Divendres passat, presidit pel rei Felip VI, es reunia a la Zarzuela el Consell de Seguretat Nacional i es donava llum verda a renovar l’estratègia de seguretat, que era del 2021. Reunió de tràmit. Encaixada final de mans i ja ens tornarem a trobar d’aquí a uns mesos. Res indicava llavors que, hores després i d’urgència, caldria tornar a activar el màxim òrgan de seguretat de l’Estat a correcuita per respondre a una apagada energètica que ja forma part de la història de l’estat espanyol. 

Dilluns a les 12.33, moment en què a Espanya i Portugal se li fonen tots els ploms, Pedro Sánchez estava reunit amb el president de Xipre a la Moncloa. La notícia li arriba d'immediat a través d’un dels seus col·laboradors més propers. De la trobada diplomàtica amb el líder xipriota no n'ha transcendit ni una imatge. Sánchez va mobilitzar els ministres de la seva màxima confiança -molts implicats també a la crisi- i va marxar de pressa cap a la seu de Red Eléctrica de España (REE) amb la vicepresidenta i responsable de Transició Ecològica, Sara Aagesen. En tot moment, escudat pel seu cap de gabinet, Diego Rubio, i la secretària d’Estat de Comunicació, Lydia del Canto. Tots tres, amb pocs mesos d’experiència a la Moncloa després de les darreres renovacions de l’executiu i la sortida de Teresa Ribera cap a la Comissió Europea. 

Començava llavors la gestió de l’enèsima crisi que torna a posar a prova la capacitat de reacció i resistència del president espanyol, bregat ja en aquest tipus de batalles. En aquests set anys, ha hagut de fer front a situacions inèdites -algunes fregant la distopia-  com ara la pandèmia de la covid, l’erupció del volcà de la Palma, la crisi energètica per la invasió de Rússia a Ucraïna o la guerra aranzelària desencadenada per Donald Trump. Reptes polítics, econòmics i socials. I ara torna a tenir una enèsima pedra a la sabata: una crisi de la qual no en controla tota la informació -en mans de les energètiques- i de la que en vol sortir novament reforçat. L’estratègia implica assenyalar els responsables (que ja situa en els “operadors privats”), exigir responsabilitats i, de passada, fer canvis al sistema energètic. 

No és la primera vegada que Sánchez s’enfronta a les energètiques, amb qui ha tingut un pols per l’impost que va aplicar en el context de crisi per la guerra d’Ucraïna, però que ha acabat decaient per la pressió de Junts i el PNB. Però aquesta crisi també té reptes comunicatius. I que poden incrementar la llegenda del seu particular Manual de resistència. 

Estratègia comunicativa 

Amb la pandèmia de la covid, el lema escollit va ser En sortirem millors. Un lema que intentava que la ciutadania veiés una llum al final del túnel i cregués que, en sortir-ne, una societat més solidària i més humana l’estava esperant. En aquells mesos d’incertesa, des de la Moncloa es va apel·lar fins i tot als propietaris perquè abaixessin els lloguers o perdonessin -o prorrategessin- mensualitats. 

I amb aquesta crisi, Sánchez intenta fer el mateix: esquivar les crítiques i, a l’espera de trobar els responsables, s’avança i posar la ciutadania al centre. “Hem donat una imatge al món d’un país que, amb solidaritat, pot superar qualsevol adversitat”, ha agraït Sánchez, destacant el comportament cívic dels ciutadans, una població que “està a l’altura del país”. Si tinguéssim la capacitat de llegir-li la ment, segur que ha estat temptat d’afegir: “I no com el PP”. 

S’obre l’abisme amb el PP 

Això és perquè és habitual el lament de Sánchez quan, en les grans ocasions, necessita el suport del PP i no el troba. Va passar amb la pandèmia i l’estat d’alarma: el PP va començar recolzant-lo però, en les darreres pròrrogues, es va abstenir i votar en contra dues vegades. 

I ara el PP veu en aquesta nova crisi una oportunitat, un nou carmelet, per atacar el govern de Sánchez, acusant-lo d’una “apagada informativa” per comparèixer 5 hores i mitja més tard de l’incident. I ja desplega tota la munició per presentar l’executiu com el culpable d’una “imatge lamentable” -segons Feijóo- i d’una reacció “lenta i ineficaç”, segons Ayuso. I per parlar d'endollisme: la presidenta de REE és Beatriz Corredor, exministra socialista amb Zapatero. Llicenciada en dret i registradora de la propietat de professió, presideix l’empresa des del 2020 sense acreditar experiència prèvia en el sector. I ho fa per decisió directa de la Moncloa, ja que l’accionista principal i majoritari és l’Estat a través de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI), que té el 20%.

En aquest punt de la legislatura, és més que evident la distància entre govern i oposició i aquesta crisi no ve a solucionar-ho, sinó a obrir més encara l’esquerda entre PP i PSOE, dues places tectòniques en constant col·lisió.  

El do de l’oportunitat

I el cas és que totes les crisis sobrevingudes són inoportunes. Però no per a tothom, perquè també tenen la capacitat de regirar com un mitjó el focus informatiu per a uns i per a d’altres. Que li diguin a l’exdiputat de Sumar Iñigo Errejón, que hores abans de la dana d’aquell fatídic 29 d’octubre omplia informatius per les acusacions d’agressió sexual. O al germà de Pedro Sánchez, que just aquest dilluns al matí era el nom del dia perquè la jutgessa el deixava a un pas del judici per la seva “plaça a mida” a la Diputació de Badajoz. O al mateix president valencià, Carlos Mazón, i a Feijóo, que aquesta setmana havien de tenir la incòmoda foto plegats al Congrés del Partit Europeu que es fa a València, just quan es compleix mig ant de la DANA. No hi haurà foto. La crisi energètica també apaga alguns focus i deixa els protagonistes en una foscor reconfortant.