Francesc Marc Mauri i Domènech (Barcelona, 1966) és llicenciat en Geografia i meteoròleg. Ara just fa quatre dècades que va entrar a formar part de Catalunya Ràdio i tres anys més tard ho va fer a TV3. Cada vegada més, ha aprofitat la seva projecció per incloure-hi l'impacte de l'emergència climàtica. Com a president de l'entitat Oikia, defensa sense matisos la transició energètica i recorda tots els territoris del país han de fer un esforç. “No som prou conscients de les conseqüències de l'escalfament de l'aigua del mar”, adverteix.

Recentment, s'han complert quatre dècades de la seva primera crònica a Catalunya Ràdio. Ho va fer amb només 18 anys. Ara seria impensable...
Sí, era una altra època. Treballar amb 15 o 16 anys -especialment els nois- no era estrany. A casa teníem un bar i una fonda i des dels 13 que ajudava als cambrers. Va ser en aquella mateixa època que em vaig començar a interessar pel temps: sense xarxes socials ni dades en directe em vaig dedicar a comprar llibres. Mentre m'estavellava a segon de BUP, em llegia les lectures que serien importants a la universitat. El maig del 1985 em vaig apuntar, juntament amb en Dani Ramírez, a un curs de meteorologia al Museu de la Ciència. Ell en tenia 15 i jo 18, érem dos friquis de la méteo! La part pràctica l'impartia l'Alfred Rodríguez Picó i, en acabar-lo, va demanar si algú estava interessat a cobrir-li les seves vacances a l'estiu. I allà va començar tot.

I a TV3, tres anys més tard...
Sí, era una època molt inicial. On TV3 i Catalunya Ràdio buscaven professionals o gent amb coneixements de meteorologia per arrodonir la informació del temps, en cap cas els experts número del país. En el cas de la televisió es va produir també una casualitat, en aquest cas negativa. A finals de juny del 1988 mor en Toni Castejón, d'un infart fulminant en sortir del Telenotícies Migdia. I també queda una vacant perquè plega l'Eliseu Vilaclara [director del Meteocat del 2018 al 2022]. La primera plaça la cobreixo l'octubre del 1988 mentre que poc més tard entre l'Anna Rius, la primera dona del temps de TV3.

En aquell moment, encara no era llicenciat en Geografia, no?
No, al principi vaig començar a un ritme més o menys normal. Però no va ser fins a ser a TV3 que ho vaig reprendre, però a poc a poc. No em vaig llicenciar fins passats els 40.

Els meteoròlegs es divideixen entre físics i geògrafs. Hi ha diferències en l'enfocament?
El pronòstic, el resultat final, és el mateix. Ara bé, sí que la manera de comunicar-ho entre uns i altres és diferent. Nosaltres, els que venim de la Geografia, som molt d'entendre la meteorologia des del punt de vista del territori i la petjada humana. Des del meu punt de vista, això aporta una proximitat notable amb l'espectador. Però els físics tenen altres virtuts, com el coneixement de la dinàmica atmosfèrica.

Una previsió avui respecte a fa 40 anys no deu tenir res a veure?
Efectivament. El Centre Europeu de Predicció (ECMWF) ha calculat que una previsió el 1982 a 24 hores tenia la mateixa fiabilitat que ara una a cinc dies. El canvi és absolut no només en predicció sinó pel coneixement immediat de què està passant. Abans, sorties en antena sabent el què passava en 25 punts del país -si t'havies dedicat a fer trucades durant tres o quatre hores-. Ara pots fer una crònica amb la informació a temps real de 300 punts. És un canvi sideral.

El mateix Centre Europeu ha incorporat recentment algoritmes d'intel·ligència artificial. Com canviaran les previsions?
Segur que les afinarà més. El que cal entendre, però, és que una predicció meteorològica és això, una predicció. I el 100% d'encert, no existeix, però funcionen molt millor que les econòmiques. Ara estem al 85% a 24 hores vista. I, potser, d'aquí a uns anys o dècades arribarem al 99. El que és clar és que la IA ho accelerarà de forma clara. Fins a quin punt? Costa de dir, però la millora hi serà.

