02
de juliol
de
2023
Actualitzat:
26
de març
de
2024,
14:34h
Catalunya és un país nuclear. No en va, el 53% de la demanda elèctrica del 2022 va ser aportada per les tres centrals d'Ascó i Vandellòs. L'incompliment dels objectius en transició energètica –l'aportació de les renovables va baixar l'any passat-, afegeix interrogants al calendari de tancament que hauria de concloure el 2035. De fet, el PP ja ha anunciat que si governa després de les eleccions espanyoles d'aquest 23 de juliol pensa allargar-ne la vida, fet que els gestors d'aquestes instal·lacions asseguren que estan preparats.
La dependència nuclear catalana
Més de la meitat de l'energia elèctrica que consumim els catalans té origen nuclear. Concretament, els tres reactors en servei –Ascó I i Ascó II la Ribera d'Ebre així com Vandellòs II al Baix Camp- van satisfer el 53,3% de la demanda elèctrica. Una xifra superior al 2021 (52,3%), en part per la notable caiguda de la hidràulica a causa de la sequera.
De fet, si ens fixem només en l'energia generada a Catalunya –quasi un 8% s'importa-, la dependència nuclear és encara major. Les tres centrals van produir 23.985,0 Gwh, fet que suposa un 57,6% de l'electricitat produïda al nostre país, segons dades de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs. L'ANAV és l'operador dels tres reactors que són propietat d'Endesa i, amb una participació minoritària, d'Iberdrola.
Que la Comissió i el Parlament Europeu consideressin la nuclear com a energia “verda” –almenys fins al 2045- es destaca en totes les comunicacions de les centrals catalanes. En aquest sentit, l'ANAV destaca que aporta més del 9% de la generació lliure d'emissions de CO2 del sistema elèctric peninsular. A Catalunya, de fet, aporten més del 57% de la generació tot i només suposar el 26,4% potència instal·lada. En aquest sentit, cal tenir en compte que són sistemes energètics que treballen en continu –les 24 hores del dia- i que, a diferència d'altres fonts més modulables, minimitzen els canvis en la generació.
Vandellòs I | Inici activitat 1972 | Cessament 1989 | Potència: 480 MW
Vandellòs II | Inici activitat 1988 | Cessament previst febrer 2035 | Potència: 1.087 MW
Vandellòs III | Projecte desestimat per la moratòria nuclear de 1984
Ascó I | Inici activitat 1984 | Cessament previst octubre 2030 | Potència: 1.032 MW
Ascó II | Inici activitat 1986 | Cessament previst setembre 2032 | Potència: 1.027 MW
El pla estableix que les tasques preparatòries al desmantellament haurien de començar entre tres i cinc anys abans del cessament de l'activitat, fet que situa el límit el novembre de 2024 en el cas d'Alcaraz I. Ara bé, més enllà d'aquesta qüestió també queda pendent la ubicació del magatzem temporal centralitzat que hauria de rebre tots els residus d'alta activitat, actualment guardats a cada central. El document del govern espanyol en situa l'inici de la construcció –encara no hi ha emplaçament- per al 2030, mentre que el magatzem geològic profund, que hauria de servir com a espai permanent no seria una realitat fins al 2073.
En clau catalana, el lent desenvolupament de les energies renovables suposa una incògnita més en l'aturada nuclear. L'any 2022 només van cobrir el 13,0% de la demanda elèctrica, dos punts més que l'any anterior. I és que només va caure l'aportació de l hidroelèctrica per la sequera, si no també l'eòlica, malgrat l'entrada en funcionament de 100 MW en nous parcs, després d'una dècada d'aturada total.
La nuclear aporta 10 vegades més energia que l'eòlica i 57 que la solar. Amb aquest context, l'Observatori de les Energies Renovables adverteix d'un escenari molt complicat. “Sense un desplegament extraordinari d'aquestes dues fonts, no es veu possible la substitució de la nuclear per renovables quan es produeixi el seu tancament”, assegura Víctor Cusí, president d'EolicCat. Helena Badger, representant de la patronal solar UNEFCAT, assenyala que amb l'actual ritme és molt difícil complir els objectius que el Govern s'ha fixat en la Proencat per al 2030. “Estem al 17% d'assoliment. Malgrat que amb aquesta tendència no hi arribarem, el sector està preparat per fer-ho”, assegura.
