L'apagada massiva d'aquest dilluns 28 d'abril a Catalunya, Espanya, Andorra i Portugal ha deixat històries personals i col·lectives per la posteritat. Imatges difícils d'imaginar en una societat digital, ciutats senceres completament a les fosques i grups de coneguts i desconeguts al voltant d'una ràdio per saber l'última hora de les afectacions pel tall d'energia elèctrica. Encara aquest dimarts al matí s'arrosseguen algunes incidències sobretot pel que fa a la xarxa ferroviària i també a les telecomunicacions. No obstant això, Catalunya ha recuperat bona part del subministrament i la vida ha tornat a la quotidianitat. 

Eren les 12.32 h del migdia quan, de sobte, s'apagava tot. Llums, ordinadors, mòbils, ascensors amb centenars de persones a l'interior, trens i vagons de metro plens aturats en túnels o estacions, semàfors, tota mena d'electrodomèstics... Davant la incertesa, treballadors i veïns d'arreu van sortir al carrer i van comprovar que no era un problema propi, era a tot el carrer, a tot el barri, a tota la ciutat, a tot Catalunya, Espanya i part del sud d'Europa. Segons les primeres informacions del govern espanyol, en només cinc minuts va caure el 60% de l'energia de tot l'Estat. 

Una apagada històrica i sense precedents que a hores d'ara encara no té una explicació clara. En un primer moment el president espanyol, Pedro Sánchez, no va "descartar cap hipòtesi" però aquest dimarts al matí s'ha descartat que sigui un ciberatac. Una aturada en sec, sense avisar i sense saber com gestionar que va obligar milers de treballadors a tornar a casa com van poder, comerços obligats a tancar, i a la ciutadania en general a improvisar un dia a les fosques on les llanternes, les espelmes i les ràdios van ser les grans protagonistes. 

Com es va viure a diferents punts de Catalunya? Per què en punts de la Garrotxa o el Ripollès l'apagada només va durar un parell d'hores? A continuació un recull d'històries en primera persona de l'apagada arreu del territori. 

Fogueres al carrer i pernoctacions a l'estació de trens

L'estació del Camp de Tarragona ha estat oberta durant tota la nit per allotjar les 250 persones que van ser desallotjades de dos trens que van quedar aturats a la zona. Creu Roja a Tarragona traslladar 200 matalassos, mantes i ampolles d'aigua per abastir els afectats. El subministrament elèctric a la capital tarragonina es va començar a recuperar de manera progressiva des de poc abans de les cinc de la tarda, tot i que no es va completar definitivament fins després de les dues de la matinada. A Reus els cossos policials han mantingut durant tota la nit el patrullatge i, com ha pogut saber TarragonaDigital, es van desplaçar de manera preventiva al barri de Mas Pellicer, on els veïns havien encès fogueres al carrer, una pràctica incívica bastant habitual en aquesta zona de Sant Josep Obrer. 

Barbacoes i comerços reinventats 

A les comarques de Ponent la situació s'ha viscut de manera diferent en funció de la zona. A l'Albi, per exemple, bona part del poble s'ha mobilitzat per atendre els gairebé 600 passatgers d'un tren que es va quedar aturat de cop a tocar d'aquest poble de les Garrigues i han hagut de passar la nit al pavelló municipal. A Lleida, alguns veïns, aprofitant el bon temps, van organitzar barbacoes als jardins i terrasses, compartint àpats amb família i amics. “Quan vam veure que la llum no tornava, vam decidir posar la graella i passar-ho bé amb el que teníem a casa”. "Era el moment perfecte per menjar en família, sense distraccions. Fins i tot els nens van trobar-ho emocionant”, explica un veí del centre de la ciutat. Els comerços van recórrer a mètodes tradicionals, com balances manuals i pagaments en efectiu però molts es van veure obligats a tancar temporalment degut a la manca d’energia. 

Sopars en comunitat i autoorganització 

Davant d'un dilluns mut i fosc a Manresa, veïns i membres del Menjador Social i Comunitari de Manresa i els col·lectius de l'Ateneu Popular la Séquia de la capital del Bages es van autoorganitzar per fer un sopar popular a la fresca. El menú: espaguetis i llom en salsa, o possibilitat vegana. Amb un llum aguantat per un generador i com a únic testimoni a la plaça Major de Manresa, que semblava la gola del llop, han començat a repartir racions fins a arribar a una cinquantena llarga de comensals que han donat bona resposta a les viandes, entre bon humor i companyonia. Pel que fa als comerços, la situació es va normalitzant després que durant l'apagada, una part d'establiments va decidir abaixar la persiana en veure que no podien treballar en condicions mentre que d'altres intentaven mantenir com fos el producte fresc. És el cas de Ribalta Carnissers, que van concentrar els esforços en preservar el fred de la cambra frigorífica. "Vam entrar el gènere de cop per evitar obrir molts cops la cambra i no se'ns ha fet malbé res", explica el seu propietari, Francesc Ribalta.

