Catalunya ha declarat tots els projectes de renovables d'interès públic superior. Aquest dimarts, el Govern va aprovar un decret llei que suposa avançar-se a l'Estat, que encara no ha transposat la directiva europea que ho regula. Malgrat que l'abast real de la mesura depèn de les fonts consultades, sí que hi ha força consens que suposa un senyal clar per part de la Generalitat: la transició energètica passa a ser una prioritat.
Adaptar-se a Europa, seguir l'exemple alemany
La Unió Europea va impulsar la declaració de tots els projectes de renovables -també les línies de connexió i les instal·lacions- com d'interès públic superior. Ho incloïa en un reglament del 2022, però sobretot a la directiva del 2023. Malgrat que ja ho hauria hagut de ser incorporada a la legislació espanyola, l'Estat -com França, Itàlia i els Països Baixos, entre altres- encara no ho han fet. “Catalunya envia un missatge clar que la transició energètica és prioritària”, destaca Marta Morera, directora general d'Energia, en declaracions a Nació.
“Feia molt temps que ho reivindicàvem”, assenyala Enric Pardo, portaveu de l'entitat Renovem-nos. La mesura també ha estat rebuda amb satisfacció per part de les patronals del sector -EolicCat i UnefCat-, que coincideixen a destacar que és molt important.
La mesura segueix l'exemple alemany que ja ho va incloure en la legislació el 2022. “En un sol any es van multiplicar per set els projectes eòlics en tramitació”, afegeix el consultor Jaume Morron. La declaració, de fet, va permetre accelerar la transició energètica en els grans lands del sud com Baden-Wurtemberg o Baviera que, fins aleshores, “tenien una legislació molt restrictiva”.
Què inclou el decret llei 12/2025 de renovables?
El decret 12/2025 per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya ja està publicat al DOGC. Aquests són els elements més importants:
- Considerar d'interès públic superior totes les plantes renovables, les seves línies d'evacuació i les instal·lacions d'emmagatzematge.
- Regular la tramitació de les bateries individuals (stand alone) a través de la llei d'urbanisme i les hibridades (connectades directament a parcs solars o eòlics) a través del decret de renovables.
- Es permet la instal·lació de renovables en sòls antropitzats -degradats i transformats, però abandonats- a banda dels considerats no urbanitzables.
- Es permet la instal·lació de projectes fotovoltaics en zones amb sòl agrícola de classe 1 i 2 -els de major rendiment- sempre que “no sigui possible una explotació agrícolament viable” i no se superi una producció de 5 MW en terrenys d'aquestes dues classes.
- Es permet traspassar la propietat d'un projecte autoritzat, però que encara no s'hagi connectat a la xarxa.
- Es permet la instal·lació de bateries, però també de producció d'energia renovable, a zones industrials o logístiques sense la necessitat de modificar el plantejament urbanístic.
- La participació d'empreses públiques -siguin municipals, supramunicipals o de la Generalitat- comptaran en el 20% de participació local dels projectes de renovables.
- Augmentar de 100 a 500 kW el límit per als projectes que només necessiten comunicació i no autorització.
Una sola parella d'àguiles deixarà de tombar parcs eòlics sencers?
Què diu el decret llei realment? “Quan es porti a terme la ponderació dels interessos concurrents, s'ha de considerar que [les instal·lacions de renovables] tenen un interès públic superior i que contribueixen a la salut i la seguretat públiques”, assenyala l'article 1 del text aprovat pel consell executiu.
Es tracta d'un senyal molt clar tant en clau interna de la Generalitat com respecte a la resta d'administracions, promotors i societat
Serà un abans i un després o tindrà un efecte limitat? Les fonts consultades difereixen, però sí que coincideixen a assenyalar que es tracta d'un senyal molt clar tant en clau interna de la Generalitat com respecte a la resta d'administracions, als promotors i al conjunt de la societat. “Estem en emergència climàtica i part de la solució implica canviar el model energètic”, recorda Marta Morera. “Mostra una voluntat i una implicació clara del Govern”, afegeix Víctor Cusí, president d'EolicCat.
“Desencallarà moltes coses i desactivarà litigis amb altres interessos privats o ambientals”, pronostica Enric Pardo. “Pot augmentar el nombre de projectes presentats, accelerar la tramitació i, fins i tot, recuperar projectes rebutjats”, afegeix Jaume Morron. Per la patronal eòlica, en canvi, l'aplicació es limitarà a “casos molt puntuals, que estiguin a punt de caure per una qüestió molt concreta”.
Precisament, un exemple molt mediàtic va ser no autoritzar tres parcs eòlics a Ponent -que sumaven 85 MW de potència- per la presència de dues parelles d'àguiles a la zona. “Amb aquest decret llei seria molt difícil que s'haguessin tombat”, apunta Jaume Morron. Això sí, el text aprovat pel Govern -i que ara haurà de convalidar el Parlament- afegeix explícitament que “quan afecti la protecció de les espècies l'acord que aprovi el projecte ha d'establir les mesures compensatòries adequades, incloses les de caràcter financer”.
