Amb menor o major transcendència, tothom recordarà el dia de la gran apagada elèctrica. És una d'aquelles dates que, per inèrcia col·lectiva, s'infla fins a fer-la relatable. Algunes persones, però, tindran un discurs molt més viu que la majoria de la població, perquè es van trobar un contratemps específic o perquè van prendre una decisió insòlita. A un extrem, viatgers que van haver de caminar camp a través per trobar un pavelló on passar la nit després de quedar-se penjats al mig de les vies del tren, i, a l'altre, persones que van decidir posar-se a dirigir el trànsit urbà de manera voluntària davant la manca de funcionament dels semàfors.

Tots ells formen part, però, de l'anecdotari i la gestió dels contratemps de l'apagada elèctrica a Catalunya. Testimonis d'aquestes situacions expliquen a Nació les anomalies d'un dia que ja ha quedat enrere, mentre encara s'han d'investigar a fons les causes d'una desconnexió incompresa.

D'estar perduts en mig del no-res a dormir en un pavelló

El cas dels 600 viatgers del tren que cobria el trajecte de Madrid i Barcelona i que va quedar aturat a la comarca de les Garrigues quan el corrent elèctric va esfumar-se és un dels exemples que va mobilitzar més recursos i voluntats. El volum de persones afectades i la manca de serveis alternatius va alimentar una reacció humana que va encavalcar esforços d'entitats, voluntaris i cossos especialitzats. Davant la manca d'intervenció d'Adif o Renfe pel que fa als usuaris i el personal del tren que es va quedar clavat a les vies de l'alta velocitat, els passatgers van saltar dels vagons i començar a caminar. El més a prop que tenien era un poble de menys de 800 habitants, l'Albi. "Un dels nostres amics de l'Albi va trobar una parella amb maletes que li van dir que intentaven buscar cobertura, que portaven hores aturats a la via del tren, que no sabien res de res i que hi havia un AVLO amb 590 persones a dins, amb gent gran, nens, persones amb mobilitat reduïda, una dona embarassada de 35 setmanes", relata la Sandra Rosell, veïna de l'Albi.

Tant ella com el seu marit es van activar automàticament, juntament amb altres veïns. El Casal del poble, que té bar i pavelló, es preparava per anar acollint aquella gent que va començar a aparèixer "camp a través" amb moltes maletes i cap informació. Es van organitzar excursions amb el cotxe perquè poguessin anar a enviar missatges al punt on està ubicat el repetidor i hi havia cobertura perquè els passatgers poguessin avisar les seves famílies que estaven bé, mentre es decidia com passarien la nit. Es va aconseguir un generador elèctric, es van fer viatges a Lleida i les Borges Blanques per aconseguir material, i al final, es va poder condicionar el Casal amb llits i mantes de la Creu Roja, a més de tenir àpats per als 600 abandonats. "Se'ns va subministrar pa, embotit i fruita, a un quart d'una de la matinada, i vam començar a organitzar-ho llavors", recorda Rosell. Abans havien tingut fruita, sucs i aigua també. 

Però faltava encara un front per cobrir: els maquinistes i dos treballadors d'Adif s'havien de quedar al tren, encara encallat a les vies, lluny de cap espai habitat. "També els vam portar mantes i menjar perquè passessin la nit", afegeix la veïna mobilitzada. Si bé es van implicar diversos col·lectius, institucions i persones a títol individual, la dona reivindica especialment la tasca de la Creu Roja de les Borges Blanques i Lleida, així com el paper de Protecció Civil, els Bombers de Catalunya i els Agents Rurals. Aquest matí i migdia han començat a arribar autobusos per endur-se els passatgers que van passar la nit a l'Albi, mentre que altres afectats ho van fer amb taxis lleidatans que s'havien anat demanant també des del poble de les Garrigues.

Taxis enmig de la incertesa: viatges col·lectius i carreres sense cobrar

Precisament el sector del taxi és una d'aquelles estructures de mobilitat que aquest dilluns es va convertir en especialment desitjada, sobretot a l'àrea metropolitana, on més gent depèn del transport públic i no disposa de vehicle privat. Amb el metro i els trens aturats, i els autobusos col·lapsats en molts trajectes, els taxistes representaven la principal opció per a molta gent que s'havia quedat sense alternativa de mobilitat. De nou, però, emergia un problema tècnic: no podien cobrar amb datàfon en la majoria dels casos. Això va fer que, segons assegura l'associació Élite Taxi, nombrosos taxistes acceptessin fer carreres sense cobrar al moment i deixant a la voluntat dels usuaris la possibilitat que els acabin fent un pagament en el futur, quan recuperessin la connexió digital, via bizum o transferència.

Un dels conductors que va trobar-se diverses situacions anòmales i va mantenir el servei és en Zeeshan, taxista barceloní. Sobretot es va moure per la zona de Fabra i Puig, un punt també en què es registraven llargues cues de persones que intentaven caçar algun autobús interurbà. "Moltes persones necessitaven taxi, així que vaig aplicar un patró adaptat a la situació: si un client anava a una zona determinada, fèiem una crida i recollíem tres més que anessin almenys en la mateixa direcció, perquè més gent pogués arribar a casa", explica l'home, que va trobar-se realitats molt diverses a l'hora de rematar el servei. "Hi havia persones que no portaven efectiu, però que per algun motiu havien d'arribar a casa, i no els vaig cobrar res. D'altres em van prometre que ho farien en el futur, d'altres es deixaven diners entre ells, i d'altres directament em van deixar lliures esterlines!", esmenta el taxista. En qualsevol cas, en Zeeshan assegura que tant el sector com la ciutadania va col·laborar, evitant les tensions d'un dia incòmode per a tothom.

