La vida sense electricitat, quan irromp de sobte, fa emergir situacions del tot singulars. En una jornada marcada pels grans anuncis d’afectacions massives, el que això significa són milers de quotidianitats alterades. Primer, per l'estranyesa. Després, per l’intent de salvar els obstacles que han anat apareixent: xarxes de transport públic inservibles, caiguda de les telecomunicacions, la normalitat suspesa. A Nació, diversos testimonis relaten alguns dels exemples d’aquesta vida anòmala provocada per una apagada elèctrica sense precedents: des d’haver de caminar pels túnels del metro de Barcelona fins a comunitats de veïns organitzant-se per cuinar als pisos que funcionen amb gas.

Caminant pels túnels del metro

En plena apagada, un dels primers símptomes d’anormalitat rellevant ha estat l’aturada en sec del metro de Barcelona. Entre els milers d’afectats, una de les persones que posa veu al que s’ha trobat, amb un comboi aturat a mitja marxa, és Ruth Condori. Aquesta veïna de Nou Barris havia iniciat el seu camí a l’estació de Trinitat Nova, tot agafant la línia groga (L4). Quan portaven un minut de funcionament, però, el vehicle s’ha frenat. “El metro s’ha aturat en plena foscor, ens hem quedat esperant, i al final han vingut i ens han dit que hi havia una apaga elèctrica i que per això havíem de sortir pel túnel”, relata la dona.

Els operaris que s’han apropat a rescatar el passatge dels vagons ha hagut d’atendre també els problemes de mobilitat de la gent gran i les persones amb alguna afectació. “Hi havia força gent gran, i una persona amb mal al genoll, i els han hagut de carregar a pes perquè entre el tren i la via hi havia un salt que no es podia salvar. Havies de saltar o que algú et carregués”, insisteix Condori, que s’ha trobat havent de caminar guiada per llanternes fins a la pròxima estació, la de Via Júlia, per poder sortir al carrer. Després, s’ha hagut de buscar la vida amb l’opció que molta altra gent també ha cercat, la de l’autobús.

Autoestop per arribar a la feina 

Però l’apagada no només es pot explicar des de les vies del metro, també ha deixat sense servei la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat. En Bernat, un estudiant de periodisme, viatjava amb la línia S2 cap a Barcelona per anar a treballar. “Tornava a la universitat i el tren ha quedat aturat en un túnel entre Vallvidrera i el Baixador de Vallvidrera”, explica.

Per megafonia, una veu en castellà ha anunciat que havia marxat l’electricitat a tota la línia de tren. Poca estona més tard, el maquinista ha buscat voluntaris entre la gent i ha obert algunes portes dels vagons per evacuar a tothom. Els passatgers han baixat, un a un, a les vies buides i han caminat a les fosques fins a l’estació de Vallvidrera. Un cop allà, la majoria de les persones s’han dirigit fins a la carretera més propera.

Com que no hi havia altres opcions de transport públic, en Bernat i alguns companys seus de classe s’han posat a fer autoestop. “M’ha sorprès que molts cotxes s’aturessin per recollir-nos, encara no sabíem res de la gran apagada”, explica. En Bernat ha pujat al cotxe d’en Javier, un tècnic de circuits elèctrics industrials, que l’ha portat fins a la Diagonal. 

De camí, gairebé no han trobat policia al carrer i, com que la majoria dels semàfors no funcionaven, alguns espontanis amb armilla fosforescent havien pres la iniciativa de dirigir el trànsit en els punts més crítics. 

Organitzar la cuina amb gas per als veïns

Una altra de les grans diferències que ha partit la quotidianitat de la gent aquest dilluns sense corrent elèctric, més enllà de qui disposava de vehicle propi i qui no, és el tipus de cuina que es té a casa. Aquells amb gas han pogut continuar fent servir els fogons sense problema. Les persones que depenen de l’electricitat per cuinar, en canvi, han quedat també desemparades. Això, que pot ser especialment rellevant en les llars amb poques alternatives, ha acabat cristal·litzant com a tema de conversa en algunes comunitats de veïns. N’és un exemple el número 300 de la travessera de Gràcia de Barcelona. En aquest edifici, una conversa espontània entre els veïns més antics de la finca ha acabat en una proposta d’organització, en cas de requerir l’escalfament d'aliments.

Eren les 13h, feia poca estona que l’apagada s’havia instaurat i les respostes sobre quant duraria eren inexistents. Davant d’això, la conversa entre els veïns del bloc ha portat que un dels habitants comentés que tot just s’acabava de renovar la cuina, passant a la vitroceràmica elèctrica. “Mira que li vaig comentar a la dona, que havíem de mantenir un fogó de gas”, ha pronunciat l’home. I automàticament han sorgit les propostes per remeiar-ho. “Nosaltres encara anem amb gas”, ha respost un altre dels veïns de la finca, abans de plantejar que quan es requereixi cuinar aliments es pugui comptar amb el seu pis. 

Al carrer sense poder pujar a casa

Els ascensors han estat un altre dels focus de problema més evidents. Tot de persones s’han trobat tancades inicialment en aquests espais que depenen del corrent elèctric. Malgrat que se les ha anat rescatant, el que ha continuat manant ha estat la manca de servei d'aquesta infraestructura domèstica bàsica per a les persones amb mobilitat reduïda: això ha deixat punts del país plens de gent gran o amb cadira de rodes fent temps perquè no podien accedir a la seva pròpia llar. 

Un dels testimonis més transparents en aquest sentit l'oferia una treballadora del sector de les cures que acompanyava una dona gran a la Via Júlia de Barcelona. “Estem aquí fent temps per ella. Va amb cadira de rodes, diu a un tercer, i no hi ha manera que la pugui pujar jo sola. Si no torna la llum, haurem de trucar als bombers”, expressava la dona, que assegurava no haver afrontat una situació tan frustrant en els darrers 30 anys.

Pares anant a visitar fills a l'escola

Una altra de les imatges particulars de la jornada ha estat la de pares apropant-se als centres educatius on estudien els seus fills per comprovar que l'apagada elèctrica no els havia amoïnat en excés i que tot estava en ordre. Anar a veure els fills s'ha fet habitual en diverses portes del pati d'escoles del país. Una d'aquestes escenes, que s'ha deixat veure a l'escola IPSE, a la cruïlla entre Casanova i Londres, l'han protagonitzat diversos pares, que han anat a conversar amb els seus fills per garantir que tot anava bé. Mentrestant, el pla a les escoles és poder quedar-se tenint cura de la canalla, especialment per les possibles complicacions d'alguns familiars a l'hora d'anar a buscar-los a l'escola.