La mesura també desperta suspicàcies en alguns sectors. Jaume Moya, que precisament treballa com a mediador a través de la iniciativa Eudemon, considera un error que la consideració d'interès superior no inclogui cap diferenciació. “No suposarà un incentiu per a les bones pràctiques i pot fer augmentar els conflictes territorials”, explica en declaracions a Nació.
Bateries i renovables en zones industrials
La consellera Sílvia Paneque fa mesos que anuncia un pla de xoc per accelerar la transició energètica que inclogui diverses mesures de simplificació administrativa. En aquest sentit, l'extrema lentitud de la tramitació no només afecta els promotors privats —grans empreses o petites—, sinó també cooperatives, ajuntaments o la mateixa Energètica pública.
De moment, l'executiu ha apostat per un decret llei de tres articles de mesures urgents força vinculades a l'apagada que anticipen part del futur pla de xoc. “Confiem a poder-lo presentar abans de vacances”, assenyala la directora Marta Morera. En aquest sentit, per primera vegada s'han regulat les bateries -tant les individuals com les hibridades en parcs solars i eòlics- i se n'ha aclarit la tramitació. Fonts consultades consideren que en un moment de cert boom en aquest àmbit -l'apagada ha mostrat clarament la necessitat d'avançar cap a una xarxa elèctrica més robusta-, Catalunya es posiciona com un territori capdavanter per acollir aquest tipus d'inversions.
Ara bé, el decret inclou altres qüestions menys mediàtiques, però que també poden ser claus. Per exemple, s'elimina una limitació que no només formava part de la legislació catalana de traspassar la titularitat d'una instal·lació renovable fins que ja està connectada a la xarxa. En aquest sentit, s'estima que fins a 70 parcs -que sumen 800 MW- han caigut perquè els seus promotors no l'han pogut traspassar. “És una mesura que permetrà salvar projectes”, assegura Jaume Morron.
A Catalunya han decaigut 70 parcs de renovables per la prohibició de traspassar-ne la propietat abans d'estar connectats a la xarxa
També es blinda la possibilitat d'instal·lar tant bateries com plantes de renovables en zones industrials o logístiques sense haver de modificar el planejament urbanístic. Aquest fet, per exemple, esvaeix dubtes dels primers aerogeneradors d'autoconsum projectats per Amazon a l'Empordà i Kronoxpan al Baix Ebre. “Queda clar que no són d'aplicació les alçades màximes dels edificis, però sí la distància respecte a les poblacions”, celebra Víctor Cusí.
També s'inclouen sòls antropitzats i degradats per acollir projectes de renovables, així com sòls agraris de classe 1 i 2 -els de major valor- sempre que “no puguin acollir una explotació viable”. “En celebrem la primera, però creiem que la segona no queda prou clara”, assenyala Jaume Moya. Aquest expert en mediació de conflictes vinculats a la transició energètica, malgrat celebrar algunes de les mesures, també lamenta que no s'hagi aprofitat per augmentar la possibilitat de la participació local. En aquest sentit, reitera com a proposta la dels cercles concèntrics: sempre que no s'arribi al 20% d'inversió de veïns o empreses del municipi afectat, s'ampliï a la comarca, a la demarcació o al conjunt del país. Finalment, considera que la resta el podria aportar L'Energètica pública -que celebra que dupliqui la seva plantilla- com a “efecte escombra”.
Suport garantit al Parlament
El decret llei va entrar en vigor aquest mateix dijous en ser publicat al DOGC. Tanmateix, ha de ser convalidat amb un màxim de 30 dies al Parlament. La consellera Sílvia Paneque va assegurar que tenia el suport garantit d'ERC i Comuns, un fet que els dos partits confirmen a Nació.
No obstant això, caldrà veure si alguna formació ho porta al Tribunal de Garanties Estatutàries o reclama tramitar-ho com a projecte de llei. Fonts de Junts, que recorden que ja van presentar una proposta de resolució per demanar la declaració d'interès públic superior, encara no han decidit el vot, però lamenten haver vist el text tot just el dimecres a la tarda. La CUP, per la seva banda, i malgrat no tenir-ho decidit, es decanta pel “no”.
El decret llei aprovat pel Govern serà convalidat al Parlament ja que té el suport assegurat d'ERC i Comuns
La titular de Territori també va destacar haver comptat amb la participació del sector. “Aquesta vegada només podem aplaudir. Se'ns ha consultat molt”, assegura Salvador Salat, codelegat de la patronal fotovoltaica. Des d'Eoliccat, per la seva banda, també celebren aquest pas, però reclamen més modificacions, especialment en l'àmbit urbanístic, un dels colls d'ampolla de la transició energètica a Catalunya. En aquest sentit, la directora general d'Energia assegura que serà una de les qüestions que s'abordaran amb el pla de xoc.
Més informació sobre la declaració d'interès públic superior
- Catalunya regula les bateries per emmagatzemar energia, claus per evitar apagades
- Decret 12/2025 per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya
- Directiva (UE) 2023/2413 de promoció de l'energia procedent de fonts renovables
- Anàlisi resumit de Renovem-nos del nou decret 12/2025
