L'1 de novembre del 2027 es desconnectarà de la xarxa la central nuclear Almaraz 1 mentre que un any després ho farà el segon reactor d'aquest complex energètic d'Extremadura. Seran les primeres d'un calendari que ja està oficialment en marxa després que el govern espanyol hagi licitat aquesta setmana el contracte d'enginyeria per tirar endavant el desmantellament. “S'estan complint els terminis i també els canvis previstos en el mix energètic”, explica Francisco del Pozo, portaveu de Greenpeace. “A Catalunya l'escenari és totalment diferent”, lamenta Xavier Cugat, expert en renovables.
Complir un calendari pactat el 2019
L'any 2019 el govern espanyol, Red Eléctrica i les grans empreses energètiques van pactar un calendari ordenat de tancament de les nuclears. El primer reactor a desconnectar de la xarxa era Almaraz 1 mentre que el darrer serà Trillo, a Guadalajara, el maig de 2035. Els tres reactors catalans -Ascó 1, Ascó 2 i Vandellòs 2- es tancaran l'octubre de 2030, el setembre de 2032 i el febrer de 2035, respectivament.
En tots els casos el procés per fer possible l'apagada comença tres anys abans. I el govern espanyol no només es manté ferm en la intenció de desnuclearitzar l'Estat sinó que està complint amb marge el calendari. Aquesta setmana acaba de licitar per 28 milions d'euros el contracte d'enginyeria per fer possible el desmantellament d'Almaraz 1, un procés que fonts del Ministeri de Transició Ecològica apunten que pot arrencar cap al 2030.
Des de Greenpeace, no només es valora positivament que els terminis es compleixin sinó que el canvi en el mix elèctric ho estigui acompanyant. El 2023, de fet, va acabar amb un 50,3% de l'electricitat generada amb energia renovable i aquest juny ja es podria arribar al 55 o 56%.
“La nuclear només és rendible si funciona el 100% del temps i això ja fa temps que no succeeix”
xavier cugat, expert en renovables
“És un tema més tècnic que polític. El passat març tres dels reactors van estar aturats i no per problemes tècnics, sinó perquè no surt a compte”, apunta Francisco del Pozo, portaveu de Greenpeace. Hi està d'acord Xavier Cugat, un dels grans experts en renovables del nostre país, que demana centrar el debat en l'àmbit tècnic i econòmic. “La nuclear només és rendible si funciona el 100% del temps i això ja fa temps que no succeeix”, apunta en declaracions a Nació. Malgrat això, el PP ja ha anunciat que portarà al Congrés dels Diputats una moratòria per frenar el tancament de la central extremenya.
La gran diferència entre Catalunya i Espanya
Catalunya i Espanya, energèticament parlant, són dos països antagònics. L'Estat -incloent el Principat- produeix més del 50% de l'electricitat amb renovables mentre que les nuclears només aporten el 22% al mix. Catalunya, en canvi, produeix un 59% de l'electricitat a partir de combustible radioactiu mentre que el vent, el sol i l'aigua només suposen el 15,4%.
Mix elèctric a Catalunya i Espanya (2023)
“A Espanya no hi haurà problema. No només s'estan instal·lant renovables a un gran ritme sinó que el 2025 i el 2026 es viurà el gran boom dels projectes de bateries”, apunta Xavier Cugat, que precisament ara treballa en el sector de l'emmagatzematge. “Ara mateix és difícil entrar més fotovoltaica a la xarxa tant perquè la nuclear fa de tap com pel fet de no poder-la servir les 24 hores del dia”, afegeix.
Més incertesa genera la situació a Catalunya, malgrat que des del Departament d'Acció Climàtica es continua insistint que encara és possible complir amb els objectius de renovables que marca la Proencat i que suposa posar fi a l'actual model fòssil i nuclear.
“El calendari també es complirà a Catalunya malgrat que la manca d'implantació de renovables sigui un greu problema”
francisco del pozo, portaveu de greenpeace
“Estem com a França”, assenyala Cugat. Admet que és molt difícil fer pronòstics, però que l'escenari més probable és aconseguir augmentar el ritme de desplegament de renovables i haver-ho de combinar amb la importació d'energia, especialment de l'Aragó. “No volíem parcs eòlics i solars, i ara tindrem línies MAT”, es lamenta.
La darrera opció seria endarrerir la desconnexió d'algun dels tres reactors. “No s'apagarà una sola central nuclear si s'ha de posar en risc la seguretat del subministrament elèctric”, apunta l'expert en renovables. “El subministrament està garantit", afegeixen fonts del Ministeri de Transició Ecològica consultades per Nació. Ara bé, les nuclears catalanes tindran entre 45 i 47 anys quan hagin de tancar: "Gaire més no es pot allargar", assenyala Xavier Cugat. Menys dubtes té el portaveu de Greenpeace: “El calendari també es complirà a Catalunya malgrat que la manca d'implantació de renovables sigui un greu problema”. En aquest sentit, considera “insolidari” deixar a l'Aragó la transició energètica de Catalunya. “Cada territori s'ha d'autoproduir l'energia de manera ben planificada i amb el màxim consens territorial”, conclou del Pozo. "La xarxa és peninsular i no regional", apunten des del ministeri tot admetent, això sí, que si continua l'endarreriment caldrà augmentar les interconnexions.
Malgrat que el calendari de tancament de les nuclears es va pactar amb les grans empreses energètiques, és cert que el Fòrum Nuclear -que també agrupa la indústria auxiliar- es continua manifestant a favor d'allargar-ne la vida útil.
Ho ha tornat a fer recentment Ignacio Araluce, president d'aquest lobby nuclear, que va qualificar de "molt difícil" que els set reactors estiguin desconnectats el 2035 i va demanar flexibilitat amb la data al govern espanyol.
També va ser molt crític amb la situació de Catalunya: "No s'està fent res en l'àmbit de les renovables", va assegurar en una compareixença de premsa. De fet, la patronal Foment del Treball -com el mateix operador d'Ascó i Vandellós- ha reclamat al futur Govern que aposti per allargar-ne el funcionament més enllà del 2030-2035, en el marc d'un decàleg de mesures de política energètica.
Més enllà del calendari de tancament, les grans elèctriques han aconseguit frenar en part l'augment de la taxa Enresa, que cobreix un fons per sufragar el cost de gestionar els residus nuclears. Inicialment, el govern espanyol havia proposat passar de 7,98 a 11,14 euros per MWh, però finalment el reial decret aprovat aquesta setmana pel Ministeri de Transició Ecològica ho deixa en 10,36 euros. L'argument, segons les fonts consultades per Nació, és que ara ja es coneixia tant l'IPC com el valor final del fons Enresa a data 31 de desembre.
Per Greenpeace és una mala notícia i denota una manca de solidaritat. "Són empreses que s'han beneficiat de produir electricitat els 365 dies de la setmana i ara no volen assumir-ne el cost total", apunta Francisco del Pozo. De fet, estimen que el fons Enresa difícilment podrà sufragar més del 50% dels costos de desmantellament i gestió a llarg termini dels residus, una tasca que recau íntegrament a l'Estat.