Ha canviat la manera de produir electricitat després de l'apagada? Sí, lleugerament. Des de la recuperació del subministrament, Red Eléctrica està apostant per una notable major presència del gas en el mix energètic, d'una certa disminució de la solar i de la mateixa (poca) nuclear. Els experts consultats per Nació consideren que l'operador de la xarxa elèctrica espanyola està aplicant amb bona lògica un “criteri més conservador” a l'espera d'aclarir les causes de la gran apagada.

Així, les dades diàries de Red Eléctrica assenyalen un creixement espectacular en l'ús de cicles combinats, una tecnologia no renovable que utilitza gas per a generar energia i crear vapor d'aigua, que en genera encara més. Després de l'apagada, la seva potència ha augmentat prop del 50%, convertint-se en la principal font generadora. Flexible però contaminant, és inèdit que una font així sigui tan potent un mes de maig.

Primavera: molta generació renovable i poca demanda

La primavera és una època que afavoreix la generació renovable —per les hores de sol, vent, però també les pluges— mentre que hi ha relativament poca demanda, ja que no s'utilitza ni la calefacció ni l'aire condicionat. Durant la Setmana Santa es va arribar puntualment a cobrir el 100% de la demanda peninsular amb renovables i la fotovoltaica va batre nous rècords d'aportació al mix elèctric.

D'aquesta manera, es va arribar el dia de l'apagada amb una situació que no era ni nova ni tan sols rècord. L'energia solar continuava sent majoritària (minuts abans, suposava quasi 60% de la generació), l'eòlica assolia puntes molt importants mentre que la nuclear operava a mig gas, després d'una Setmana Santa on fins a quatre dels set reactors havien estat totalment aturats.

Els canvis després de l'apagada: més gas i menys solar

La recuperació de l'apagada es va fer a partir dels cicles combinats de gas i la hidroelèctrica, les tecnologies més flexibles —que es poden activar amb més rapidesa independentment de les condicions meteorològiques—. “Des d'aleshores s'ha consolidat un cert creixement del gas i una reducció de la solar, tant de la termosolar com de la fotovoltaica”, apunta Daniel Pérez, director de L'Energètica pública.

En efecte, el pes de les energies renovables ha caigut en 8% en tan sols uns dies i encara més si es compara amb el que és habitual durant la primavera. La fotovoltaica, normalment molt rellevant, s'ha desplomat un 23% i l'energia solar tèrmica, més residual, ha quedat pràcticament desapareguda. Gràcies a les pluges d'aquestes setmanes, les centrals hidroelèctriques s'han mantingut força estables.

Malgrat que en un període tan curt de temps la influència de la meteorologia pot ser molt notable, en aquest canvi tot apunta que està produït per “criteris més conservadors” per part de Red Eléctrica. “Crec que ho continuaran sent almenys fins a final de maig”, afegeix Mar Reguant, doctora en Economia pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), professora de la Northwestern University de Chicago i especialista en mercats elèctrics.

Per altra banda, les nuclears s'han mantingut a nivells mínims després de l'apagada, seguint la tònica de les setmanes anteriors. Habitualment funcionen a una potència de 6 GW, però durant la Setmana Santa van poder frenar el seu ritme fins als 2 GW gràcies a la força de les renovables. Des del moment del zero energètic i fins al cap de 36 hores van restar completament aturades i no van produir ni un watt-hora d'electricitat. Durant els dies següents, però, es van recuperar parcialment i a partir d'aquest dimecres ja superen els 4 GW, amb la incògnita si les autoritats energètiques les mantindran en aquest punt intermedi.

Les diferències entre el mercat i el mix elèctric final

Però, com es decideix d'on surt l'electricitat en un dia determinat i quanta se'n produeix? Tots els agents del sector presenten les ofertes de compra i venda a l'OMIE, l'operador del mercat elèctric. Es creuen les corbes d'oferta i demanda i el preu que en resulta es pagarà a tots els generadors, independentment del seu cost. S'anomena un sistema marginalista, perquè hi entren tots els que oferten per sota i en queden fora els que van proposar un preu marginal superior.

Es tractava d'un sistema que funcionava relativament bé sense renovables, ja que tenia en compte el cost de les matèries primeres, però que té problemes per integrar fonts d'energia com el sol o el vent, que són gratuïtes. En aquest sentit, per entrar al sistema, molts dels productors acaben oferint preus negatius i, a les hores centrals del dia, l'electricitat s'acaba pagant de manera teòrica a zero euros, un fet poc sostenible a mitjà i llarg termini des d'un punt de vista econòmic. "Qui voldrà produir electricitat amb un sistema de preus que t'obliga a pagar per vendre el producte?", es pregunta Daniel Pérez.

Ara bé, entre el mecanisme basat estrictament en el mercat i en el mix final de producció elèctrica hi ha diferències, ja que hi intervé Red Eléctrica. Uns canvis que, segons Mar Reguant, han anat a més els darrers dos anys a mesura que la penetració de les renovables augmentava. Concretament, els mercats secundaris bonifiquen els serveis que aporten les tecnologies menys competitives en preu com per exemple la inèrcia en el sistema. Tanmateix, l'economista considera que és un sistema que afavoreix la nuclear enfront del gas i de la hidràulica, quan aquestes fonts d'energia tenen molta més capacitat "d'omplir els buits" que deixen la solar i l'eòlica. "Acabem llençant molt vent i molt sol perquè les centrals atòmiques són molt poc flexibles i operen en continuW, explica a Nació

Com cal modificar el sistema de preus?

Si l'actual sistema de preus no funciona, com cal modificar-lo? Per Daniel Pérez s'hauria de tendir a tarifes més fixes, que no posin en risc futures inversions en renovables. Mar Reguant, per la seva banda, considera important mantenir els senyals del mercat, però introduir-hi elements que facilitin avançar cap a un sistema 100% renovable.

En aquest sentit, considera que els mercats secundaris han de poder incentivar les inversions en fotovoltaica: des de bateries que aportin inèrcia sintètica al sistema i facilitin l'emmagatzematge a inversors grid forming que permetin a les plantes operar de manera independent imitant el comportament de les centrals convencionals. En aquest marc, l'economista considera que bona part de l'any es podria funcionar amb una combinació de solar, eòlica i hidràulica —combinant les turbines convencionals amb la hidràulica reversible— mentre que els cicles combinats de gas, actualment infrautilitzats, serien un recurs flexible per cobrir les hores que faltés generació.