L'any 2019 el govern espanyol i les grans empreses energètiques van pactar un calendari ordenat de tancament de les nuclears. Aquest mateix desembre han de començar els tràmits per apagar el primer dels set reactors. Pocs mesos abans, ellobby nuclear ha redoblat la pressió per frenar-ho amb l'argument de "garantir l'estabilitat del sistema elèctric". L'executiu estatal, per la seva banda, es manté ferm i recorda que el tancament forma part del Pla d'Energia i Clima enviat a Brussel·les i és fruit del consens amb el sector.
 

La pressió estèril del Fòrum Nuclear

El Fòrum Nuclear aplega les tres grans empreses propietàries de centrals a l'Estat -Endesa, Iberdrola i Naturgy- així com la indústria del sector. El president del lobby és l'enginyer i físic Ignacio Araluce, que durant una dècada va encapçalar des de París la World Association of Nuclear Operators (WANO). Succeeix que entre 1998 i 2022 va ser el director de la central extremenya d'Almaraz, la primera que ha de tancar.

Araluce fa temps que aprofita qualsevol fòrum públic per criticar el calendari de tancament. "Renunciar ara a les nuclears és quimèric i una mica tonto", assegurava a Barcelona el setembre passat. Aquest dimarts, hi tornava: "Tinc la convicció personal que la realitat s'acabarà imposant i serà necessari ampliar el període d'ús de les centrals nuclears", va assegurar en una trobada amb periodistes.


També criticava que Teresa Ribera, vicepresidenta tercera i ministra espanyola de Transició Ecològica, no s'hagués reunit mai amb el sector. Però des del govern espanyol consideren que és un tema tancat. Més enllà del pacte del 2019, va ser una qüestió que PP i Vox van intentar reobrir en campanya, però que els partits del govern de coalició ja ho van descartar no només per qüestions ambientals sinó econòmiques. La mateixa Ribera va advertir que allargar-ne la vida suposaria "inversions multimilionàries que haurien d'assumir els ciutadans a través dels pressupostos".

De fet, van ser les mateixes empreses les que en el seu moment van veure més factible transitar cap a un escenari d'invertir en renovables que no pas adaptar les nuclears a les noves exigències de seguretat posteriors al desastre de Fukushima. "Els costos de construcció, manteniment i futurs costos pel desmantellament són enormes, sobretot si el comparem amb el que costa instal·lar i desinstal·lar les renovables", afirma en aquesta línia Mar Reguant, professora d'Economia a la Northwestern University i BSE així com presidenta del consell assessor de L'Energètica.

Per altra banda, tal com indiquen fonts del ministeri a Nació, el calendari de tancament forma part del Pla d'Energia i Clima transmès a Brussel·les i que actualment la Comissió Europea està revisant per comprovar que compleix els objectius europeus per al 2030. "Encara que es volgués, no seria gens fàcil canviar-ho", assenyalen.


 

L'augment de l'impost enerva el sector nuclear

Més enllà del calendari de tancament, el gran front de batalla entre el sector nuclear i el govern espanyol és la denominada taxa Enresa. Es tracta del tribut que grava la producció d'energia nuclear i que l'executiu de Pedro Sánchez ha decidit augmentar de 7,98 euros/MWh a 11,14.

Des del Ministeri de Transició Ecològica recorden que no es tracta d'una figura fiscal sinó una mesura per cobrir les despeses de gestió dels residus nuclears, que assumeix l'empresa pública Enresa, a partir del principi "qui contamina, paga".


En aquest sentit, inicialment estava previst construir un magatzem temporal centralitzat per acollir tots els residus nuclears fins que es construís una instal·lació definitiva a gran profunditat. La impossibilitat social i política de trobar una ubicació -cap comunitat estava disposat a assumir la resta de material radioactiu-, va fer que el govern espanyol canviés d'estratègia i optés per magatzems descentralitzats a tocar de les centrals.

"Això suposa un augment de costos, però permet solucionar el problema", expliquen fonts del ministeri a Nació. De fet, recorden que sense els magatzems descentralitzats -motiu pel qual augmenten la taxa-, les centrals nuclears haurien d'aturar abans la producció, ja que no hi hauria espai físic per emmagatzemar els residus. "És un mal menor", apunten.

L'increment de la taxa està actualment en fase d'informació pública -es poden presentar al·legacions fins al 2 de febrer- i, si no hi ha cap daltabaix, hauria d'entrar en vigor a finals de primavera, segons les fonts consultades per aquest mitjà.
 

El tancament comença a Extremadura

El calendari de tancament de les nuclears arrencarà el 2027 i s'allargarà fins al 2035. En el cas dels tres reactors nuclears de Catalunya està previst que tanquin l'octubre de 2030 (Ascó I), el setembre de 2032 (Ascó II) i el febrer de 2023 (Vandellòs II).

Ara bé, els primers reactors a apagar-se seran els de la central extremenya d'Almaraz, a l'embassament d'Arrocampo del riu Tajo, fet que té l'oposició del govern autonòmic de PP i Vox. El primer reactor s'ha d'aturar el 2027 i el segon el 2028. Per fer-ho possible, tres anys abans han de començar les tasques de planificació del desmantellament -procés que s'allargarà 10 anys després de l'apagada-. D'aquesta manera, aquest mateix desembre està previst que arrenqui aquest procés que culminarà a la central de Trillo, a Guadalajara, el maig de 2035.


Des del sector nuclear es defensa que són absolutament estratègics per garantir la seguretat energètica de l'Estat. L'any 2023 van produir 54.275,01 GWh, el 20,34% de l'electricitat, amb només un 5,71% de la potència instal·lada.

Ara bé, tot plegat es va produir en un context de boom de les renovables que van permetre superar per primera vegada el llindar del 50% del mix elèctric, segons les dades de REE. Concretament, l'energia eòlica, solar -sense comptar autoproducció- i hidràulica va aportar el 50,8% de l'electricitat amb puntes de fins al 73,5% el 3 de novembre.
 

Catalunya, un país molt nuclearitzat

Si l'estat espanyol té una dependència nuclear relativa, no passa el mateix a Catalunya. Els tres reactors del país van aportar l'any passat almenys un 57% de l'electricitat consumida. Es tracta de dades encara provisionals transmeses per l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV) i que encara podrien ser una mica superiors.

De fet, els darrers anys, amb lasequera afectant molt la producció hidroelèctrica, el percentatge nuclear en el consum elèctric no ha parat de créixer. El 2021 va ser un 52,3% i el 2022 un 53,3%. Aquestes dades augmenten si es compara amb la producció -a Catalunya s'importa un 8% d'electricitat- i l'any passat va arribar al 57,8% del total de l'energia generada.


I què diuen els experts? "No hem d'invertir més en les nuclears, jo no les consideraria netes. Només hi ha tres maneres d'evitar la dependència a l'energia nuclear: renovables, renovables i més renovables", assenyala Albert Banal-Estañol, professor del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i expert en energia i medi ambient, competència i regulació. "Catalunya està a la cua de les renovables, així que el tancament de les centrals nuclears posarà més urgència i pressió a la transició energètica", conclou Mar Reguant.

Des de l'ANAV s'aprofita qualsevol contacte amb els mitjans de comunicació per insistir en la possibilitat d'allargar-ne la vida útil. El seu director general, Paulo Santos, va assegurar fa poques setmanes que podrien operar 40 anys més i que farien els tràmits previs per obtenir una nova autorització d'explotació.