Vol dir que quan el Francesc Mauri de torn s'equivoca, se li retreu i això no passa quan ho fa un economista mediàtic?
Sí, però és normal. Tenim un espai propi als informatius. Ens mullem cada matí, cada migdia i cada vespre. Tenim molta visibilitat. En canvi, la predicció o el comentari econòmic és molt més puntual, sigui a través dels mitjans, d'una alerta digital o d'un assessorament privat. Són equivocacions menys visibles.

“En previsions meteoròligues el 100% d'encert no existeix, però funcionen molt millor que les econòmiques”

Parlant dels Telenotícies. A l'octubre estrenen platós. Suposarà també un canvi molt important per El Temps?
Sí. Canvia l'espai. I, per exemple, les càmeres que ens permeten connectar amb més de 40 punts del país es veuran amb una definició infinitament superior. El mateix plató ens donarà molt més joc. El grafisme serà absolutament diferent, molt més conceptual. Hi haurà gent que li agradarà molt i altra que gens. En tot cas, el tractament gràfic dels mapes isobàrics, del radar... millorarà notablement.

En general, El Temps de TV3 sempre ha estat força modern...
Sí, però estàvem força desactualitzats. No hi havia pressupost i fer aquests canvis val una fortuna. El darrer, de fet, va ser fa 15 anys. En aquest sentit, som una televisió pobreta. Privades com Antena 3 o Telecinco, però també TVE canvien molt més sovint. Les càmeres petaven sovint i feia temps que hi havia queixes: això falla, t'has quedat sense mapes, el decorat ha marxat... Els tècnics anaven bojos per intentar mantenir o arreglar unes màquines clarament obsoletes.

Moltes persones han passat de dir que plourà aquest tarda perquè ho han explicat a TV3 a perquè ho ha vist a l'aplicació del mòbil. Li preocupa?
No. I no pas perquè estigui en el tram final de la meva vida laboral. Si no perquè el valor afegit que t'aporta una persona que combina coneixement científic amb comunicació no t'ho farà una màquina. El mòbil et pot donar bona informació -per exemple l'app del Meteocat- o nefasta. L'aplicació d'IOS ve de Weather Channel als Estats Units, que no té ni punyetera idea del temps de Sant Quintí de Mediona. Aleshores, triangula a partir de les dades que té i intenta donar un valor més o menys aproximat. Jo no tinc activada l'app del meu Android.

Bé, vostè ja sap quin temps farà...
Ho sé mirant els mapes en origen i entenent el perquè, no el resultat final d'una aplicació. Entenc que a moltes persones els hi sigui útil, però és que fins i tot la temperatura és una aproximació. Per exemple: a Barcelona la majoria d'aplicacions, excepte la del Meteocat, fa servir la de l'aeroport i no pas la del centre. Són valors que no tenen res a veure...

Les app no el preocupen, però sí que la pràctica totalitat dels meteoròlegs de Catalunya van signar un manifest de suport a l'Aemet arran de la dana del País Valencià...
En 40 anys de professió he vist tres sequeres extremes a Catalunya i un bon nombre de gotes fredes, especialment greus al País Valencià. Les inundacions pel desbordament del Túria el 1957 van provocar uns 80 morts, les de 1982 pel trencament de la presa de Tous unes 40 i l'episodi del 1987 no van arribar a la desena. Són episodis extraordinàriament calcats al de l'octubre passat. Per què aquesta vegada moren 228 persones? La diferència no és la meteorologia, és la nefasta gestió de l'emergència per part de les autoritats valencianes. 

Vostè ha arribat a parlar d'assassinat...
Sí, he parlat d'assassinat. Estem parlant d'un nombre de víctimes acollonant, sense precedent en la història recent d'Espanya, fins i tot per sobre dels atemptats de Madrid. Parlo d'assassinat per la nefasta gestió de les autoritats valencianes, que eren qui tenien la competència i que van rebutjar l'ajuda de la Unitat Militar d'Emergències i de diferents cossos de bombers i d'emergències d'arreu. Quan hi ha un buit de poder durant cinc hores, aquí, a Mart o a Júpiter, se'n diu assassinat.

