Un mes i mig després de l'apagada, el Govern va aprovar un decret de mesures urgents per augmentar la resiliència del sistema. El text incloïa, entre altres, regular per primera vegada com tramitar les bateries i considerar tots els projectes de renovables, d'emmagatzematge i de distribució elèctrica d'interès públic renovable. Tanmateix, just en el moment que s'havia de convalidar al Parlament, l'executiu l'ha retirat de l'ordre del dia per evitar una greu derrota parlamentària, ja que Junts com ERC havien comunicat que optarien pel "no".
Un decret que ha anat perdent suports
Quan el Govern va aprovar el decret, la consellera Sílvia Paneque va assegurar que tenia el suport d'ERC i Comuns, mentre que semblava bastant probable que Junts hi acabés votant a favor o bé abstenir-se. Tanmateix, el posicionament d'organitzacions del primer sector com Unió de Pagesos i Revolta Pagesa, van contribuir a modificar el seu vot. De fet, el partit de Carles Puigdemont va enviar una carta a Salvador Illa reclamant la seva retirada i la redacció d'un nou text consensuat. Els republicans, per la seva banda, també han passat en poques setmanes d'un "sí" condicionat a matisar alguns aspectes a través de tramitar-ho com a projecte de llei a votar "no".
Finalment, per evitar una greu derrota al Parlament, l'executiu ha apostat per retirar el decret de l'ordre del dia. En aquest sentit, la consellera Sílvia Paneque ha argumentat que vol "explorar vies d'un major consens". En aquest sentit, ha afegit que en les últimes hores han sorgit elements que l'han portat a prendre aquesta decisió, i que era "prudent" buscar més diàleg.
En un breu debat parlarat la decisió del Govern, i han criticat que Territori no hagi arribat a un consens suficient. Jeannine Abella (Junts) ha celebrat la decisió del Govern, entenent que l'ha pres "per responsabilitat". Jordi Albert (ERC) ha constatat que no ha estat possible tancar cap acord i ha argumentat que l'interès públic superior alertava tant als republicans com al sector agrari i al món local. Per la seva banda, Lluís Mijoler (Comuns) ha criticat el "bloqueig" i ha lamentat l'oportunitat perduda. De fet, Paneque va assegurar ahir des de Palau que no contemplava la retirada del text perquè ja hi havia un pacte amb ERC i Comuns. Només la CUP -que s'oposava frontalment al decret- ha reclamat mantenir-lo per tal que caigués definitivament, un fet que es produirà dilluns vinent quan es compleixi el termini màxim per convalidar-lo.
- Catalunya només té el 25% de les renovables necessàries el 2030
- Francesc Mauri: «És de justícia defensar un parc eòlic a 24 quilòmetres de la Costa Brava»
- Estudien triplicar una de les grans centrals reversibles del Pirineu
Sectors a favor i en contra
Mentre algunes entitats ecologistes s'oposaven completament a la proposta, el sector de les renovables, organitzacions empresarials i col·lectius com Renovem-nos en van celebrar l'aprovació i, de fet, reclamaven anar més enllà. En aquest sentit, el Govern tenia encara pendent presentar un pla de xoc amb mesures que faciliten la tramitació de projectes i que acostin Catalunya al compliment dels objectius en transició energètica.
De fet, les instal·lacions actualment connectades -incloses les d'autoconsum- només representen el 25% de les necessàries el 2030, segons les dades de l'Observatori de les Renovables. "És una molt mala notícia", han expressat els representants dels sectors eòlic i solar en la presentació de l'informe on la retirada del decret ha caigut com una gerra d'aigua freda.
Què incloïa el decret llei 12/2025 de renovables?
El decret 12/2025 per augmentar la resiliència va suposar regular per primera vegada les bateries i declarar els projectes de renovables com a interès públic superior. Aquests eren els elements més importants del text:
- Considerar d'interès públic superior totes les plantes renovables, les seves línies d'evacuació i les instal·lacions d'emmagatzematge.
- Regular la tramitació de les bateries individuals (stand alone) a través de la llei d'urbanisme i les hibridades (connectades directament a parcs solars o eòlics) a través del decret de renovables.
- Es permet la instal·lació de renovables en sòls antropitzats -degradats i transformats, però abandonats- a banda dels considerats no urbanitzables.
- Es permet la instal·lació de projectes fotovoltaics en zones amb sòl agrícola de classe 1 i 2 -els de major rendiment- sempre que “no sigui possible una explotació agrícolament viable” i no se superi una producció de 5 MW en terrenys d'aquestes dues classes.
- Es permet traspassar la propietat d'un projecte autoritzat, però que encara no s'hagi connectat a la xarxa.
- Es permet la instal·lació de bateries, però també de producció d'energia renovable, a zones industrials o logístiques sense la necessitat de modificar el plantejament urbanístic.
- La participació d'empreses públiques -siguin municipals, supramunicipals o de la Generalitat- comptaran en el 20% de participació local dels projectes de renovables.
- Augmentar de 100 a 500 kW el límit per als projectes que només necessiten comunicació i no autorització.
