Juanfran Pérez Llorca arribava aquest dijous a les Corts valencianes sense tenir tancat un acord d'investidura. Però pocs minuts després de l'inici del seu discurs ja es podia entendre que acabaria sent escollit amb els vots de Vox. Per aconseguir-ho, l'extrema dreta l'ha fet suar sang i l'ha obligat a assumir la seva agenda, tot i que sembla que a Pérez Llorca tampoc li ha importat massa. Perquè el seu discurs ha estat convençut contra la immigració i contra el pacte verd europeu, dos dels principis que li exigia Vox a canvi del suport, i ha promès una allau d'obres hidràuliques, com també demanava l'extrema dreta. Així doncs, el PP manté el poder al País Valencià sota qualsevol preu i amb el repte de remuntar, en els dos anys que resten de legislatura, el rebuig de la societat valenciana per la infame gestió de Carlos Mazón.
El nou president valencià ha intentat oferir-se com una mena de líder de consens, amb un to conciliador. En aquest sentit, s'ha ofert com una via "tranquil·la, ferma i treballadora" i ha dit que el primer que faria si és investit és demanar perdó als familiars de les víctimes de la dana. Ja és un pas més que Mazón, al qual li va costar més d'un any disculpar-se per la gestió de la riuada i admetre que havia comès errors. El discurs majoritàriament en català no hauria de sorprendre d'un catalanoparlant de Finestrat, però també és un canvi de rumb respecte a Mazón. De fet, Pérez Llorca ha escapat tímidament de la política anticatalanista que havia iniciat Mazón i ha defensat l'existència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, si bé ha obert la porta a una mena de refundació.
Allau d'obres hidràuliques amb missatge a Sánchez
Com demanava Vox, Pérez Llorca ha detallat tot una allau d'obres hidràuliques i ha demanat al govern espanyol que també es comprometi a executar-les "d'una vegada per totes", en referència a canalitzacions, construccions de preses, desviaments de cabals o parcs inundables. "És enginyeria bàsica", ha dit. En el mateix sentit, ha demanat la creació d'una comissió mixta amb l'Estat per coordinar-se en l'execució de totes aquestes obres. Si l'executiu estatal no respon les peticions valencianes, Pérez Llorca ha amenaçat fins i tot amb emprendre accions legals per denunciar una "desprotecció" dels ciutadans per "criteris ideològics". Més que presentar un compromís en la reconstrucció de les zones afectades per la dana, el discurs ha semblat un reguitzell d'atacs a Pedro Sánchez per una suposada incompareixença volguda per fer caure Mazón.
Contundència amb la immigració
Pérez Llorca ha collat en immigració, assegurant que és un "problema real que no podem amagar" i ha apuntat al col·lapse dels serveis públics. Per això, ha defensat una política migratòria "més ordenada", negant que això sigui racista, i ha demanat que es faci pública la nacionalitat dels delinqüents al País Valencià com, ha dit, que fan el País Basc i Catalunya. Ara bé, al candidat del PP se li ha escapat una petita mentida, ja que els Mossos d'Esquadra no han normalitzat pas la publicació de l'origen dels detinguts i aquesta setmana han explicat que només ho reserven en contextos concrets en què realment sigui una informació necessària.
El candidat del PP també ha fet sortir al ple Salvador Illa. "Europa és un imant, tothom vol venir. Hem de ser capaços de regular-ho, no podem dir que vingui tothom" és una frase del president català que Pérez Llorca ha utilitzat per defensar que no li diguin racista. "No ho diu Abascal, ho diu Illa, i no sé per què aquest discurs és integrador a Catalunya i aquí ens titllen de racistes", ha etzibat. El que ha oblidat és que Illa, en la mateixa declaració, demanava també "acollir i integrar". El candidat del PP també ha dit que el País Valencià té un finançament "insuficient" per gestionar aquesta immigració mentre el seu partit s'oposa a la reforma del finançament que vol impulsar el govern espanyol.
En matèria de fronteres, Pérez Llorca ha carregat contra les "màfies d'immigració irregular" i ha dit que s'aprofiten de les "polítiques de generositat i permissibilitat" de l'esquerra. També ha demanat el desplegament del sistema integral de vigilància de les costes valencianes i ha criticat el sistema de repartiment de menors que "beneficis comunitats com Catalunya i Euskadi". Altre cop, Pérez Llorca manipula un fet: el govern espanyol va eximir els dos territoris de l'últim repartiment perquè ja havien fet prou generosos en la rebuda d'aquests joves. Davant això, ha dit que el govern valencià ja treballa en fórmules perquè aquests menors tornin als seus països d'origen. Altre cop, el discurs del nou president popular ha distat poc del de Vox.
Via lliure al negacionisme climàtic
En l'agenda climàtica també hi ha hagut alineament amb Vox. "El pacte verd europeu de les elits europees és la pitjor amenaça a la qual s'enfronten els nostres agricultors", ha sentenciat Pérez Llorca. Els populars valencians ja van enviar, en plenes negociacions amb Vox, una carta al Ministeri de Transició Ecològica per demanar al govern espanyol que s'allunyi del "dogmatisme climàtic" de Brussel·les. La càrrega contra aquest pacte verd resulta curiosa per la part del PP, ja que qui s'ha impulsat sota la presidència de la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen, líder dels populars europeus.
Discrepàncies en llengua i finançament
La primera fricció relativa entre Pérez Llorca ha estat en la llengua. El dirigent popular ha defensat el paper de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: "És una institució que cal protegir", ha dit, tot i que ha denunciat una "desviació" dels seus objectius, fent referència a la promoció d'un suposat "pancatalanisme". Davant això, ha allargat la mà a les Corts valencianes per iniciar una renovació de l'autoritat lingüística del País Valencià. Això sí que ho havia proposat Mazón, però Pérez Llorca ha esquivat el canvi de nom que havia plantejat el seu predecessor per incentivar la segregació lingüística entre el català i el castellà. "No es tracta de retallar, sinó d'ordenar l'Acadèmia", ha sentenciat el nou president valencià. Vox, per la seva banda, havia demanat retallar un 50% el pressupost a la institució.
Pérez Llorca també ha marcat to propi en el finançament. El nou president valencià ha exigit al govern espanyol la reforma del sistema i fins i tot ha demanat una "solució transitòria" que compensi la diferència entre allò que es rep i allò que s'aporta. Qualsevol diria que un dirigent autonòmic del PP està defensat un model que a escala estatal es repudia per uns suposats beneficis a Catalunya. "No som els que menys aportem, però sí que som els que menys rebem", ha sentenciat.
