L'apagada històrica d'aquest dilluns ha tornat a centrar totes les mirades en l'energia: la importància de com es produeix, de com es distribueix i, sobretot, com es gestiona. I a Catalunya? El 50% de l'electricitat que consumim és d'origen nuclear, les renovables -a diferència del conjunt de l'Estat- només n'aporten el 16% i es necessita importar-ne una quantitat creixent per cobrir el conjunt de la demanda. A continuació, 10 claus del sistema elèctric català.

1. Com es produeix l'electricitat que es consumeix a Catalunya?

El consum elèctric d'un territori es coneix com a mix i, en el cas de Catalunya, està dominat per les fonts no renovables, que el 2024 van suposar poc més del 68% del total. Estan encapçalades per la nuclear (50%), els cicles combinats amb gas fòssil (11%) i la cogeneració (7%). Les renovables, en canvi, només van aportar el 16%, mentre que la resta es va cobrir, bàsicament, amb importacions. Tanmateix, cal tenir en compte que l'electricitat només representa -en dades del 2022- un 24% del consum d'energia final, la resta s'obté directament de la combustió de productes petrolífers (49%), gas (20%) o fonts renovables tèrmiques (6%).

2. Quin percentatge aporten les renovables i de què depèn?

L'any 2024 les pluges van afavorir la producció hidràulica que va arribar a satisfer un 8% de l'electricitat demandada a Catalunya. Juntament amb l'eòlica (6,4%) i la solar fotovoltaica -només un 0,9%- van permetre arribar a un 16,2%, una xifra superior a sis dels darrers vuit anys. Tanmateix, sense una expansió notable de les renovables, l'aportació es manté força estable i varia sobretot per si és un any humit o sec. Si només es té en compte la producció -excloent-ne les importacions- es va arribar a un 18,9%, una dada que queda lluny de l'objectiu del 50% per a final de la dècada i que contrasta amb la del conjunt de l'Estat que es va situar en un 55,8%.

3. Per què són importants les centrals hidràuliques reversibles?

Un 1% de la demanda elèctrica de Catalunya la van aportar les centrals hidràuliques reversibles. Són unes plantes -n'hi ha dues al país i una tercera al límit amb la Franja de Ponent- que quan hi ha un excés de generació -per fonts poc flexibles com les nuclears o les renovables- bombegen aigua d'un embassament inferior a un de superior, mentre que quan la demanda augmenta la turbinen aigües avall aprofitant la diferència d'altura.

En un context de descarbonització, aquest tipus de plantes són claus per augmentar -juntament amb les bateries- la capacitat d'emmagatzematge i passar d'un sistema elèctric massa rígid a un de flexible.

4. Per què Catalunya depèn tant de l'energia nuclear?

El règim franquista va optar pel model nuclear per assegurar el subministrament elèctric a Catalunya. El 1972 es va inaugurar el reactor de Vandellòs I -que va deixar d'operar el 1989 a causa d'un greu accident- mentre que ja en democràcia se'n van posar en funcionament tres més -i un cinquè, el de Vandellòs III es va descartar per una moratòria nuclear-. Actualment, tres dels set grups en funcionament a l'Estat estan a Catalunya i això provoca que sigui el territori amb una major dependència: l'any passat un 58% de la producció i un 50% de la demanda van ser satisfetes amb aquesta tecnologia que no emet CO2, però que, a banda de la importació de l'urani, genera uns residus perillosos i amb un cicle de vida que supera de llarg l'escala humana.

5. Quin és el calendari de tancament de les nuclears?

El 2019 el govern espanyol va pactar amb les empreses elèctriques propietàries de les centrals nuclears -Endesa, Iberdrola i EDP- un calendari de tancament progressiu. La primera en fer-ho serà la d'Almaraz (2027), a Extremadura, i ja s'ha iniciat el compte enrere amb l'autorització per realitzar la contractació del servei d'enginyeria per al seu desmantellament. En el cas de Catalunya, les dates de tancament pactades són: Ascó I (octubre de 2030), Ascó II (setembre de 2032) i Vandellòs II (febrer de 2035).