Receptes amb paper i bolígraf

Tornar, de cop, a la vida d'abans. Aquesta és la situació que es va viure arreu de Catalunya durant la falta de llum i de subministrament elèctric, també als CAP i als hospitals. Els pacients que van ser atesos ho van fer a les fosques i amb pràctiques completament manuals; també les receptes. Tot i que el centre sanitari de Centelles va recuperar certa normalitat gràcies al generador no es podia accedir als historials mèdics. "Hem tornat a fer les receptes amb paper i bolígraf, com abans". A Vic mentre que la plaça Major de Vic lluïa completament il·luminada, els carrers del voltant estaven completament a les fosques. Malgrat que hi havia alguns punts de la capital d'Osona amb llum, en caure la nit, la imatge era la d'una ciutat "a mig gas" que no podia acabar de recuperar la normalitat. Alguns s'ho prenien amb filosofia, com un grup d'estudiants de la UVic-UCC que, sense televisió ni internet, l'avorriment els empenyia a sortir a la plaça Major amb una pilota de voleibol.

Estampes de pandèmia 

Al Berguedà molts veïns expliquen que la situació els va recordar ràpidament a la pandèmia de la Covid quan tot va tancar de cop. Els establiments han abaixat la persiana davant la impossibilitat d'oferir els seus serveis correctament. De fet, alguns han hagut de fer mans i mànigues pel simple fet de tancar, tenint en compte que bona part de les portes i tancaments de seguretat funcionen avui dia amb la llum. Una incertesa i una foscor que no s'ha recuperat fins entrada la nit. 

En busca d'espelmes i ciris

L'apagada a Solsona ha disparat la cerca d'elements per il·luminar-se quan la foscor s'apoderava de les llars i els municipis d'aquesta comarca. Les espelmes eren el producte més buscat, i en algunes botigues, a falta d'aquestes, havien de comprar ciris de missa. També anaven molt buscades les ràdios a piles, la única manera d'informar-se quan el subministrament elèctric desapareix. 

A les fosques i desconnectats

Una de les imatges que ha deixat aquesta apgada massiva ha estat la de gent al carrer parlant, inententan esbrinar què passava i acostant-se a bars o establiments que havien sintonitzat alguna ràdio, l'únic canal d'informació quan les telecomunicacions fallen. A les Terres de l'Ebre molts veïns es van sentir desconnectats però asseguren que van tornar a "connectar" amb veïns i gent del voltant, i ho argumenten com un episodi que malgrat tot, va ser "bonic". 

Dues hores de tall i sense incidències greus

Les comarques de la Garrotxa i el Ripollès són les que van patir menys estona l'apagada massiva. 80 minuts després del tall ja van recuperar les comunicacions i la llum i, per tant, la normalitat. A més, l'afectació a les xarxes de telefonia mòbil mai va ser total. L'explicació d'aquest retorn ràpid -que també es va produir en punts d'Osona i més tard de la Garrotxa- és la presència d'una línia de molta alta tensió que connecta amb la Catalunya Nord pel coll d'Ares. Amb tot, a la Garrotxa han arribat crítiques des d’un dels municipis més afectat per l’apagada: les Planes d’Hostoles que va estar més de deu hores sense subministrament elèctric i consideren que la taula d’emergències que va activar el Consell Comarcal a la tarda no va funcionar.

La necessitat d'una comunicació d'emergència

Els municipis del Baix Montseny van tornar a la normalitat del servei elèctric unes quatre hores després del tall. No obstant això, la comunicació durant el període de l'afectació va ser inexistent entre les institucions municipals i la ciutadania. En aquest sentit, diversos alcaldes i responsables de la zona reclamen activar un sistema de comunicació d'emergència efectiu en casos com els viscuts dilluns. 

Sigui com sigui, hores d'incertesa de neguit i de nervis però també les anècdotes viscudes quedaran gravades en la memòria dels milions de catalans que van veure com la vida pot canviar per moments sense l'accés a l'electricitat.