LC Paper és una històrica familiar empresa de Besalú del sector paperer. Es tracta d'un tipus d'indústria considerada electrointensiva i aquest fet va portar ja fa anys a apostar per l'eficiència energètica. Ara, després de deu anys de tràmits, han pogut connectar un parc solar fotovoltaic que amb només 3,5 MW de potència, esdevé el més gran de les comarques gironines.
Un pas més en un camí iniciat fa tres dècades
LC Paper 1881 és una empresa de la Garrotxa dedicada a la fabricació de paper tissú i paper kraft amb més de 140 anys d’història. En els darrers anys ha centrat la seva estratègia en la sostenibilitat, tant en matèria d’eficiència energètica com de reducció en el consum d’aigua, en l’emissió de CO2 i en la generació de residus. “Vam començar el 1993 amb una central de cogeneració”, explica Joan Vila Simon, exdirector general de l'empresa i expresident de la comissió d'Energia de Pimec.
Ara, ha aconseguit fer un pas més amb la inauguració d'un parc solar fotovoltaic. Promogut per Volta Solar i Tadiran New Energy i executat per Sud Renovables, funcionarà en règim d’autoconsum mitjançant un contracte bilateral a llarg termini.
Ara bé, no deixa de ser una primera fase, com apunta Pau Vila Garcia, l'actual responsable de LC Paper. Els 3,5 MW de potència solar fotovoltaica aporten el 17% del consum d'una activitat que és electrointensiva. Per aconseguir arribar a l'autosuficiència, caldria ampliar-ho fins als 25 MW amb 85 MWh en bateries. “Aquest model hauria de ser extensiu a molta indústria de Catalunya”, afegeix el seu predecessor.
Deu anys per fer realitat un parc solar
“Hem tardat deu anys a tramitar i nou mesos en construir”, ha explicat aquest divendres al matí Pau Vila, en la inauguració d'una instal·lació situada al terme de Beuda que ha comptat amb la consellera Sílvia Paneque, la directora general d'Energia, Marta Morera, entre altres autoritats.
“Hem de ser capaços de redreçar la situació de les renovables a Catalunya: és urgent desplegar-ne, també les bateries”, ha assegurat la titular de Territori, just la setmana que ha hagut de retirar el decret per accelerar la transició energètica per manca de suports.
⚡️🌱 Aquesta planta no és només un projecte fotovoltaic: és també un nou model de vida, de producció i de progrés compartit amb el territori
— Sílvia Paneque (@SilviaPaneque) July 18, 2025
El @Govern hi és per reindustrialitzar amb criteris verds, equitatius i amb mirada de futur#ElGovernDeTothom pic.twitter.com/axiEHy3lMP
Per l'actual responsable de l'empresa de la Garrotxa, que hagin tardat quasi una dècada per connectar el parc s'explica per una política consistent en “frenar-ho tot quan algú es queixa”. “Cada pas que fèiem ens trobàvem un nou obstacle”, explica en declaracions a Nació.
En aquest sentit, aclareix que més enllà de ser una planta solar de dimensions reduïdes -“que sigui el més gran de les comarques gironines és per incompareixença dels altres”, apunta- es tracta d'un terreny erm, a tocar d'una carretera, una autovia i la mateixa fàbrica. Fins ara, la planta més gran era de propietat pública: un parc de L'Energètica a Vidreres de 3,4 MW que subministra electricitat a la dessalinitzadora de Blanes.
El repte de l'energia tèrmica
La indústria paperera no és només electrointensiva, sinó també termointensiva, com la del vidre, la ceràmica i la metal·lúrgica. “Ho tenim tot”, admet el director general de LC Paper. Si en el primer cas el camí de la descarbonització és clar, en el segon no és tan evident.

- Les empreses papereres com LC Paper són electrointensives i termointensives
- Cedida a Nació
Des del 2017 que aposten per l'ús de biomassa, una font d'energia que, malgrat que també contribueix a la gestió forestal, “només” permet arribar als 400 ºC. “Tenim alguns processos que són a 600 graus”, explica Pau Vila en conversa amb aquest diari.
En aquest àmbit, malgrat que hi ha qui considera l'hidrogen una alternativa, des de l'empresa garrotxina veuen molt més clar el biometà, en una comarca on la indústria càrnia genera molts residus. “Fa uns tres anys que en fem servir, però no podem utilitzar la xarxa convencional i ho hem de portar amb cisternes”, es lamenta. En aquest sentit, no sembla fàcil a curt termini poder-se desprendre del gas d'origen fòssil com a font d'energia. “Som una indústria que generem un impacte ambiental, sabem com reduir-lo, però ens han de deixar fer-ho”, conclou l'empresari.