De Barcelona a Sant Celoni... en bicicleta plegable

Entre les persones que havien desembarcat a la capital catalana al matí, per treballar, i que es van quedar bloquejades per tornar a casa al vespre hi havia també en Franc Lluís Giró. Aquest treballador de la ràdio pública ICat va saber que el seu programa habitual no es faria i que ja podia tornar cap a la seva ciutat, Sant Celoni, però l'escenari era desafiant: "trens no n'hi ha i els busos són com els jocs de la fam", va pensar. Així es va decidir a emprendre un camí de 2 hores i 50 minuts, amb uns 55 quilòmetres entremig, en bicicleta, però no una de preparada per aquests escenaris, sinó tot el contrari: amb un model plegable -estil Brompton- pensat per a la mobilitat urbana i de mida reduïda. "És una bici amb dues marxes, pensada, dissenyada i feta per anar per ciutat", reconeix el comunicador, que en aquell moment es va plantejar l'excursió de tornada a casa com una alternativa que faria per trams i que si en algun moment no ho veia clar, pararia i avisaria el seu entorn perquè el vingués a buscar.

Primer va travessar Barcelona, des de la zona de Francesc Macià fins al Fòrum, després va pujar per la llera del Besòs, va deixar enrere Montcada i Reixac, va arribar a Montornès del Vallès -allà va ser convidat a berenar pel negoci "Ca l'Elvira", que tampoc podia cobrar amb targeta i van fiar-li el compte- i quan faltaven cinc minuts per a les set ja era a Sant Celoni. "Vaig arribar just per recollir la meva família a l'ateneu, a l'escola de música, just quan sortia de classe de trompeta", especifica l'home que va passar-se hores pujat a una bicicleta urbana creuant bassals, sorra i camins de pedra, vestit amb texans i samarreta. "Em feia pànic punxar, perquè hagués hagut d'anar al municipi més proper i llavors intentar contactar algú", explica ara. Tanmateix, la bicicleta de dues marxes va resistir, mentre els col·lapses per sortir de Barcelona continuaven ben presents a l'hora en què ella ja voltava amb la seva filla per Sant Celoni.

Primer sense llum, i després sense aigua a casa (per l'apagada)

I mentre la majoria de la gent sense llum -i per tant internet- s'aferrava almenys a la resta de subministraments a casa que sí que funcionaven, com el gas -aquells que en tinguessin- i l'aigua, a algunes persones els va tocar el rebre per partida doble. És el cas de Víctor Tort, qui viu entre Horta i Montbau, a Barcelona. En el seu cas, quan es va assabentar de l'apagada va decidir anar a casa ràpidament i prendre mesures excepcionals: "Com soc una mica friqui del preparacionisme, vaig omplir diverses ampolles i dues banyeres d'aigua. Perquè si t'administres bé, dues banyeres plenes d'aigua per a una parella poden donar per a tres setmanes". Per què va disparar les reserves d'aigua de casa si el que fallava era el corrent elèctric? El temps li donaria la raó, almenys momentàniament. Al vespre, va deixar de rajar-li aigua de l'aixeta de casa. Llavors, Aigües de Barcelona feia un comunicat públic en què avisava que "a causa de l'apagada elèctrica generalitzada" durant una estona "l'abastiment d'aigua" s'havia vist "afectat en alguns barris". Això afectava especialment a l'entorn de Collserola, entre el Llobregat i el Besòs. 

Sigui com sigui, Víctor Tort -i molts altres veïns- s'havia quedat sense aigua, hores després de quedar-se sense llum. Per sort, però, almenys les aturades de subministraments havien estat esglaonades en el seu cas. "Vam ser dels primers de Barcelona a recuperar l'electricitat, cap a les tres de la tarda. Però cap a les sis em vaig posar a fregar els plats i ja vaig veure que sortia molt poc cabal, així que vaig tornar a omplir ampolles que eren buides en aquell moment. Al cap de mitja hora vaig tornar a provar l'aixeta... I ja no sortia res. Ens havíem quedat sense subministrament", comenta el veí de la zona de Mundet. El mateix dia que s'havien quedat sense llum també es quedaven sense aigua. Des de llavors, hi ha hagut moments en què l'aigua sortia directament bruta i, després, quan s'ha recuperat la qualitat habitual, aquest matí, encara sortia a batzegades. 

Organitzant el trànsit per vocació

A banda, també a la capital catalana, en plena apagada elèctrica algunes persones es van decidir a fer d'organitzadors del trànsit, ja que els semàfors no funcionaven i en la majoria d'encreuaments no hi havia cap efectiu policial, durant hores. És el que va motivar també Gerard Ibáñez -productor musical conegut per haver estat un dels professors de l'acadèmia d'Operación Triunfo (OT) en el passat- a posar-se una armilla reflectant i dedicar el dia d'una apagada energètica a regular el trànsit al centre de Barcelona. El cas, explicat inicialment pel diari Ara, ha estat també detallat a El món de la tele.

Aquestes històries se sumen a altres situacions explicades a Nació durant el dilluns, com el sopar en comunitat que es va organitzar a la plaça Major de Manresa o les històries de passatgers caminant pels túnels del metro de la capital catalana, minuts després de l'apagada.