L'avanç del temps és inexorable. Ja estem més a prop del 2030 que del 2020 -i de mitjan segle que de l'inici-. Un bon moment, per tant, de comprovar com s'estan complint els objectius per a final de dècada. En el cas de les renovables, tot just s'ha connectat a la xarxa el 25% de la potència que la Generalitat considera necessària per al 2030. Si no es té en compte l'autoconsum, la xifra es desploma a menys del 19%, segons les dades de l'Observatori de les Renovables. Una presentació que coincidia amb la votació al Parlament per convalidar el decret per accelerar la transició energètica i que el Govern ha retirat per evitar una greu derrota parlamentària: “És una molt mala senyal”, assenyalen des del sector.
Menys de 100 MW en nous parcs eòlics i solars
L'any 2024 es va tancar amb un augment molt discret de la capacitat de generació renovable de Catalunya, inferior als 100 MW. Concretament, es van connectar 30 MW del nou parc eòlic Tres Termes, a la Terra Alta: són vuit molins autoritzats el 2018. A més, van entrar en servei setze petits projectes solars fotovoltaics que sumen 51,57 MW -a més de 380 MW d'autoconsum-. Per comparar-ho: cadascun dels tres reactors nuclears que funcionen al nostre país -i que operen en continu- tenen una potència aproximada de 1.000 MW.
La xifra és superior a la del 2023 -quan la potència renovable en parcs només va créixer en 34,4 MW-, però queda molt lluny dels mateixos objectius de la Generalitat. De fet, si es té en compte l'autoconsum, Catalunya disposa actualment de 3.173 MW instal·lats, un fet que suposa el 25,6% de la fita per al 2030.
De fet, hi ha dues realitats molt diferents. En l'autoproducció solar -malgrat que l'any passat es van registrar un 24% menys de noves instal·lacions que el 2023- ja s'ha superat la meitat del camí. En canvi, en els parcs que produeixen electricitat per a la xarxa ni s'ha arribat al 20%.
En aquest sentit, mentre l'energia eòlica es manté al 29% del compliment, la potència instal·lada en parcs solars fotovoltaics no arriba al 9% de l'objectiu. En conjunt, caldria encara connectar més de 7.900 MW, equivalent a quasi vuit reactors nuclears. “És una missió que pot semblar bastant impossible, però hem de ser positius. Els Països Baixos ho han aconseguit”, assegura Víctor Cusí, president de la patronal EolicCat.
Cal recordar que per a finals de la dècada, segons marca la Proencat de la Generalitat, la meitat de la producció elèctrica catalana hauria de ser amb fonts renovables mentre que l'any 2050 ja hauria d'arribar al 100%.
La pluja fa créixer les renovables fins al 16%
L'any 2024 -com ja havia informat Nació fa mesos- l'aportació de les renovables a la demanda elèctrica va augmentar fins a poc més del 16%. Un increment molt vinculat a la producció de les centrals hidràuliques que amb les precipitacions de la primavera van poder tornar a funcionar amb certa normalitat després dels anys més durs de la crisi hídridica. “Mentre no es multipliqui l'eòlica i la solar instal·lada, continuarem depenent de si és un any de pluja o sequera”, destaca Cusí.
De fet, la meitat de la producció renovable -un 8% del total- va ser d'origen hidroelèctric. L'eòlica en va aportar el 6% mentre que la solar fotovoltaica, que recentment s'ha convertit en la primera font al conjunt europeu, no va arribar ni a l'1% -una xifra que no inclou l'autoconsum-.
Malgrat aquest cert creixement, Catalunya continua depenent de les nuclears, que enguany van quedar per sota del 50%. Això sí, durant 120 dies van funcionar dos dels tres reactors i en 42 només un. Un segon element que situa el país lluny de la sobirania energètica són les importacions d'electricitat: el 2024 van fer un nou màxim i es van situar per primera vegada per sobre el 15%. “Seguim tenint una dependència energètica de més del 80%”, lamenta Helena Badger, delegada de la patronal Unefcat.
Urbanisme, el “coll d'ampolla”
La presentació de l'informe de l'Observatori de les Renovables a Catalunya ha coincidit amb el dia que el Parlament havia de convalidar el decret que en considera tots els projectes com d'interès públic superior. “És una pèssima per a la transició energètica que es retiri el decret tant per les renovables com per l'emmagatzematge”, apunta l'enginyer Gorka Martí. De fet, el sector de les renovables ho veia com un primer pas i esperava que en els pròxims mesos es concretessin noves modificacions per accelerar.
En aquest sentit, la tramitació urbanística es manté com “coll d'ampolla” per a les renovables, lamenta Víctor Cusí. Només en els parcs eòlics -es presenten pocs projectes, però acostumen a ser d'una potència notable-, quatre dels sis autoritzats el 2023 encara esperen el projecte d'actuació específica (PAE), un tràmit corresponent a la direcció general d'Urbanisme i que hauria de tardar un màxim de 30 dies.
En els sis primers mesos d'enguany, per la seva banda, la Generalitat ha autoritzat tres parcs més -tots pendents encara del tràmit urbanisme- i un quart d'autoconsum d'Amazon a l'Alt Empordà, pendent de la llicència d'obres.
