La primera onada de calor d'enguany s'ha saldat amb almenys 89 morts atribuïbles a les temperatures extremes registrades a Catalunya i un gran incendi de la Segarra, que es va propagar amb una velocitat rècord, matant dues persones més. Unes greus conseqüències per a una de les onades de calor més avançades de la història recent. En el que portem d'estiu, Catalunya ha superat els 40 °C en nou dies diferents, els mateixos que en tot l'estiu passat... i això que no fa ni dues setmanes que ha començat.
Que Catalunya superi els 40 °C no és normal, però els darrers anys ens hi hem hagut d'acostumar. De fet, des del 2007 -moment en el qual el Meteocat completa la xarxa d'observatoris- fins al 2011 només es va superar en sis ocasions -i en alguns estius, ni una vegada-. En la darrera dècada, en canvi, els 40 no han fallat mai i amb una tendència a l'alça tant en dies com en comarques.
Estiu inaugurat a 40 °C
El mateix dia del solstici d'estiu, el 21 de juny, Catalunya ja va obrir la veda dels 40 °C. Ho va registrar l'estació meteorològica automàtica d'Alcarràs, al Segrià. Dels dotze dies següents, en nou s'ha arribat a aquesta temperatura. Ho certifiquen una trentena d'estacions —de les 187 operatives arreu del país— concentrades sobretot a les comarques de Ponent i les Terres de l'Ebre. Uns extrems que han convertit aquest juny en el més càlid de la història contemporània del país, ja que s'ha situat 4 graus per damunt de la mitjana del 1991-2020, un període que ja inclou l'efecte del canvi climàtic.
Els 40 °C d'Alcarràs no han estat els més matiners de la història. El 2017 van arribar el 17 de juny i el 2022 encara abans, el quinzè dia del mes. Així i tot, el juny d'enguany ha estat el que més dies així ha acumulat en, com a mínim, divuit anys, tot i que segurament fa mil·lennis que no s'hi arribava. A més de ser l'any que, en data de tres de juliol, ha acumulat més dies extremadament càlids, està molt a prop de superar el rècord. En tot el 2022 Catalunya va superar els 40 °C en catorze jornades diferents, només cinc més de les que portem enguany.
L'onada de calor d'aquesta setmana, a més, ha suposat una ratxa pràcticament de rècord: aquest dimecres va ser el sisè dia consecutiu superant la barrera dels quaranta, una (lamentable) fita només superada pel 2023. Entre el 19 i el 25 d'agost de fa dos anys s'hi va arribar cada dia, quan les Terres de l'Ebre van assolir temperatures de fins a 43,4 °C.
L'Ebre i Ponent acumulen temperatures extremes
De les 64 observacions superiors als 40 °C d'enguany -d'un total de 1.054 des del 2007-, la gran majoria d'elles les han registrat entorn de Lleida i a l'interior de l'Ebre. El termòmetre que més s'ha enfilat ha estat el de l'observatori de Vinebre, a la Ribera d'Ebre, que el 28 de juny va arribar als 42,9 °C i que en cinc ocasions més ha superat la quarantena. El segueixen el del pantà de Riba-roja d'Ebre (41,5 °C), de la mateixa comarca, i el de Torroja del Priorat (41,2 °C). En canvi, la comarca on s'han fet més observacions és el Segrià, amb cinc estacions.
Altres comarques que també hi han arribat són la Terra Alta, el Pla d'Urgell, la Noguera i el Pallars Jussà. A l'altra punta de Catalunya, la població empordanesa de Cabanes ha fregat els 41 °C durant l'inici de l'onada de calor. En aquesta notícia podeu consultar la taula de totes les temperatures extremes registrades al país al llarg de l'estiu.
Afectacions per la salut
La mort d'una treballadora del servei de neteja de Barcelona, després de treballar al carrer durant hores en plena onada de calor, ha estat la cara més visible de les conseqüències de les temperatures extremes. Arreu de Catalunya, 89 persones han mort per causes atribuïbles a les altes temperatures d'aquestes setmanes, d'acord amb les darreres dades del sistema de monitoratge de l'Institut de Salut Carles III.
Els centres sanitaris, a més, han notat un fort increment de les visites d'afeccions relacionades amb la calor. Tal com recull betevé, l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha vist créixer les visites per deshidratació, sincopes, cansament i debilitat.
Les conseqüències sobre la salut també són indirectes perquè l'onada de calor ha fet disparar la contaminació per ozó (O₃), una substància que provoca una de cada cinc morts per malalties respiratòries i, en casos no tan extrems, contribueix a problemes respiratoris com l'asma, la disminució de la funció pulmonar i infeccions respiratòries.