6. Catalunya importa electricitat?

Sí. L'augment de producció renovable a la resta de l'Estat -en contraposició a la manca de generació solar i fotovoltaica a Catalunya- ha facilitat que una part important de la demanda catalana es cobreixi amb importacions, ja que es tracta d'electricitat molt més barata que la d'origen nuclear. L'any passat es va situar al voltant del 14,5%, una xifra lleugerament per sobre del 2023, però disparada respecte a la dècada anterior que oscil·lava entre el 3 i el 10%.

7. Quines interconnexions tenim amb França i per a què serveixen?

A Catalunya hi ha dues línies de molta alta tensió (MAT) que permeten interconnectar la xarxa de la península Ibèrica amb França. La més antiga és que uneix Vic amb Baixàs (Rosselló) a través de coll d'Ares, al Ripollès. L'any 2013, i després d'anys de polèmica, es va inaugurar una segona MAT a través de l'Alt Empordà: la Santa Llogaia-Baixàs. Uns 56 quilòmetres del traçat es van soterrar mentre que la part central, de 8,5 quilòmetres, passen per un túnel per sota l'Albera. Les interconnexions són claus per assegurar l'estabilitat i la flexibilitat del sistema elèctric, ja que tant en moments d'excés com de manca de generació haurien de permetre equilibrar demanda i oferta. Actualment, també hi ha dues línies MAT que connecten amb l'Aragó i el País Valencià, així com altres connexions de menor capacitat amb la Franja de Ponent i Andorra.

8. Catalunya disposa d'una xarxa pròpia de distribució?

No, la xarxa és conjunta per a la península Ibèrica. Per aquest motiu, l'apagada d'aquest dilluns es va concentrar a l'estat espanyol -excepte les Balears, Canàries, Ceuta i Melilla- i Portugal. La ràpida desconnexió per part de l'operador francès va evitar que l'apagada, més enllà de petites incidències puntuals, s'expandís més enllà dels Pirineus. En el cas de l'Estat, la gestió, manteniment i expansió de la xarxa correspon a l'empresa Red Eléctrica de España. La seva matriu Redeia compta amb un 20% d'accionariat estatal -a través de la SEPI-, un 68% d'empreses espanyoles i estrangeres i quasi un 12% de minoristes.

9. L'autoconsum solar què aporta al consum elèctric?

Catalunya no compleix els seus propis objectius en generació renovable, però sí que lidera les estadístiques d'autoconsum solar fotovoltaic. Segons dades facilitades pel Departament de Territori, el 2024 es va tancar amb unes 125.000 instal·lacions i una potència conjunta d'uns 1.500 MW, pràcticament la meitat de la suma dels tres reactors nuclears (3.146 MW). Ara bé, mentre que aquestes centrals produeixen en continu, les plaques ho fan en funció de la meteorologia i també depenen d'altres factors com el manteniment. És per aquest motiu que tota la producció d'autoconsum -no hi ha dades oficials- es pot estimar equivalent a un 25% respecte a la d'un sol reactor. Cal tenir en compte que l'aportació d'aquesta font d'energia no s'inclou en l'estadística del mix renovable.

10. I per què els edificis amb plaques solars van perdre també el subministrament elèctric?

La majoria de sistemes de plaques solars fotovoltaiques per a autoconsum domèstic estan connectades a la xarxa, per tal d'evacuar l'energia sobrant en els pics de producció. Aquest fet va provocar que -excepte sistemes aïllats en zones rurals remotes-, també es quedessin sense subministrament elèctric. Una alternativa per evitar-ho seria que, a banda de bateries per emmagatzemar energia i el corresponent inversor, instal·lar un sistema addicional (off grid) per aïllar-se de la xarxa en moments d'apagada.