Si es tenen en compte els dos projectes en construcció i els deu autoritzats sumen una potència de 322 i 58 molins, fet que elevaria el compliment de l'objectiu del 2030 fins al 33%. Per altra banda, en el darrer any i mig la Generalitat ha tombat fins a sis parcs eòlics, que sumaven 31 molins i 184 MW -entre els quals tres projectes al Segrià a causa de la presència de dues parelles d'àguila- i l'Estat ha fet el mateix amb dos parcs i la meitat d'un tercer.
Parcs eòlics en construcció
- Colladetes Ampliació (13,37 MW): 4 molins
- Lo Vedat del Pany (27 MW): 6 molins
- Repotenciació Colladetes (36 MW): canvi de 54 per 6 molins (manteniment de potència)
Parcs eòlics autoritzats
- Colladetes Ampliació 2 (12,20 MW): 2 molins (autoritzat 03/11/2022 i amb PAE el 14/12/2022)
- Galatea (49,94 MW): 9 molins (autoritzat 12/01/2023 i pendent PAE)
- Conca de Barberà I (50,00 MW): 9 molins (autoritzat 01/12/2022 i pendent PAE)
- Conca de Barberà II (20,00 MW): 4 molins (autoritzat 03/11/2022 i pendent PAE)
- Conca de Barberà III (35,00 MW): 7 molins (autoritzat 01/12/2022 i pendent PAE)
- Microvilalba 1 (3,00 MW): 1 molí (autoritzat 13/04/2023 i amb PAE 22/11/2024)
- BCN4 (autoconsum Amazon) (2,35 MW): 1 molí (autoritzat 16/01/2025 i pendent llicència d'obres)
- Anoia i Segarra III (35,70 MW): 6 molins (autoritzat 01/04/2025 i pendent PAE)
- La Comella (48,80 MW): 8 molins (autoritzat 25/03/2025 i pendent PAE)
- Sant Joan (48,80 MW): 8 molins (autoritzat 25/03/2025 i pendent PAE)
En el cas dels parcs solars, des del 2019 fins ara se n'han autoritzat un total de 214 projectes amb una potència pic de 2.405 MW -d'aquests, se n'han construït 35 que tot just sumen 101 MW-. Si tots els projectes amb llum verda s'acaben connectant a la xarxa, el grau de compliment de l'objectiu per al 2030 es dispararia fins al 60%.
Ara bé, de nou un nombre important projectes estan encallats a Urbanisme. A més, una setantena de municipis han optat per l'aprovació de moratòries o modificacions puntuals del planejament amb caràcter suspensiu per bloquejar projectes 100% autoritzats per part de la Generalitat. En aquest sentit, l'Observatori de les Renovables reclama mesures com aplicar el silenci positiu administratiu o que l'autorització per part d'Energia sigui sempre el darrer pas.
Després de l'apagada, més renovables (i emmagatzematge)
La gran apagada del 28 d'abril va situar de manera interessada les renovables al punt de mira. Tanmateix, l'informe presentat fa un pel govern espanyol posa el focus en la gestió del sistema -i en com algunes companyies no van seguir les directrius per gestionar la tensió- que en el tipus de font energètica. De fet, en els darrers anys s'han produït blackouts en diversos països d'Europa i els Estats Units -el darrer la República Txeca- amb mix elèctrics molt diferents.
- Estudien triplicar una de les grans centrals reversibles del Pirineu
- Catalunya autoritza les primeres bateries per emmagatzemar renovables
- Es pot evitar una nova apagada? Aquestes són les mesures del nou decret del sistema elèctric
Davant d'aquesta situació, l'informe de l'Observatori de les Renovables fa una crida a no aturar la transició energètica, però també a fer un esforç per apropar la generació a la demanda. “No es pot pretendre nodrir grans punts de consum energètic, com Catalunya o Madrid, amb plantes de generació solar fotovoltaica o eòlica a Extremadura o Andalusia”, apunta Raúl Rodríguez, director general de Fegicat, el gremi d'instal·ladors.
En aquest sentit, i a partir d'exemples com Xile i Califòrnia, aposten per solucions tècniques que aportin robustesa al sistema per continuar avançant cap a un model 100% renovable -el nou decret ja permet que la solar fotovoltaica actuï en mode grid forming i puguin donar estabilitat com fan les tèrmiques, nuclears i hidroelèctriques-. A més, l'increment de la capacitat d'interconnexió, però sobretot l'aposta per l'emmagatzematge -Catalunya acaba d'autoritzar el primer projecte de bateries- es preveuen claus per reduir el risc de noves apagades. Això sí, l'enginyer Gorka Martí, expert en aquest àmbit, alerta que tant en centrals hidràuliques reversibles com en bateries Catalunya també està molt lluny de complir els objectius per al 2030.
Qui impulsa l'Observatori de les Energies Renovables de Catalunya
L'Observatori de les Energies Renovables de Catalunya es defineix com una iniciativa de divulgació i coneixement impulsada per les principals organitzacions catalanes que treballen en l'àmbit de les energies renovables i la gestió energètica eficient.
En formen part les diverses patronals i clústers del sector, com també organitzacions empresarials generals i col·legis professionals, entre altres.
Aquests en són els membres: APPA Renovables, Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE), CECOT, Clúster de la Bioenergia de Catalunya, Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya, Clúster Solar Solartys, Col·legi de Camins, Canals i Ports (Camins.cat), Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Eoliccat, Institut de Recerca d'Energia de Catalunya (IREC), Federació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya (FEGICAT), Pimec i UNEFCAT.