El Departament d'Acció Climàtica té menys dubtes. “La Proencat recentment aprovada és molt clara: l'objectiu és abandonar el model fòssil-nuclear”, expliquen les fonts consultades per Nació. En aquest sentit, assenyalen que “després de deu anys de paràlisi en renovables, la maquinària està arrencant per agafar velocitat de creuer en els mesos vinents”. També consideren que no només es pot culpabilitzar la burocràcia de l'administració, ja que en molts casos els promotors han entregat projectes amb deficiències.
El tancament de les nuclears abocarà Catalunya a importar molta energia de la resta de l'Estat i de França? Acció Climàtica assenyala que l'objectiu per al 2050 és un model sobirà i autosuficient. Però, fins i tot en aquest cas, els intercanvis d'energia seran majors, ja que les renovables ofereixen un subministrament menys estable que les nuclears. “És evident que tant a mitjà com a llarg termini les interconnexions passaran a tenir un paper més important, per una qüestió de compensació i equilibris”, expliquen les fonts del Govern a aquest mitjà.
Cal tenir en compte que l'escenari energètic al conjunt de l'Estat és força diferent del català. Comptant amb Ascó i Vandellòs, les nuclears aporten un 21% de la demanda elèctrica –menys de la meitat que a Catalunya-. A més, les renovables quasi multipliquen per quatre l'aportació catalana. En aquest sentit, tot apunta que aquest 2023 esdevindrà el primer gran estat europeu en superar el 50%.
La proposta del PP –que es fa seva una de les exigències de Vox- ha estat confrontada pel PSOE. La ministra Teresa Ribera ho descarta per “no ser viable econòmicament”. En aquest sentit, considera que les multimilionàries inversions que requeriria allargar-ne la vida l'haurien d'assumir els ciutadans a través dels pressupostos.
En aquest context, el govern espanyol ha augmentat l'aposta per les renovables i ha augmentat a l'alça els objectius inclosos en el pla nacional d'energia i clima (PNIEC). L'esborrany, aprovat pel consell de ministres d'aquest dimarts, proposa assolir el 2030 una aportació del 81% de la demanda elèctrica, en comptes del 74% fixat fins ara.
Pel Govern, més enllà de no tenir competències, no hi ha cap motiu per allargar la vida de les nuclears. "És un model que hem decidit abandonar", expliquen les fonts consultades. Això sí, també deixen clar que la primera premissa és assegurar un subministrament continu i de qualitat: només en l'improbable escenari que es veiés amenaçat podrien modular la posició.
L'ANAV, per la seva banda, insisteix que els tres reactors nuclears estan preparats per continuar funcionant més enllà de la data de tancament. "Els treballs realitzats suposen un ritme inversor que permet que els grups estiguin perfectament preparats per continuar operant més enllà de les dates establertes a l'acord signat el 2019", expliquen fonts de l'operadora a Nació.
En aquest sentit, destaquen que superar els 40 anys de vida útil no és una excepció en l'àmbit europeu. Tot i l'aturada nuclear alemanya –completada aquesta primavera-, en altres països com a Bèlgica s'han aprovat recentment pròrrogues parcials. "Les millores aplicades els darrers anys suposen una modernització i una seguretat superior a la inicial", destaquen des de l'ANAV. També destaquen que el relleu generacional –la mitjana d'edat de la plantilla és de 46 anys- els garanteix un equip humà capacitat per afrontar qualsevol pròrroga.
De fet, si ens fixem només en l'energia generada a Catalunya –quasi un 8% s'importa-, la dependència nuclear és encara major. Les tres centrals van produir 23.985,0 Gwh, fet que suposa un 57,6% de l'electricitat produïda al nostre país, segons dades de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs. L'ANAV és l'operador dels tres reactors que són propietat d'Endesa i, amb una participació minoritària, d'Iberdrola.