En el cas de l'Aemet, més enllà de la polèmica judicial i partidista, fa temps que denuncien atacs de sectors negacionistes. Vostè rep amenaces d'aquest tipus de persones?
A mi a les xarxes, tot i que intento no llegir-ho tot, no m'ha amenaçat de mort ningú. I el dia que ho facin, com no pot ser d'altra manera, presentaré una denúncia. Sí que rebo insults potents i contundents. Visc relativament tranquil perquè tinc clar que no els hi puc fer massa cas. Són 40 anys de professió d'entendre la meteorologia i la climatologia, d'aplicar el coneixement científic i les observacions per explicar el què està passant, el què ha passat i el què ens pot passar. Encara que hi hagi uns pocs professionals del soroll, l'actitud dels homes i dones del temps ha de ser continuar comunicant les coses tal com són.

Més enllà dels negacionistes, hi ha presumptes meteoròlegs que des de les xarxes o mitjans fan groguisme o previsions fake...
Sí, recordo que l'any passat hi va haver un petit descens de temperatura després d'un estiu calent. Semblava com si arribés la tardor de cop. Doncs hi havia un titular amb una foto de l'Observatori Fabra de Barcelona [just on es feia l'entrevista] totalment nevat. Mare meva...

Li preocupa aquest fenomen?
Sí, clarament. Em preocupa la fastigositat informativa de mentides sistemàtiques, de titulars que confonen a la gent, de frases falses per buscar el clic, sigui com sigui. No se m'acudeix la solució. Però és legislativa, però també és fàcil.

Els espais del temps, cada vegada més, incorporen la qüestió climàtica, per anar més enllà del que passarà en els pròxims tres o quatre dies. En això es considera un pioner?
TV3 sempre ha tingut una tradició en fer pedagogia. Sí que és veritat que, a diferència d'altres companys, he adoptat un rol d'intentar explicar l'emergència climàtica. Crec que és una obligació nostra fer entendre a la societat que, si no ens adaptem ni mitiguem, no ens en sortirem. Avui som a l'Observatori Fabra: científicament sabem que d'aquí a 24 anys la temperatura mitjana serà la de Màlaga. Lleida, si traiem els tres mesos d'hivern, tindrà els valors de Sevilla. És fàcil entendre que Catalunya serà absolutament diferent. Això vol dir que la vida econòmica -i no parlo de la social, cultural i natural- no serà possible com la coneixem. La gent no es podrà dedicar a les feines actuals. La vinya al Penedès no creixerà sense rec. El principal polígon industrial de país, la Zona Franca, potser quedarà inundat, mentre l'aigua arribarà a les vies del tren al Maresme, a l'aeroport del Prat o als principals passejos marítims. Tot això és un canvi tan estructural, que si no mitiguem i adaptem, si no ens electrifiquem i deixem de cremar combustibles fòssils, no ens en sortirem. Si el 2050 Lleida té el clima de Sevilla, els fruiters no hi seran. Com es guanyaran la vida a Lleida? Amb l'emergència climàtica ens hi va la vida.

“En aquesta vida no pots agradar a tothom, ni personalment ni professionalment”

De fet, vostè no només incorpora la capa climàtica, sinó que incorpora renovables, eficiència energètica, contaminació... Hi ha gent que considera que barreja massa temes?
Sí, sí...

I això li genera crítiques...
Sí, però no passa res. Endavant les atxes. En aquesta vida no pots agradar a tothom, ni personalment ni professionalment. I si busques això, estàs perdut. Jo no tinc la veritat absoluta, em baso en la ciència que té clar que el camí és deixar de cremar petroli, gas i carbó, i funcionar amb electricitat neta, la provinent de renovables. La Xina ho ha entès i fins i tot l'Índia ha iniciat una carrera bestial prohibint els cotxes més contaminants. Imagina't com estan canviant les coses fora de Catalunya...

I aquí?
S'haurien de començar a veure aviat. A partir del 2028 els nous edificis públics ja no podran tenir gas i a partir de 2030, els privats. Però amb els cotxes elèctrics tenim un problema: som un país del Quart Món. Etiòpia ja ens ha passat per davant. Som una societat ancorada a les fàbriques d'automòbils, un fet que no ha passat a Noruega, malgrat ser un dels reis del petroli, on quasi el 100% dels vehicles ja són elèctrics. Per sort, en els quatre darrers mesos ha canviat la tendència i quasi el 30% de les matriculacions són endollables. El mercat està fent un canvi que en pocs anys serà total.

