El sector de les renovables anualment fa un examen al desplegament de la transició energètica i consideren que Catalunya continua suspenent de manera clara. Les dades de l'any passat no són bones: només un 13,6% de la demanda elèctrica va ser satisfeta amb renovables produïdes a Catalunya i, de fet, les importacions d'energia van ser superiors. En aquest sentit, l'informe presentat aquest dimarts adverteix que per complir l'objectiu fixat del Govern fixat per al 2030 caldria multiplicar per cinc l'actual capacitat de generació. "La transició energètica a Catalunya s'està fent fora del país", adverteix Helena Badger, codelegada d'Unefcat, la patronal del sector solar.

La capacitat de renovables quasi no creix

L'informe anual de l'Observatori de les Energies Renovables a Catalunya dibuixa un escenari on la transició energètica avança de manera molt lenta. De fet, l'any passat només es van posar en servei 34,39 MW, xifra quatre vegades inferiors a la del 2022 quan van entrar en servei els primers parcs eòlics després de deu anys d'aturada.

Tot plegat ha fet que l'aportació de les renovables a la demanda elèctrica és mantingués molt estable: del 13 al 13,6%, en un context en què l'autoconsum així com la millora de l'eficiència i l'estalvi van reduir el consum un 0,9%. "És una mostra que no estem fent la feina d'electrificació", assenyala Helena Badger.

Entre la producció verda, destaca que l'eòlica va avançar la hidroelèctrica aportant un 7 i 5% de la demanda elèctrica, respectivament. En aquest sentit, l'any passat es va viure el pitjor moment de la sequera i va provocar que la producció d'energia amb el recurs hídric caigués un 17,6% i assolís el rècord negatiu des de 1990. La solar fotovoltaica -excloent l'autoconsum-, malgrat augmentar quasi un 4%, no va arribar ni a cobrir l'1% de l'electricitat que es consumeix al nostre país.

Fonts de la demanda elèctrica a Catalunya (2023) 

Les importacions es disparen fins al 14%

En un país tan fortament nuclearitzat, aquesta font d'energia continua sent la majoritària arribant a assolir la meitat justa de la demanda elèctrica. Ara bé, la gran novetat del 2023 és el creixement de les importacions, que van passar del 8,1 al 14,2%.

Tot plegat és fruit d'una paradoxa. L'augment de la capacitat de generació renovable al conjunt de l'Estat -que l'any passat ja va superar el 50% de la producció-, va obligar a modular la nuclear i reduir la dels cicles combinats. D'aquesta manera, aquesta menor aportació de les fonts no renovables a Catalunya, es compensa amb electricitat provinent de l'exterior, amb l'Aragó al capdavant. De fet, l'electricitat que exporta aquesta comunitat duplica la que va necessitar importar el nostre país. “Podem perdre la potència industrial sinó aconseguim desenvolupar les renovables”, apunta Gorka Martí, enginyer industrial especialitzat en mercats energètics.

Amb la desconnexió nuclear -que a Catalunya arrencarà el 2030-, tot apunta que l'escenari viscut l'any passat anirà a més. “Tot el que no cobrim en renovables, s'haurà de fer amb importacions amb línies de molta alta tensió perquè baixarà tant l'aportació del gas com les nuclears”, assenyala Victor Cusí, president d'EolicCat. “La dada del 2023 té un punt de conjuntural per la sequera, però és una tendència que es consolidarà si no fem la transició energètica", afegeix.. “Dependència energètica més gran”.

Caldria multiplicar per cinc la capacitat de generació renovable

La Generalitat té un full de ruta energètic per aconseguir la neutralitat climàtica a mitjan segle, la denominada Proencat. Estableix que l'any 2030 el 50% de la demanda elèctrica s'hauria de cobrir amb fonts renovables -actualment és el 13,6%-. Per fer-ho, segons l'Observatori de les Renovables caldria multiplicar per cinc la capacitat de generació actual i per 22 per arribar a l'objectiu del 100% previst per al 2050. "Al ritme que anem, no hi ha arribarem de cap manera", lamenten.

% renovables respecte demanda elèctrica Catalunya (1990-2023)

Actualment, segons l'informe, s'estan tramitant de manera efectiva uns 739 MW eòlics dels 3.963 que haurien d'entrar en funcionament abans del 2030. De fet, lamenten "l'embut" que suposa el procés de tramitació i que entre la presentació d'un projecte i l'autorització per ser construït es tardin 1.500 dies. "L'objectiu del Govern de fer-ho en dos anys no s'està complint", lamenta Victor Cusí.

En solar fotovoltaica, per la seva banda, s'han autoritzat 133 projectes amb una capacitat de 1.427 M, amb una mitjana de temps que supera els 700 dies. Actualment, es tramita efectivament el 32% de la potència necessària per assolir l'objectiu de finals de dècada, segons les dades de l'Observatori de les Renovables. "Amb aquesta lentitud, hi ha un refredament notable de l'interès dels promotors", lamenta Cusí. "És urgent fer un canvi en la tramitació de projectes", afegeix.

Reclamen un Departament de Transició Energètica

Mentre continuen les negociacions per desencallar la legislatura, el sector de les renovables a Catalunya també té una proposta per organitzar les polítiques ambientals. Aposten per un Departament de Transició Ecològica -amb la transició energètica com una de les grans prioritats- i una secretaria general d'Energia -actualment és una direcció general- per "sortir del vagó de cua d'Europa", en paraules del president d'EolicCat.

A més, reclamen l'agilització de la tramitació d'expedients a través de la simplificació de processos, incloent-hi declaracions responsables en gran part dels informes dels projectes així com amb l'aplicació dels silencis administratius positius com a norma general i una finestreta única "real i efectiva" per a la gestió dels expedients.

També consideren necessària la implantació d'una regulació específica de l'emmagatzematge i una altra que faciliti la repotenciació de parcs eòlics-mantenir la potència d'un vell parc eòlic amb menys aerogeneradors. Finalment, reclamen eliminar el mecanisme de participació ciutadana, que consideren que s'ha demostrat poc efectiu, a canvi de prioritzar les comunitats energètiques.