Fa mesos que ens preocupem poc pels embassaments. El percentatge de les conques internes ja no apareix a El temps de TV3 i les poques notícies que es publiquen són positives. Tanmateix, segons ha pogut saber Nació i ha confirmat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), els pantans de les conques internes han perdut capacitat d'emmagatzemar aigua a causa de l'acumulació de sediments. Concretament, la xifra s'enfila a quasi 30 hm3 des de la seva construcció, l'equivalent a uns tres mesos del consum de la ciutat de Barcelona.
L'acumulació de sediments a les conques internes
Els rius, especialment quan hi ha episodis de pluges fortes, arrosseguen sediments -és evident perquè la tonalitat passa a ser marronosa-. Es poden dipositar en trams amb menys corrent, però tard o d'hora acaben arribant al mar i contribuint, per exemple, a la formació dels deltes.
La construcció d'embassaments al llarg del segle XX va trencar aquesta dinàmica natural. És un fet molt conegut i preocupant a l'Ebre -s'estima que en pantans com el de Riba-roja la retenció s'enfila fins al 96-99%-, però menys a les conques internes. “El que abans era aigua, ara és terra”, explica gràficament el geòleg José Luis Casamor, especialista en sediments i professor de la UB.
Ara, un estudi encarregat per l'Agència Catalana de l'Aigua hi posa xifres. Les denominades batimetries -anàlisi del volum subquàtic- estimen en 28,4 hm3 -equivalent a 11.300 piscines olímpiques- la quantitat de pèrdua a causa dels sediments. És un 4% menys de capacitat, una xifra lleugerament per sota de la mitjana estatal que, segons Casamor, se situa al 5%.
Les xifres no han sorprès l'ACA, que ja ha fet proves pilot a Susqueda i la Llosa del Cavall per intentar mitigar-ho. “És molt complicat”, assegura el geòleg marí en declaracions a Nació, que admet que en cap cas es va tenir en compte a l'hora de construir les preses. “Tenim mala peça al teler”, afegeix. La retenció de sediments afecta la capacitat d'emmagatzemar aigua, però també la formació de deltes i platges -“Sense maons no es pot construir un mur”, exemplifica l'expert- així com l'aportació de materials i nutrients a la plataforma continental.
La Llosa del Cavall, l'embassament que perd més capacitat
L'ACA va encarregar noves batimetries a tots els embassaments de les conques internes excepte Riudecanyes. La majoria tenia estudis del 2001, però en el cas de Susqueda (1967) i la Llosa del Cavall (1998), només es disposava de la dada de la seva construcció.
En el cas de l'embassament del Solsonès, és el del sistema Ter-Llobregat que percentualment ha perdut més capacitat d'emmagatzemar aigua, ja que ha passat en menys de trenta anys d'un volum màxim de 80 a 71,5 hm3. Susqueda, malgrat perdre quasi 10 hm3, es manté clarament com el pantà amb més capacitat del sistema Ter-Llobregat, amb un volum que multiplica per 2,5 el consum de la ciutat de Barcelona. També destaca la pèrdua de la Baells -dels 115,4 hm3 originals als 109,4 d'inicis de segle-, malgrat que la batimetria recent tot just ha reduït la capacitat real a 108,7.
Malgrat no destinar-se per a aigua de boca -només es fa servir per a l'agricultura-, la pèrdua en valors relatiu major es registra al petit pantà de Foix. Dels 5,64 hm3 de quan es va construir el 1928, un 40% ja són fangs i llims. Aquest fet, juntament amb la manca de comportes que funcionin, explica problemes com les inundacions d'aquest estiu a Cubelles.
Sau guanya capacitat: com s'explica?
Habitualment, els embassaments perden capacitat d'emmagatzemar aigua, però en alguns casos no es produeix i, fins i tot, n'arriben a guanyar. És el que ha passat a Sau respecte a l'estudi del 2001 -si es té en compte la seva posada en funcionament el 1963, només ha perdut 2,69 hm3-.
Com s'explica? Les fonts de l'ACA consultades apunten tres raons. La primera és que la capçalera del Ter té menys capacitat d'arrossegament de sediment, ja que hi ha diversos trams d'aflorament de roca. Per altra banda, en tractar-se de dos pantans seguits -aigües avall hi ha Susqueda-, es poden fer maniobres de desembassament més freqüents i amb major volum sense risc d'inundacions. Finalment, l'ús de tecnologies més recents ha permès millorar la precisió de les mesures. Malgrat que això afecta a tots els casos, a Sau s'ha constatat que la cota més alta de la presa és superior a les que es tenia en compte i aquest fet ha contribuït a compensar la pèrdua pels sediments.
Casos similars són els de Darnius-Boadella i de Sant Ponç que, ara ja oficialment, tenen una capacitat lleugerament major a la que tenien en entrar en funcionament. Per José Luis Casamor, cada embassament és un cas i hi influeix des de la geologia de la conca, el pendent, el tipus de vegetació o el règim de pluges.
Els nous valors ja s'utilitzen oficialment
Els nous valors dels estudis ja s'apliquen de manera oficial. Abans de l'estiu es va fer amb els embassaments del Ter mentre que el passat 25 d'agost va ser el torn dels de la conca del Llobregat. Aquest fet, per exemple, es pot constatar en la gràfica quan, de cop, el volum total va caure uns 7 hm3.
Més enllà de les batimetries, la realitat és que Catalunya afronta la tardor amb molta tranquil·litat. Al conjunt del sistema Ter-Llobregat hi ha uns 458,87 hm3, una xifra que no només supera les del 2024, 2023 i 2022, sinó ara també la del 2021. Una situació que contrasta amb la del moment més crític de la sequera quan es feien els estudis: “Era evident que hi havia menys aigua de la que marcaven les estadístiques oficials”, apunta el professor de la UB.
Una vegada aplicats els nous volums màxims, els pantans que abasteixen la regió metropolitana de Barcelona pugen fins a un 77,2%, una xifra que si es té en compte el conjunt de les conques internes se situa en un 74% i que queda molt lluny de qualsevol mena de restricció.
