a través d'una auditoria preventiva receptiva que ha d'estar enllestida a la tardor. Així, es preveu que el Consell Executiu prengui una decisió abans que acabi l'any.
Segons han informat a través d'un comunicat de premsa, aquesta actuació ja s'ha comunicat als alcaldes dels municipis on s'ubicarà la central: Cercs, la Nou de Berguedà i Vilada. També s'ha traslladat al president del Consell Comarcal del Berguedà. Des de l'Energètica els han refermat que les condicions per a la incorporació en el projecte preveuen per garantir-ne la transparència, mantenir vigents els acords signats amb les corporacions locals i permetre la presència d'un assistent permanent provinent de la comarca en les trobades del consell d'administració de la societat que gestionarà la central. De fet, aquest compromís ja el va verbalitzar el director general de l'Energètica, Daniel Pérez, quan va fer pública la proposta que els havien fet arribar les empreses promotores.
Tal com han compartit des de l'empresa pública de renovables, la iniciativa prevista aprofitant l'embassament berguedà és la primera projectada a les conques internes de Catalunya. Requerirà la construcció d'una altra bassa a la zona del Pla de Clarà de la Nou, generant un circuit que permeti bombar l'aigua i turbinar-la aprofitant el desnivell. Segons les estimacions actuals, es podria començar a construir el 2028 perquè entrés en funcionament l'any 2033. En aquest sentit, la promotora té previst compartir els detalls del projecte amb els càrrecs electes i el conjunt de la ciutadania, pròximament.
Les centrals reversibles i la transició energètica
En el mateix comunicat, es fa referència a la central projectada a la Baells com una eina per "dotar de més solidesa el sistema elèctric" que també ha de permetre avançar en el "procés de transició cap a un nou model energètic més net, sostenible i participatiu que viu Catalunya". El funcionament de les centrals reversibles, consistent en l'acumulació d'energia quan hi ha sobreproducció per proveir-la en hores amb menys generació, assenyalen, converteixen aquests sistemes en "bateries naturals" que han de proporcionar "energia neta les 24 hores del dia", estabilitzant així la xarxa i dotant-la de més resiliència.
De fet, la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 atorga un paper fonamental a les centrals hidroelèctriques reversibles, incrementant la capacitat de producció en, com a mínim, 3.200 MW les pròximes dècades. Actualment, al país hi ha en funcionament dues centrals reversibles, les d'Estany Gento-Sallente (Pallars Jussà) i Montamara (Pallars Sobirà), amb una potència instal·lada conjunta de 534 MW. També hi ha en funcionament la central de Moralets-Baserca, de 246 MW, que descarrega al riu Noguera Ribagorçana i està situada a l'Aragó, però participa de la gestió del sistema elèctric català.