Que la Comissió i el Parlament Europeu consideressin la nuclear com a energia “verda” –almenys fins al 2045- es destaca en totes les comunicacions de les centrals catalanes. En aquest sentit, l'ANAV destaca que aporta més del 9% de la generació lliure d'emissions de CO2 del sistema elèctric peninsular. A Catalunya, de fet, aporten més del 57% de la generació tot i només suposar el 26,4% potència instal·lada. En aquest sentit, cal tenir en compte que són sistemes energètics que treballen en continu –les 24 hores del dia- i que, a diferència d'altres fonts més modulables, minimitzen els canvis en la generació.
Tres reactors nuclears (i un en desmantellament)
Catalunya disposa actualment de tres reactors en nuclears en funcionament. El primer, Vandellòs I, va cessar l'activitat després d'un greu accident el 1989. El calendari de tancament se situa entre l'octubre de 2030 i el febrer de 2035.Vandellòs I | Inici activitat 1972 | Cessament 1989 | Potència: 480 MW
Vandellòs II | Inici activitat 1988 | Cessament previst febrer 2035 | Potència: 1.087 MW
Vandellòs III | Projecte desestimat per la moratòria nuclear de 1984
Ascó I | Inici activitat 1984 | Cessament previst octubre 2030 | Potència: 1.032 MW
Ascó II | Inici activitat 1986 | Cessament previst setembre 2032 | Potència: 1.027 MW
El calendari de tancament és factible?
El 2019 el govern espanyol i les diverses empreses propietàries de les centrals nuclears de l'Estat van signar un protocol de cessament ordenat entre el 2027 i el 2035. Tot i el debat sobre la possibilitat d'allargar-ne la vida, l'abril passat l'executiu de Pedro Sánchez va confirmar un calendari que hauria de començar ja el 2027 i 2028 pels dos reactors de la central extremenya d'Alcaraz. El 2030 seria el torn de dues instal·lacions dels Països Catalans –Ascó I i Cofrents-, mentre que Ascó II i Vandellòs II, continuarien en funcionament fins al 2032 i 2035, respectivament. L'última central en aturar el reactor hauria de ser la de Trillo, a Guadalajara, el maig de 2035.El pla estableix que les tasques preparatòries al desmantellament haurien de començar entre tres i cinc anys abans del cessament de l'activitat, fet que situa el límit el novembre de 2024 en el cas d'Alcaraz I. Ara bé, més enllà d'aquesta qüestió també queda pendent la ubicació del magatzem temporal centralitzat que hauria de rebre tots els residus d'alta activitat, actualment guardats a cada central. El document del govern espanyol en situa l'inici de la construcció –encara no hi ha emplaçament- per al 2030, mentre que el magatzem geològic profund, que hauria de servir com a espai permanent no seria una realitat fins al 2073.
En clau catalana, el lent desenvolupament de les energies renovables suposa una incògnita més en l'aturada nuclear. L'any 2022 només van cobrir el 13,0% de la demanda elèctrica, dos punts més que l'any anterior. I és que només va caure l'aportació de l hidroelèctrica per la sequera, si no també l'eòlica, malgrat l'entrada en funcionament de 100 MW en nous parcs, després d'una dècada d'aturada total.
La nuclear aporta 10 vegades més energia que l'eòlica i 57 que la solar. Amb aquest context, l'Observatori de les Energies Renovables adverteix d'un escenari molt complicat. “Sense un desplegament extraordinari d'aquestes dues fonts, no es veu possible la substitució de la nuclear per renovables quan es produeixi el seu tancament”, assegura Víctor Cusí, president d'EolicCat. Helena Badger, representant de la patronal solar UNEFCAT, assenyala que amb l'actual ritme és molt difícil complir els objectius que el Govern s'ha fixat en la Proencat per al 2030. “Estem al 17% d'assoliment. Malgrat que amb aquesta tendència no hi arribarem, el sector està preparat per fer-ho”, assegura.
