Les festes majors són sempre motiu de celebració a les ciutats i barris d'arreu. Són dies de retrobada, d'esforç comunitari, i el pretext per unir en un mateix escenari a joves i grans. Són moments esperats tot l'any i que, tot i que puguin semblar repetitius, cada edició esdevenen únics. Però, què passa quan a la vila en qüestió no hi viu ningú? En aquest poble abandonat del Berguedà, això no ha estat un impediment perquè es continuï commemorant la festa major.
L'activitat minera va permetre que aquest nucli visqués moments de molta vida des de finals del segle XIX i fins passada la meitat del XX. Ara bé, quan el sector del carbó va tancar, la despoblació es va accentuar fins que, l'any 1968, es va deixar l'última casa habitada (Cal Penjorell). Cal tenir present que es tracta d'un poble a 1600 metres d'altitud i en una zona de difícil accés. És el cas de Peguera.
Pertanyent al municipi de Fígols, les cases que havien conformat el nucli de Peguera estan protegides pel Roc de Peguera, on s'havia erigit el Castell de Peguera, declarat bé cultural d'interès nacional malgrat que tan sols en quedin escasses restes. De fet, es creu que algunes de les pedres que van caure per l'enrunament de la fortalesa es van aprofitar per construir les cases del poble. També presenta un estat ruïnós l'església de Sant Miquel, amb un testimoni estructural, inclòs l'antic cementiri.
Històricament, Peguera guarda dues efemèrides destacades. D'una banda, a Cal Peron, el 1908 hi va néixer un dels maquis catalans més coneguts. Parlem de Ramon Vila Capdevila, popularment anomenat Caracremada, un anarcosindicalista que es va implicar en diferents revoltes obreres al Berguedà, va lluitar en la Guerra Civil, es va incorporar després a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i va mantenir la seva lluita contra el franquisme fins al final dels seus dies.
D'altra banda, el nom d'aquest petit nucli es vincula directament la pràctica de l'esquí a Catalunya, pel fet que els Rasos de Peguera són el bressol d'aquest esport al país. I, casualment, aquell primer exercici també va tenir lloc l'any 1908. L'equipament va anar creixent en instal·lacions i professionalitzant-se, gaudint d'anys de bonança. Però després de temporades on les nevades regulars van mancar i la generació artificial va desequilibrar econòmicament l'estació, els responsables van decidir tancar-la l'any 2004. Avui dia, el vestigi de l'estació encara es pot apreciar, amb la presència dels antics remuntadors (més enllà d'altres serveis encara operatius de refugi, restauració i activitats de neu).
La festa major, entre la celebració i l'homenatge
Sigui com sigui, des de l'Ajuntament de Fígols, el veïnat i gent arribada d'arreu de la comarca fan possible que la Festa Major de Peguera se celebri any rere any, tot i que no hi visqui ningú. Aquest 2025 se celebra el 27 de juliol, i l'agenda arrencarà a les 10.00 hores amb un taller sobre l'elaboració d'un ungüent natural per destapar (Som Fruïts) i una demostració sobre l'elaboració de culleres de fusta (Fusta del Bosc).
A les 12.00 hores, Mn. Gaspar Comellas s'ocuparà de la Santa Missa, que tindrà continuïtat amb una representació anomenada Llegendes de Peguera, a càrrec de la Companyia d'Arts Escèniques de Casserres. Els assistents que ho desitgin, podran dinar plegats -els àpats van a compte propi- si bé l'organització proveirà les postres: coca i moscatell.
La recta final d'aquesta jornada festiva serà amb un Concurs de truc (16.00h) i el gran ball amb els Rustik's de Vallcebre (17.00h). En paral·lel, al llarg de tot el dia, es faran jocs tradicionals, per tal que els puguin gaudir tant la mainada com els adults. Aquí trobareu el cartell.
