Catalunya és un país nuclear. Fa molts anys que els tres reactors aporten vora el 50% de la demanda elèctrica. Aquest escenari pràcticament invariable topa amb una realitat: un calendari de tancament que al nostre país ha de començar l'octubre de 2030 a Ascó II i finalitzar el febrer de 2035 a Vandellòs II.

La dependència nuclear catalana

La meitat de l'energia elèctrica que consumim els catalans té origen nuclear. Concretament, els anys 2023 i 2024 la xifra es va mantenir pràcticament fixa: 49,8 i 49,9%, respectivament. El funcionament en continu d'aquestes instal·lacions i la manca de canvis significatius del mix energètic català provoquen que en els darrers 12 anys l'aportació dels tres reactors en servei –Ascó I i Ascó II la Ribera d'Ebre així com Vandellòs II al Baix Camp- s'hagi mantingut molt estable: entre el 44 i el 53%.

De fet, si ens fixem només en l'energia produïda a Catalunya –els darrers dos anys l'electricitat importada s'ha enfilat al 14%-, la dependència nuclear és encara major. Les tres centrals van generar el 2024 un total 22.004,6 GWh, fet que suposa un 58,5% del total.

Les diferències amb la resta de l'Estat

Catalunya concentra tres dels set reactors actius -el País Valencià n'acull un quart-, fet que explica la gran diferència amb el mix el del conjunt de l'Estat. En aquest sentit, la producció nuclear només va suposar un 19,6%, quasi un terç que al Principat, i per sota la xifra de la Unió Europea que frega el 25%.

En contraposició, mentre que Catalunya només produeix un 18,12% d'electricitat renovable -de la qual més de la meitat és hidràulica-, a l'estat espanyol la xifra es va disparar l'any passat fins al 52,5%. Cal tenir en compte que l'objectiu de la Generalitat és arribar a la meitat d'electricitat produïda amb fonts renovables per al 2030.

El calendari de tancament de les nuclears

Catalunya va connectar a la xarxa el primer reactor en el tardofranquisme. Es tracta de Vandellòs I que va funcionar des del 1972 fins al 1989 quan el pitjor accident nuclear de la història a l'Estat -TV3 estrenarà la setmana vinent un documental sobre els “herois” que van evitar una tragèdia- va obligar a aturar-lo definitivament i, encara ara, està en procés de desmantellament.

La resta de tres nuclears en funcionament hauran d'estar tancades d'aquí a deu anys, segons el calendari pactat entre el govern espanyol i les elèctriques el 2019, però que ara el sector pressiona per revertir.

• Vandellòs I | Inici activitat 1972 | Cessament 1989 | Potència: 480 MW
• Vandellòs II | Inici activitat 1988 | Cessament previst febrer 2035 | Potència: 1.087 MW
• Vandellòs III | Projecte desestimat per la moratòria nuclear de 1984
• Ascó I | Inici activitat 1984 | Cessament previst octubre 2030 | Potència: 1.032 MW
• Ascó II | Inici activitat 1986 | Cessament previst setembre 2032 | Potència: 1.027 MW[/despiece]

El Govern ha mantingut una posició menys activa que l'executiu espanyol en defensa del tancament -cal tenir en compte que Foment del Treball o la UGT s'hi oposen-. Ara bé, quan Sílvia Paneque n'ha fet referència al Parlament ha estat clara assegurant que “comparteix que el millor futur és no assumir els riscos derivats de l’escalfament global ni els de les nuclears en un escenari geoestratègic complex”. En una interpel·lació parlamentària, la consellera va dir que “el Govern manté el tancament ordenat i progressiu de les centrals nuclears, d’acord amb el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima”. Fonts de Territori assenyalen que tant ella com el president Salvador Illa han assumit aquest escenari en els debats i preguntes vinculades a l'apagada.

Ara bé, el tancament ordenat de les nuclears no començarà a Catalunya. La primera -en principi- a desconnectar-se de la xarxa és la central extremenya d'Almaraz. Recentment, el consell de ministres va autoritzar a licitar el projecte d'enginyeria de desmantellament. L'última central en aturar el reactor hauria de ser la de Trillo, a Guadalajara, el maig de 2035. Tanmateix, just després de l'apagada, el Fòrum Nuclear ha augmentat la pressió al govern espanyol perquè rebaixi la fiscalitat i “faci viable” allargar-ne la vida més enllà del calendari pactat.