Amb els embassaments plens -les reserves ja superen el 70%- és moment de preocupar-se d'altres qüestions com el risc d'inundacions. En aquest sentit, el Govern ha iniciat el desplegament d'alarmes per alertar la població en cas del trencament parcial o total de les preses. De moment, ja s'han instal·lat els Sau en el marc d'una inversió de 3,8 milions d'euros per al conjunt de pantans de les conques internes -excepte Susqueda, que és titularitat d'Endesa-.
“El risc zero no existeix”
Cada any es destinen 3 milions d'anuals en manteniment a les preses de les conques internes. A més, en el període 2022-2027 s'han previst inversions per valor de 27 milions d'euros en millores a la gestió i a la seguretat. Tanmateix, “el risc zero no existeix”, admet Josep Lluís Armenter, director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). “Que una presa col·lapsi parcialment o totalment és un escenari absolutament remot”, afegeix Carles Barbero, cap del departament d'infraestructures de control de l'administració hidràulica.
Ara bé, cal plantejar tots els escenaris que posin en risc un pantà: des de grans avingudes a filtracions passant per terratrèmols. En aquest marc, s'estan desplegant finalment els plans d'emergència de preses, uns instruments de prevenció de riscos que acumulen anys de retard. Entre altres, inclou la instal·lació d'alarmes per advertir la població en cas d'inundacions imminents. Les primeres -ja en funcionament- s'han instal·lat a Sau mentre que les de Darnius-Boadella, Sant Ponç, la Llosa del Cavall, Foix i la Baells es faran entre enguany i el 2026.
Tot plegat, suposa una inversió global de 3,8 milions d'euros, confinançats amb fons europeus Feder. Són un total de 41 sirenes i destaquen els casos de la Baells i Sant Ponç, amb 12 i 11 sistemes, respectivament.
🔴 Sau instal·la alarmes per advertir la població en cas de trencament de la presa
— NacióDigital (@naciodigital) April 25, 2025
✍️ @arnauurgell https://t.co/AsuKQHVHd5 pic.twitter.com/Npoo9n3rFd
Sau com a prova pilot
Sau és el primer de tres embassaments encadenats del Ter -aigües avall hi ha Susqueda i el petit pantà del Pasteral, d'on surt el transvasament cap a Barcelona-. Aquest fet limita l'impacte sobre la població d'un incident greu, ja que la zona que inundaria correspon bàsicament al següent pantà i no hi ha cases ni altres edificacions.
És per aquest motiu que el pla d'emergències de Sau només requereix la instal·lació de tres sirenes, dues a tocar de la presa -com la que s'ha provat aquest divendres- i una tercera ja a Susqueda. En canvi, a la Baells i Sant Ponç, on sí que aigües avall hi ha diversos municipis afectats, caldrà situar 12 i 11 sistemes d'avís, respectivament.
En un hipotètic cas de col·lapse d'una presa els primers 30 minuts són molt importants. “L'alerta primerenca i l'anticipació són claus”, assegura el director de l'ACA. En aquest sentit, Álvaro González, cap del servei d'implantació de Protecció Civil, assenyala que és important que els veïns de les poblacions properes a embassaments es “familiaritzin amb el so”. “L'ordre és d'evacuació i no pas de confinament com una sirena per risc químic”, aclareix.
En aquest sentit, des de Protecció Civil es recorda que si es produís caldria allunyar-se el màxim de la llera i pujar a llocs elevats, no creuar cursos fluvials així com intentar minimitzar l'ús del telèfon mòbil -també s'enviaria l'alerta per aquest sistema-. També s'adverteix que, com passa en la resta d'emergències, no s'ha d'anar a buscar els infants a l'escola, que ja compten amb plans específics per afrontar la situació.
No s'activarien en un temporal com el Glòria
Les darreres grans avingudes que van provocar inundacions tant al Ter com el Llobregat van ser el temporal Glòria, el gener de 2020. Si es repetís un episodi com aquell, s'activarien les alarmes de les preses? No. Carles Barbero, responsable de l'ACA d'aquest àmbit explica que una situació com aquella es resol amb un cabal de sortida molt superior a l'habitual que, localment, pot provocar problemes en pobles i zones de conreus. Ara bé, aquest tipus d'alarmes només s'activarien si la presa tingués problemes potencialment greus, a partir del nivell d'emergència 2 en una escala de 3.
En el cas de l'embassament de Rialb, per exemple, ara mateix està en un nivell d'emergència 1. S'hi han detectat unes filtracions que obliguen a realitzar actuacions d'urgència per valor de 500.000 euros. En cap cas, segons la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, hi ha un perill per a la població i, per tant, no s'haurien d'activar sirenes o altres elements per avisar la població.
