Els grans parcs solars o eòlics acostumen a aixecar una notable polèmica. En contra dels “macropolígons” renovables es reclama un model basat en instal·lacions més petites, distribuïdes i impulsades per empreses arrelades al país. Ara bé, aquest segon model -que no hauria de ser incompatible amb el primer- també té detractors. Si més no, és el que ha passat a la Cerdanya, on Urbanisme ha donat llum verda -a l'espera que ho faci Energia- a una primera microplanta solar de 2 MW de potència malgrat les pressions de les institucions de la comarca.
Un parc solar a pocs metres d'una de les grans urbanitzacions
Das és un municipi de la Cerdanya de només 270 habitants. Més enllà de ser un dels punts més freds de Catalunya -l'observatori del Meteocat registra cada hivern mínimes d'escàndol-, és un punt estratègic per estar a tocar de les estacions de la Molina i la Masella i això el fa un cobejat emplaçament per a segones residències. De fet, entre el nucli de Das i el de Prats i Sansor s'alça Tartera, una de les grans urbanitzacions d'aquesta comarca tan turística.
Precisament, a uns 700 metres de Tartera s'hi construirà la primera planta solar de la Baixa Cerdanya. A diferència de la urbanització, la instal·lació renovable ocupa una superfície molt reduïda: unes 2,44 hectàrees. “És quasi com un camp de futbol”, destaca Xavi Massa, director d'operació de Km0 Energy. De fet, el projecte preveu instal·lar unes 4.300 plaques solars que sumin una potència de 2,03 MW, equivalent a un terç d'un sol aerogenerador dels actuals parcs eòlics terrestres.
La Generalitat, a punt d'autoritzar el projecte malgrat les pressions de la comarca
El parc solar de Das es va posar a informació pública el març del 2024. Ara, la direcció general d'Urbanisme ja hi ha donat llum verda, però manca l'autorització administrativa de construcció per part d'Energia, segons confirmen fonts de Territori. Tot apunta que aquest segon tràmit -habitualment és a la inversa- podria ser un fet just abans o just després de les vacances d'agost.
- Es pot evitar una nova apagada? Aquestes són les mesures del nou decret del sistema elèctric
- El Govern aplana el camí per instal·lar centrals hidràuliques reversibles
- Per què pot ser clau declarar les renovables d'interès públic superior?
Malgrat que encara falta un pas important, tant l'Ajuntament de Das com el Consell Comarcal de la Cerdanya han anunciat la interposició d'un recurs i la possible suspensió cautelar de l'execució de la resolució urbanística. Una possibilitat que Km0 Energy -que desenvolupa el projecte per Aspiravi, una energètica pública impulsada per una associació municipis flamencs- admet que podria allargar-ne els terminis.
Les institucions comarcals asseguren en un comunicat que la petita planta solar provocarà “un dany irreparable des del punt de vista paisatgístic i ambiental” i apunten a “indicis possibles irregularitats administraves en la tramitació de l’expedient”, malgrat que no les concreten.
Un projecte amb el “mínim impacte”
Malgrat que algunes comunicacions parlen de “macroprojecte” solar, no hi ha cap dubte que una planta fotovoltaica de 2 MW se situa a la banda més baixa. En aquest sentit, Xavi Massa es lamenta: “Si els projectes petits tenen les mateixes dificultats de tramitació i d'oposició, els promotors només voldran fer-ne de 50 MW”. Malgrat això, la seva empresa aposta per aquest model descentralitzat: “Tots els municipis catalans, com a mínim, haurien de tenir una planta d'unes 5 hectàrees per contribuir a la transició energètica”, explica en declaracions a Nació.
En el cas de la planta de Das, el responsable del projecte desmenteix les institucions comarcals i assegura que l'“impacte és mínim”. En aquest sentit, més enllà de les dimensions molt reduïdes, explica que s'han planificat diverses accions per fer compatible l'aprofitament energètic amb la millora de la biodiversitat. “Ja aplicàvem aquest tipus d'actuacions abans que la Generalitat les recollís en una guia”, assenyala Massa.
L'Alta i la Baixa Cerdanya, el dia i la nit
Mentre a la Baixa Cerdanya el primer projecte fotovoltaic topa amb moltes reticències, a la part de la comarca administrada per l'estat francès hi ha un llarg historial d'aprofitament energètic solar. Destaquen iniciatives vinculades a la recerca com el forn solar d'Odeló o la central solar termodinàmica a Targasona. El municipi de Llo, per la seva banda, va estrenar el 2019 una primera planta termosolar de 36 hectàrees. El traumàtic Tractat dels Pirineus, que va partir la comarca en dos 1659, també ha generat dues realitats en renovables com el dia i la nit.
