El cas de la mort d'Helena Jubany el 2 de desembre de 2001 arriba aquest divendres, 24 anys més tard, a un punt determinant. I és que la jutgessa que instrueix la causa ha citat a declarar el principal sospitós, Santi Laiglesia, després que els avenços científics hagin permès identificar el seu ADN a la roba de la bibliotecària. L'advocat de la família, Benet Salellas, defensa en declaracions a Nació que aquesta nova prova és suficient per obrir finalment un judici oral i que la declaració ha de ser "l'últim pas", mentre que el germà de l'Helena, Joan Jubany, entén que això permetrà que s'esclareixi el crim i conèixer tota la veritat.

Laiglesia, que sempre ha evitat les càmeres i s'ha mantingut a l'ombra, haurà de passar pel Jutjat de Primera Instància número 2 de Sabadell, tot i que la magistrada ha prohibit la gravació de la sessió, tant d'àudio com de vídeo, així com la presa de fotografies, i els assistents hauran d'apagar els telèfons mòbils abans d'entrar. El que digui, però, pot apropar o allunyar l'obertura del judici d'un dels casos més mediàtics de la història de Catalunya i superar finalment la llarga fase d'instrucció.

Salellas assegura que, només amb la prova de la identificació de l'ADN de Laiglesia, n'hi ha prou per dur-lo a judici, sumat als elements indiciaris que no van ser suficients el 2005. "És una nova oportunitat per a Laiglesia de dir la veritat per tal que la família de l'Helena pugui saber com va morir", ha subratllat. L'advocat reitera que, sigui quina sigui la seva posició processal, estan convençuts que estan encarrilant de manera definitiva la fase de preparació del judici. "Saber la veritat implica tancar la instrucció i anar a judici", rebla Joan Jubany.

Santi Laiglesia, el principal sospitós, acorralat per l'ADN

"No en tinc proves, però jo crec que Santiago Laiglesia és l'autor material dels fets". Així ho va afirmar David Medialdea, agent de la policia espanyola que va investigar el cas ja el 2020. En tota la investigació, Laiglesia mai va estar acusat de res malgrat ser la parella d'una de les principals investigades, Montserrat Careta "Muntsa", i viure amb ella al bloc de pisos on va morir l'Helena Jubany. Muntsa es va suïcidar a la presó de Wad-Ras el 2002 i va deixar una carta de comiat en què assegurava que tenia la consciència tranquil·la i que era innocent, perquè "per ser culpable has de ser l'autor material dels fets".

Laiglesia, que no ha aparegut als mitjans com sí que ho han fet la família Jubany i la família Careta, visitava la Muntsa sempre que podia quan era a presó. Com a parella, als vis-a-vis, i també com a advocat i en les visites familiars. La tesi de la policia era que la parella va adormir l'Helena un divendres i la va deixar en coma. Després comença la coartada: la tarda d'aquell divendres, els dos sospitosos deien que havien anat a veure un partit de futbol i van dormir a casa dels pares d'ell.

Dissabte, van anar d'excursió amb el grup Natura de la Unió Excursionista de Sabadell (UES) tot i que no hi estaven apuntats, però van tornar abans d'hora. La policia suposava que temien que l'Helena es despertés. La noia va ser llançada des del terrat de l'edifici on vivien aquella matinada i tot indica que va morir sense recuperar la consciència. Ara, els avenços científics han permès trobar ADN de Laiglesia a la roba que duia la víctima el dia dels fets.

El cas Helena Jubany, desenterrat per Crims: com s'ha arribat fins aquí?

Helena Jubany va morir assassinada amb 27 anys el 2 de desembre de 2001 a Sabadell. El cadàver va ser trobat sense roba i amb cremades, amb un fort cop al cap i diverses fractures. Des del primer moment, els investigadors van descartar la hipòtesi del suïcidi i els resultats de l'autòpsia ho van confirmar. Al cos hi havia restes d'una substància tòxica en dosis 35 vegades superiors a la normal. En el moment de precipitar-se, estava pràcticament en coma i no podia llançar-se ella sola.

El cas es va tancar sense descobrir qui la va matar i per quin motiu. La fase d'instrucció va estar plena d'errors i tots els sospitosos investigats van quedar en llibertat. "Durant la instrucció vam topar amb un jutge que en comptes de facilitar la investigació, va entorpir-la", sostenia Joan Jubany en declaracions a aquest diari el 2020.

La família va aconseguir reobrir la investigació in extremis, quan tot just feia 20 anys dels fets i el cas estava a punt de prescriure, i ara veu el judici més a prop que mai. Això, gràcies al fet que, en plena crisi del coronavirus l'abril de 2020, TV3 va emetre un capítol de Crims que va desenterrar el cas i va canviar el paradigma del true crime a Catalunya i a tot l'Estat.

Qui és qui: sospitosos, còmplices i víctimes

Ara com ara, hi ha sis sospitosos de l'assassinat de l'Helena Jubany. La primera investigació va assenyalar Montserrat Careta, Santiago Laiglesia, Ana Echaguibel, Xavi Jiménez i Jaume Sanllehí. Eren del grup Natura de la Unió Excursionista de Sabadell, una entitat on l'Helena participava des de feia poc temps. A més, cal sumar-hi Laiglesia, aleshores parella de Careta, tot i que no va ser ni investigat ni acusat.

Amb el pas de les setmanes, la investigació es va anar centrant en la Muntsa, que havia enviat diverses cartes anònimes a l'Helena poc abans de ser assassinada i tenia una coartada poc sòlida. Això va fer que el jutge l'enviés a presó de manera preventiva i allà es va acabar suïcidant amb una nota en què reafirmava la seva innocència. 

L'altra sospitosa que va quedar entre reixes acusada de ser còmplice d'assassinat, tot i que menys temps que la Muntsa, va ser Echaguibel, que actualment viu a Andalusia on ha iniciat una nova vida. Va quedar en llibertat sense cap càrrec després que la investigació no donés fruits i s'arxivés el 7 d'octubre de 2005. 

Tanmateix, l’anàlisi dels registres de trucades dels implicats revela que des del dia que Helena Jubany va rebre el darrer anònim, el 8 d’octubre, fins al dia de l’assassinat hi ha almenys 17 intents de comunicacions telefòniques entre els números de Careta i Echaguibel. Els agents sospitaven que l'ADN de la dona no identificada que van trobar juntament amb el de Laiglesia al jersei de l'Helena era seu, però les proves ho han descartat. Així, les proves apunten principalment a Laiglesia i la seva declaració en la fase d'instrucció és un pas important per a l'obertura final d'un judici oral que permeti esclarir els fets després de 24 anys.