L'apagada elèctrica ha posat els focus en l'emmagatzematge d'energia. Mentre es comencen a autoritzar els primers projectes de bateries, també es recupera l'interès per les centrals hidràuliques reversibles. No només amb noves instal·lacions com la Baells, sinó amb la possibilitat d'ampliar-ne d'existents. És el cas de Moralets, al límit entre Catalunya i la Franja de Ponent: Endesa ha recuperat la vella idea de triplicar-ne la capacitat i passar de 200 a 600 MW de potència.

Un projecte que ja es va autoritzar

Catalunya té dues centrals reversibles. La més antiga és la de Tavascan-Montamara, al Pallars Sobirà, amb una potència reduïda de 88 MW. Molt més gran és la instal·lació de la Vallfosca, al Pallars Jussà, amb una capacitat de 450 MW per fer pujar l'aigua des de l'embassament de Sallente fins a l'estany Gento. "Aquestes instal·lacions són les reserves perfectes per emmagatzemar l'excés de producció fotovoltaica", explica l'enginyer Antoni Tahull.

Tanmateix, hi ha una tercera central clau per al sistema elèctric català. Es tracta de Moralets, ubicada al terme de Montanui -municipi que forma part de la Ribagorça administrada per la comunitat d'Aragó-, però amb l'embassament inferior de Baserca compartit amb Catalunya. De fet, la central ha jugat tradicionalment un paper clau per donar flexibilitat a un mix elèctric català molt dependent de les nuclears, una font energètica que opera en continu.

Antoni Tahull va redactar l'estudi de viabilitat del projecte Baserca-Moralets l'any 1968 amb una potència de 600 MW. Tanmateix, quan finalment van començar la “megaobra” l'any 1980 ho va fer només amb 200. Això sí, els embassaments de Baserca i Llauset, la cavitat subterrània per encabir-hi els equips i la conducció horitzontal per l'aigua es van construir pensant ja amb el projecte complet. Endesa ho va recuperar entrat el segle XXI i l'Estat va autoritzar-ho finalment el maig del 2013. Tanmateix, cinc anys més tard hi va renunciar formalment -feia temps que havia quedat en punt mort- "després de la darrera revisió de la planificació del transport que va fer l’Estat", segons expliquen fonts de la companyia a Nació.

Recuperar Moralets II

La necessitat de sistemes d'emmagatzematge d'energia en ple desenvolupament de les renovables ha tornat a posar en primera línia les centrals reversibles. A Catalunya, per exemple, avança la tramitació de la Baells, on L'Energètica pública es podria convertir en el soci minoritari. Al curs final de l'Ebre, per la seva banda, dos projectes pugnen per construir un gran complex de fins a 3.000 MW entre la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.

• Per què pot ser clau declarar les renovables d'interès públic superior?
• El primer microparc solar de la Cerdanya avança malgrat les pressions de la comarca
• El Govern aplana el camí per instal·lar centrals hidràuliques reversibles

També Endesa ha recuperat la vella idea del projecte Moralets II, en context d'aposta per l'energia hidroelèctrica "com a peça clau per a la flexibilitat i la resiliència del sistema elèctric". La companyia estudia l'ampliació fins als 600 MW, fet que suposaria una inversió estima de “centenars de milions” d'euros, però que podria aprofitar ja bona part de les infraestructures existents. Segons Tahull, només cal comprar i instal·lar els equips així com les conduccions entre els dos pantans.

Ara bé, Santiago Domínguez, director de generació hidràulica d'Endesa, adverteix que "són projectes molt complexos des del punt de vista de la tramitació ambiental i de l'evacuació a la xarxa". En aquest sentit, per tirar endavant finalment l'ampliació de Moralets és imprescindible que REE faciliti un punt de connexió a la xarxa, un dels elements que ja va fer fracassar l'ampliació fa una dècada.

Una segona ampliació cap a l'Alta Ribagorça?

Una riba de l'embassament de Baserca és del municipi de Vilaller. En aquest sentit, sempre s'ha tingut en compte la possibilitat d'aprofitar el potencial d'aquest embassament amb una central reversible que la connectés amb el pantà de Cavallers, situat a quasi 1.800 metres d'altitud a la Vall de Boí. Qui fa molts anys que ho defensa és l'exconseller Ramon Tremosa en llibres com L'energia de la llibertat, publicat juntament amb el consultor Jaume Morron.

El complex de Moralets-Cavallers -incloent equipar Baserca amb comportes per optimitzar-ne el potencial- tindria una capacitat de fins a 4 GW, esdevenint una de les instal·lacions més grans del món. "Seria un projecte de país i de sobirania energètica", explica l'exdiputat a Nació, que lamenta que no hi hagi un discurs polític clar per desencallar-ho. En aquest sentit, ja el 2022 el Parlament va aprovar una proposta de resolució per estudiar el potencial de les reversibles als pantans, especialment les frontereres amb Aragó per "evitar la construcció de diverses línies MAT".

Precisament, el veterà enginyer Antoni Tahull considera que també podria jugar un paper en la necessària augment de la interconnexió amb l'estat francès, marcada com un element clau després de l'apagada. Des de Baserca fins a la localitat occitana de Cazaril hi ha poc més de 25 quilòmetres en línia recta. "Permetria assumir les hores de sobreproducció nuclear francesa amb una línia totalment soterrada", explica el veterà enginyer a Nació.

Cal recordar que un estudi del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya estima en 10,6 GW el potencial de la hidràulica de bombeig només a les nogueres Ribagorçana i Pallaresa -i quatre més a la resta del país-. El Govern, per la seva banda, ha escollit aquesta tecnologia -juntament amb l'eòlica marina- per invertir en grans projectes estratègics a través de L'Energètica.