Acció Climàtica no té dubtes: Catalunya ha d'abandonar l'actual model fòssil-nuclear
El Departament d'Acció Climàtica té menys dubtes. “La Proencat recentment aprovada és molt clara: l'objectiu és abandonar el model fòssil-nuclear”, expliquen les fonts consultades per Nació. En aquest sentit, assenyalen que “després de deu anys de paràlisi en renovables, la maquinària està arrencant per agafar velocitat de creuer en els mesos vinents”. També consideren que no només es pot culpabilitzar la burocràcia de l'administració, ja que en molts casos els promotors han entregat projectes amb deficiències.
El tancament de les nuclears abocarà Catalunya a importar molta energia de la resta de l'Estat i de França? Acció Climàtica assenyala que l'objectiu per al 2050 és un model sobirà i autosuficient. Però, fins i tot en aquest cas, els intercanvis d'energia seran majors, ja que les renovables ofereixen un subministrament menys estable que les nuclears. “És evident que tant a mitjà com a llarg termini les interconnexions passaran a tenir un paper més important, per una qüestió de compensació i equilibris”, expliquen les fonts del Govern a aquest mitjà.
El tancament de les nuclears, en la campanya del 23-J
El tancament o possible allargament de la vida de les centrals nuclears ja s'ha convertit en un dels temes de campanya de les eleccions espanyoles. Va ser Alberto Núñez Feijóo, precisament a Barcelona, que va prometre en la presentació del programa econòmic revertir el pla d'aturada i desmantellament. Segons el líder popular, no és viable “desendollar” les centrals nuclears mentre les renovables no puguin substituir-ne l'aportació.Cal tenir en compte que l'escenari energètic al conjunt de l'Estat és força diferent del català. Comptant amb Ascó i Vandellòs, les nuclears aporten un 21% de la demanda elèctrica –menys de la meitat que a Catalunya-. A més, les renovables quasi multipliquen per quatre l'aportació catalana. En aquest sentit, tot apunta que aquest 2023 esdevindrà el primer gran estat europeu en superar el 50%.
La proposta del PP –que es fa seva una de les exigències de Vox- ha estat confrontada pel PSOE. La ministra Teresa Ribera ho descarta per “no ser viable econòmicament”. En aquest sentit, considera que les multimilionàries inversions que requeriria allargar-ne la vida l'haurien d'assumir els ciutadans a través dels pressupostos.
En aquest context, el govern espanyol ha augmentat l'aposta per les renovables i ha augmentat a l'alça els objectius inclosos en el pla nacional d'energia i clima (PNIEC). L'esborrany, aprovat pel consell de ministres d'aquest dimarts, proposa assolir el 2030 una aportació del 81% de la demanda elèctrica, en comptes del 74% fixat fins ara.
Pel Govern, més enllà de no tenir competències, no hi ha cap motiu per allargar la vida de les nuclears. "És un model que hem decidit abandonar", expliquen les fonts consultades. Això sí, també deixen clar que la primera premissa és assegurar un subministrament continu i de qualitat: només en l'improbable escenari que es veiés amenaçat podrien modular la posició.
L'operadora d'Ascó i Vandellòs asegura que estan preparats per continuar funcionant més enllà de la data de tancament acordada
L'ANAV, per la seva banda, insisteix que els tres reactors nuclears estan preparats per continuar funcionant més enllà de la data de tancament. "Els treballs realitzats suposen un ritme inversor que permet que els grups estiguin perfectament preparats per continuar operant més enllà de les dates establertes a l'acord signat el 2019", expliquen fonts de l'operadora a Nació.
En aquest sentit, destaquen que superar els 40 anys de vida útil no és una excepció en l'àmbit europeu. Tot i l'aturada nuclear alemanya –completada aquesta primavera-, en altres països com a Bèlgica s'han aprovat recentment pròrrogues parcials. "Les millores aplicades els darrers anys suposen una modernització i una seguretat superior a la inicial", destaquen des de l'ANAV. També destaquen que el relleu generacional –la mitjana d'edat de la plantilla és de 46 anys- els garanteix un equip humà capacitat per afrontar qualsevol pròrroga.