La central hidroelèctrica de Can Trinxet de Sant Quirze de Besora (Osona) és la primera que va recuperar la Generalitat a través de L'Energètica pública. En el primer any de funcionament ha produït 1 gigawatt hora (GWh), l'equivalent al consum de 250 llars. Es tracta d'una electrictat lleugerament inferior de què es preveia inicialment, provocat per un període de "contrastos" amb una primera part de sequera i els últims mesos amb bons nivells de pluja. Això ha permès arribar a un "equilibri" entre ingressos i despeses i un primer balanç positiu, segons explica a l'ACN el director de Generació de l'Energètica, Gil Lladó. L'energia obtinguda s'aboca a la xarxa i ha permès abastir sobretot depuradores de l'ACA i altres edificis públics.

Primers mesos amb poca producció

"No ens en recordem ara, però venim d'una de les sequeres més intenses dels últims anys. Això va fer que fins al març la central pràcticament no pogués produir perquè no baixava prou aigua pel riu Ter i no podíem turbinar", detalla el responsable de Generació de L'Energètica, Gil Lladó. En canvi, a partir del març, gràcies a les pluges abundants, la central va funcionar a "ple rendiment" per primer cop en aquesta nova etapa, produint "energia verda i de proximitat", que és la raó de ser de la companyia pública.

Entre març i juny s’ha posat en funcionament la turbina de major potència (una Kaplan, de 560 kW) de les dues que té la central i s’han generat 909 MWh. Així mateix, el pic més alt va ser de 400 kw amb la turbina gran i, el mínim, entre 60-70 Kw de producció instantània amb la petita, en els moments de menys cabal.

L'altre factor, el del mercat elèctric, ha fet que els ingressos que ha generat han sigut "més baixos" perquè el moment de màxima producció s'ha donat quan hi havia el preu de la llum més baix. "A la primavera no hi ha molta demanda elèctrica i hi ha molta producció de renovables, per tant hi ha molta oferta i poca demanda", subratlla.

• Catalunya només té el 25% de les renovables necessàries el 2030
• Estudien triplicar una de les grans centrals reversibles del Pirineu
• Catalunya autoritza les primeres bateries per emmagatzemar renovables

Bona part de l'electricitat generada s'ha destinat a plantes depuradores de l'ACA si bé també s'ha destinat més puntualment a instituts de secundària, edificis del Departament de Justícia, atès que és un "dels grans consumidors de L'Energètica actualment". "Tota l'energia verda produïda ha servit per abastir consums públics de la Generalitat", remarca Lladó.

Un cas únic a Catalunya

El 31 de juliol del 2024 la Generalitat, a través de l'empresa pública L'Energètica, assumia la gestió de Can Trinxet i es convertia així en la primera central recuperada d'un operador privat després de finalitzar el termini de la concessió. "És un cas únic" a Catalunya -a l'estat espanyol n'hi ha algun altre- perquè no hi ha previst que pugui passar d'aquí a pocs anys una situació de venciment de concessió que permeti passar-la a pública. La majoria de les centrals catalanes tenen concessions fins al 2061.

Amb Can Trinxet L'Energètica està agafant experiència i deixa la porta oberta a la compra-venda d'altres centrals actualment al mercat que reuneixin els requisits per poder-les gestionar públicament. "Això ens permetria fer un pool (grup) i tenir un conjunt de centrals gestionades de forma coherent, comuna i unificada que permetés a la Generalitat estalviar més diners a la factura elèctrica", afirma.

Més de 246.000 euros en millores ambientals i telemàtiques

L'ACA, que és la titular de Can Trinxet -L'Energètica és l'empresa pública que explota la central hidroelèctrica-, invertirà 246.600 euros en millores. Així, s'instal·larà una passarel·la al canal d’entrada, s’encarregarà un projecte executiu del connector fluvial (escala per a peixos) i també es preveu el desbrossament i manteniment del canal, la substitució de la comporta d’entrada i la reparació de fuites a la turbina de menor potència (una Francis, de 100 kW). D'altra banda, també s'inclouen millores per "optimitzar" el funcionament de la central incorporant tecnologia de control remot. "Això no vol dir que ara no funcioni, ara ens permet explotar-la en condicions de seguretat i eficiència, però és una central antiga i té marge de millora per optimitzar els ingressos i reduir costos", detalla.

L'Ajuntament aplaudeix la iniciativa

"La central va ser un dels motors que va fer que Sant Quirze creixés en la part industrial i, per tant, és un lloc molt estimat i apreciat pels veïns", recorda l'alcalde David Solà. Al recinte fabril hi van treballar més de 300 persones, fins que els anys 90 es va tancar i la central va quedar en desús. Per al batlle, els consums elèctrics no arriben a la xifra prevista inicialment ni al nivell de fa uns anys, però posa molt en valor que l'explotació sigui pública i ja no estigui en mans privades.

"El 2019 això no es plantejava i creiem que s'ha fet una evolució molt positiva", afirma, tot admetent que el deteriorament de l'espai per la falta d'inversió era un tema que els preocupava molt. "Ha sigut un alleujament", assegura. Per al batlle, el més important és que la central aporti a Catalunya energia, d'una banda, renovable, i de l'altra, pública. "Esperem que aquesta pugui ser la primera de moltes i poder anar sumant producció", conclou.

L’Energètica actualment ja gestiona també dues centrals hidroelèctriques subterrànies, instal·lades a l’estació distribuïdora de la Trinitat de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat, que serveixen per alimentar l’estació d’impulsió. Tenen una potència de 2 MW. Abans d’acabar l’any, té previst d’encarregar l’estudi per a la rehabilitació de la central de la colònia Llaudet, a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), titularitat de l’Incasòl.