Aquest posicionament sobre l'emergència climàtica també el defensa com a president de l'entitat Oikia. Combinen una aposta clara per accelerar la transició energètica amb, per exemple, rebutjar l'ampliació de l'aeroport. És un nínxol minoritari a Catalunya?
No crec que sigui minoritari, sinó que segurament és un nínxol que no es manifesta prou. En tot cas, deixa'm puntualitzar: Oikia no està en contra de l'ampliació de l'aeroport del Prat o la seva millora. Estem en contra d'ampliar la tercera pista. Estem a favor de connectar-la amb tren amb el centre com passarà pròximament, que hi hagi una nova terminal satèl·lit, que s'aprofiti el potencial de Reus i Girona ben connectats amb alta velocitat. Vam fer un informe on deixàvem clar que el problema és d'operativa i de configuració de pistes. Primer parlaven d'una ampliació de 1.700 milions i ara ja en són 3.200. Si el problema és el soroll per als veïns de Gavà Mar, l'expropiació en pot costar uns 1.300.

I les renovables?
El 75% de l'energia primària que es fa servir a Catalunya acabant sent petroli o gas. I des d'Oikia tenim clar que ho hem de substituir ràpidament per energia renovable i passar a ser sobirans energèticament parlant. Ara mateix és una ruïna comprar combustibles fòssils a Rússia, els Emirats Àrabs, Veneçuela, Nigèria o els Estats Units. Hem de passar de ser pobres de solemnitat amb els combustibles a rics de la repera. En aquest sentit, defensar un parc eòlic a 24 quilòmetres de la Costa Brava creiem que és de justícia. Tots els territoris del país han de fer un esforç amb les renovables: sigui fotovoltaica, eòlica, biogàs o biomassa. L'actual funcionament no ens el podem permetre.

“Tots els territoris del país han de fer un esforç amb les renovables: sigui fotovoltaica, eòlica, biogàs o biomassa”

Tornem a la méteo. Aquest juny s'han encadenat a Barcelona 16 nits tòrrides i al conjunt de Catalunya ja se superen nou dies per sobre dels 40 graus. Què li generen aquestes dades?
Aquest juny ho trenca tot en el meu esquema mental. Hem encadenat unes dades que no ens podríem ni imaginar en una pel·lícula de Hollywood. No són rècords per dècimes, sinó per graus. Estadísticament és una aberració. Ara bé, la qüestió més preocupant és l'escalfament de l'aigua del mar que, a diferència de l'aire, té molta més inèrcia. Mai s'havia arribat a fregar els 25 graus en un mes de juny -és la millor sèrie del Mediterrani, amb 50 anys- i en una boia de Sa Dragonera, a Mallorca, van arribar als 30,55 ºC. És un rècord absolut, no hi havien arribat ni a l'agost. A Pasaia, a Guipúscoa, estaven a 26 graus, com si fos Salou. Això vol dir que alguna cosa greu està passant i les conseqüències sobre la vida marina i els sistemes atmosfèrics, sobretot en les tempestes, seran immenses. Crec que encara no en som prou conscients.

Després d'aquest juny, com serà la resta de l'estiu?
No ho sabem exactament. Venim condicionats d'un juny absolutament passat de voltes. A Lleida, per exemple, ha estat en termes absoluts el quart mes més càlid, només superat per tres juliols i agosts. Els mapes a llarg termini apunten a més sec i més càlid que la mitjana, però el lògic és que siguin una mica més fluixos que el juny. Si tenim molts dies o setmanes per sobre, tindrem un problema.

Malgrat que estigui plenament en forma, la jubilació no queda lluny. A què es dedicarà Francesc Mauri quan ja no sigui home del temps de TV3 o Catalunya Ràdio?
A no tenir horaris. A fer vida familiar, especialment amb la meva dona, a gaudir del país, del medi ambient i del paisatge. I, perquè no, a col·laborar amb què convingui, però sense la cotilla de les obligacions laborals.

A la vida tot és política -també parlar d'emergència climàtica o no fer-ho. Ara bé, es veu fent política institucional o de partits?
No, en cap cas. És cert que la política local és un àmbit més proper a les persones. Però ni així. Si em compares amb el pas d'en Tomàs Molina, segur que no.