El 18 de juliol de 2023 ha estat fins ara el dia més calorós de Catalunya. Es van combinar dos factors que van provocar que s'assolissin temperatures mai vistes. Concretament, una massa d'aire molt càlid d'origen africà es va veure agreujada pel vent de garbí, de component sud-oest. Aquest fet va convertir les comarques gironines, especialment l'Empordà, amb un autèntic forn. També es van registrar rècords de calor en punts de la Catalunya Central i Ponent.

Quatre pobles van superar els 45 ºC

Fins al 18 de juliol de 2023, el rècord de calor de Catalunya se situava en 43,8 ºC, segons les dades del Meteocat. Aquest valor s'havia registrat el 29 de juny de 2019 a Alcarràs, pocs minuts després que Artés arribés a 43,6.

Tanmateix, el pic de calor de fa dos anys va ser excepcional. No només va esmicolar l'anterior rècord amb més d'un grau i mig fins als 45,4, sinó que va deixar temperatures excepcionals a desenes de localitats.

En aquest sentit, fins a quatre poblacions van superar per primera i única vegada els 45 graus, un llindar que, a banda de Catalunya, només s'hi ha arribat a onze estats europeus, bàsicament del Mediterrani i els Balcans, però també Rússia.

Els quatre observatoris que van passar d'aquest valor es van concentrar a l'Alt Empordà, a causa de l'impacte d'un garbí molt sobreescalfat. El rècord es va produir en un observatori de l'Aemet de Figueres (45,4), però la xarxa del Meteocat també els va recollir al pantà de Darnius-Boadella i a Navata (45,1) així com a Cabanes (45,0).

Sabadell també va superar els 45 ºC el 1982

No hi ha cap dubte sobre els quatre registres del juliol de 2023. Tanmateix, hi ha un altre valor extrem a tenir en compte: els 45,0 ºC assolits a l'aeròdrom de Sabadell el 6 de juliol de 1982. Aquell estiu -juntament amb el 1987- es van produir dues de les pitjors calorades de finals del segle XX. Es tractava d'un observatori manual de la xarxa principal de l'Aemet que va deixar d'estar operatiu el 2016. Segons Ramon Pascual, delegat de l'agència estatal a Catalunya, aquell valor s'ha de donar per bo, però reclama prudència en les efemèrides meteorològiques ja que “en marges molt estrets és molt determinant la qualitat de l'estació”.

També es van tornar a registrar 45,0 ºC el 15 d'agost de 1987 a l’estació meteorològica de Vimbodí-Riudabella (la Conca de Barberà). En tractar-se d'un observatori manual de la xarxa secundària de l'Aemet, no es té en compte a l'hora de determinar possibles rècords.

Nou localitats per sobre dels 44 ºC

Tornant a un passat més inmmediat: les temperatures extremes del 18 de juliol de 2023 no només es van limitar a l'Alt Empordà. En aquest sentit, fins a nou localitats més van passar dels 44 ºC, un llindar que mai abans s'havia superat. Es tractava de pobles de les comarques gironines com Anglès, Maià de Montcal, Porqueres i Banyoles.

També de la Catalunya Central com Artés -que va passar del rècord anterior de 43,6 a 44,4 ºC- i de Ponent com Castellnou de Seana, les Borges Blanques i Lleida, just a la ratlla dels 44 graus. Un dels registres més sorprenents van ser els 44,3 ºC de Mosqueroles, al Vallès Oriental, en ple parc natural del Montseny.

• Catalunya és dos graus més càlida que fa 75 anys
• L'estiu ja és aquí: Catalunya patirà una calor extrema?

De nou, cal fer arqueològica meteorològica per buscar altres possibles registres superiors als 44 ºC. L'Aemet disposa de dues dades d'estacions manuals ja fora de servei: Caldes de Montbui (6 de juliol de 1982) i Perelada, que va assolir aquest llindar dues vegades l'estiu del 1928.

A l'hora d'incloure un registre o no en aquest llistat, s'han tingut en compte les estacions del Servei Meteorològic de Catalunya -tant la xarxa automàtica XEMA com la gestionada per observadors meteorològics- així com les automàtiques o manuals de la xarxa principal de l'Aemet.