Un sistema elèctric basat en renovables necessita emmagatzemar energia a les hores de màxima producció per tal de poder-la consumir quan no fa sol o vent. Es pot fer amb bateries -la setmana passada Catalunya en va regular per primera vegada la tramitació- o amb centrals hidràuliques reversibles. Precisament, segons ha pogut saber Nació, aquest dimarts el Govern aprovarà facilitar-ne la instal·lació. Concretament, allargarà les concessions d'aigua de 25 fins a un màxim de 75 anys per tal d'assegurar la viabilitat d'aquestes instal·lacions clau per augmentar la flexibilitat i la robustesa de la xarxa elèctrica.

Com funcionen les centrals hidràuliques reversibles?

El sistema energètic tradicional no emmagatzema l'energia. El que es produeix s'ha de consumir al moment i això obliga a ser molt flexible en la generació. El carbó, el gas i la hidroelèctrica eren les tecnologies que permetien cobrir les puntes de demanda amb una resposta molt ràpida.

Tanmateix, a Catalunya quasi el 60% de la producció és d'origen nuclear, una font d'energia que opera en continu i que és molt poc flexible. És en aquest context que es van instal·lar les primeres centrals hidroelèctriques reversibles al Pirineu. Són com una gran bateria: a la nit quan la producció nuclear superava la demanda emmagatzemaven electricitat, mentre que durant el dia servien per cobrir les puntes de consum. Actualment, la situació comença a ser la contrària. Les puntes de generació es produeixen al migdia -o quan fa molt vent- i les centrals reversibles -com les bateries- es consideren claus per poder integrar més renovables.

Ara bé, com funcionen? Amb dos embassaments a diferents altures. Quan hi ha sobreproducció d'energia, les centrals en consumeixen bombejant cap a la bassa superior. A les hores de major demanda, la deixen caure i la turbinen cap a la bassa inferior per generar l’electricitat necessària.

Adaptar les conques internes a les centrals reversibles

El Govern aprovarà aquest dimarts, segons ha pogut saber Nació, que l'Agència Catalana de l'Aigua ampliï les concessions d'aigua a les centrals de bombament. Actualment, a les conques internes el període és de només 25 anys, un fet que contrasta amb la resta de conques del país -Ebre i Xúquer- que, com recull la llei estatal d'aigües, se situen en 75.

A partir d'ara, a les conques gestionades per la Generalitat el període de concessió se situarà en 50 anys i, excepcionalment, es podrà allargar fins als 75 quan “sigui imprescindible per amortitzar les obres de la infraestructura”.

En aquest sentit, es considera molt difícil fer viables els projectes de centrals hidràuliques reversibles amb l'actual normativa. En el cas del projecte de la Baells, per exemple, s'estima que la inversió es pot situar entorn dels 500 milions d'euros.

Dues centrals reversibles i dos projectes

A Catalunya fa més de 50 anys que existeix una hidràulica reversible. Es tracta de la Tavascan-Montamara, al Pallars Sobirà, dos gegants energètics que tenen la particularitat de ser 100% subterranis. La central de bombament, que es va inaugurar el 1972, té una potència relativament reduïda de 88 MW.

La principal instal·lació se situa a la Vallfosca, al Pallars Jussà, amb una capacitat de fer pujar l'aigua des de l'embassament de Sallente fins a l'estany Gento de 0,45 GW. El mateix any va entrar en servei la central de Baserca-Moralets, d'una potència de 0,22 GW, al límit entre Catalunya i la Franja de Ponent. Malgrat que l'embassament és compartit, el llac superior on es bombeja aigua -Llauset-, és territori de la Ribagorça administrat per la comunitat d'Aragó.

D'aquesta manera, Catalunya té actualment una potència instal·lada de 534 MW. El full de ruta energètic -la Proencat 2050- xifra en 2.034 MW l'objectiu per al 2030 i 3,7 GW per a mitjan segle -en el cas de les bateries són 200 MW i 3,5 GW, respectivament-. De moment, hi ha dos projectes sobre la taula: el de la Baells, al riu Llobregat, i un al curs baix de l'Ebre, però amb el hàndicap que dos conglomerats d'empreses opten a la mateixa zona.

Facilitar la central reversible de la Baells

A les conques internes actualment no hi ha cap central reversible en funcionament i el projecte de la Baells és el més madur al conjunt del país. En aquest sentit, els promotors -l'espanyola Capital Energy i Verbund, l'energètica pública d'Àustria- ja van demanar el passat febrer la concessió d'aigües. Concretament, se sol·licitava bombejar un màxim de 77 m3/s i turbinar fins a 99 m3/s.

El primer pas d'aquest procés és la denominada competència de projectes. En tractar-se l'aigua d'un bé públic, qualsevol altra empresa podria presentar un projecte similar per aprofitar-la. Ara bé, el termini es va tancar sense que aparegués cap alternativa.

Malgrat que encara queden passos per assegurar la concessió d'aigua -que amb el canvi legislatiu podrà ser de 50 o 75 anys-, els promotors ja podrien iniciar la tramitació ambiental al Ministeri de Transició Ecològica. Tanmateix, segons ha pogut saber Nació, en poques setmanes o mesos es farà algun tipus de presentació al Berguedà del projecte definitiu.

Per altra banda, L'Energètica encara ha de decidir si s'incorpora com a soci del projecte, amb una participació que pot oscil·lar entre el 10 i el 20%. Fonts de l'empresa pública de renovables assenyalen abans de decidir esperen la posició dels ajuntaments afectats, però que a priori no posen pegues a la participació de L'Energètica al projecte.

A banda de la Baells, al Llobregat, un informe del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya només identifica tres petits projectes potencials més a les conques internes. Concretament, dos al Cardener amb una potència global d'unes 80 MW i un al Fluvià de 20 MW.