Catalunya ha viscut una autèntica paràlisi en la implantació d'energia eòlica. Des de l'estrena d'un petit parc l'any 2013 a les Garrigues, en tota una dècada només s'ha instal·lat un aerogenerador a Pujalt (l'Anoia) en el marc d'un projecte comunitari.

La situació començarà a canviar a curt termini amb la connexió a la xarxa d'almenys quatre instal·lacions, amb una potència conjunta de 101,3 MW i 35 aerogeneradors. Tanmateix, la connexió a la xarxa d'aquests projectes continuaran deixant molt lluny Catalunya del seu objectiu: només arriba al 26% dels més de 5.200 MW eòlics que es va proposar tenir a punt l'any 2030 per tal d'assolir la neutralitat climàtica a mitjan segle.

 

Posada en marxa imminent

Catalunya té quatre parcs eòlics a punt d'estrenar. L'obra està finalitzada i, en alguns casos, ja tenen el permís provisional per operar en proves. Segons fonts del Departament d'Acció Climàtica, els permisos definitius podrien concedir-se les setmanes o mesos vinents. Sigui com sigui, els 35 nous aerogeneradors començaran a aportar energia renovable a la xarxa a curt termini.

Dels quatre projectes, el més gran està ubicat a les Garrigues, precisament la comarca on es va inaugurar el darrer parc eòlic el 2013. Situat entre la Granadella i Llardecans, està format per 20 aerogeneradors i una potència total de 40 MW.


També es podran connectar a la xarxa els parcs de Barrancs i Punta Redona, dos projectes impulsats per Naturgy a la Terra Alta que sumen 13 aerogeneradors i quasi 50 MW de potència. Es tracta dels dos projectes de les denominades zones de desenvolupament prioritari. Un pla promogut pel tripartit l'any 2010 i que no s'havia desenvolupat.

El quart projecte consisteix en l'ampliació del parc de la Collada al Perelló, amb dos molins de 3,75 MW de potència unitària. D'aquesta manera, la instal·lació de la comarca del Baix Ebre arribarà als 10,5 MW.

 

Fregant els 1.400 MW de potència eòlica

Els quatre projectes aportaran conjuntament una potència de 101,29 MW. Quan entrin definitivament en servei, Catalunya arribarà als 1.376,15 MW de potència.

A la segona meitat del 2023, segons recull el blog de Jaume Morron, gerent de l’Associació Eòlica de Catalunya, es podrien connectar dos parcs que sumarien 57 MW més. El primer és Lo Vedat del Pany, entre els termes de Duesaigües i Riudecols (Baix Camp), amb sis aerogeneradors. Inicialment, havien de ser 17 molins i 42 MW, però la declaració d'impacte ambiental va obligar a reduir-ne l'abast fins al 27 MW.


L'altre projecte és el Tres Termes, que conjuntament amb els Barrancs i Punta Redona, són els tres únics del pla del tripartit que acabaran sent una realitat. També situat a la Terra Alta, està format per vuit aerogeneradors que sumen 30 MW de potència.

Tots els projectes que podrien entrar en servei el 2023 (veure mapa) estan ubicats a les Terres de l'Ebre o a les comarques del sud del Camp de Tarragona i de Ponent.
 

És possible complir els objectius de renovables?

La represa després d'una dècada d'aturada eòlica no amaga que Catalunya està molt lluny dels objectius marcats. En el supòsit que es tanqui el 2023 amb uns 1.450 MW de potència instal·lada, només representaria un 27,7% de la xifra que marca per al 2030 la Prospectiva Energètica de Catalunya.

Es tracta d'un document elaborat per l'Institut Català de l'Energia per marcar el full de ruta per assolir la neutralitat climàtica el 2050 i abandonar el model català basat en les energies fòssils i nuclears. Per aconseguir-ho, marca en 5.234,2 els MW eòlics que haurien d'estar en funcionament el 2030. Per EolicCat, l'associació que agrupa les empreses del sector, serien necessaris 543 MW nous cada any en el període 2024-2030, fet que ara mateix sembla poc realista.

Catalunya pot tancar el 2023 amb unes 1.450 MW de potència eòlica, menys del 28% de l'objectiu del 2030. També s'està molt lluny dels percentatges d'energies renovables de la llei de canvi climàtic

Des d'Acció Climàtica es recorda que l'horitzó que marca la Prospectiva Energètica de Catalunya no és cap obligació sinó un full de ruta per aconseguir la neutralitat climàtica. En aquest sentit, fonts del departament assenyalen a Nació que l'únic objectiu real el marca la llei de canvi climàtic: un 50% de la generació elèctrica d'origen renovable el 2030 (i un 100% a mitjan segle). De nou, la diferència entre la realitat i els plans és molt notable, ja que el 2020 va ser del 19,8% i el 2021 va baixar fins al 18%.
 

Cinc nous parcs amb declaració d'impacte ambiental favorable

Hi ha cinc nous parcs que ja han rebut la declaració d'impacte ambiental favorable, entre els quals el primer de l'Alt Empordà –Galatea- i tres a la Conca de Barberà. En canvi, el Muntanya de Burgans 2, a la Ribera d'Ebre, ha estat descartat pel seu impacte ambiental.

A partir d'aquí, continua un llarg procés de tramitació que inclou els darrers passos per aconseguir el permís ambiental, l'energètic, l'urbanístic i, finalment, la llicència d'activitat. Tot plegat, fa que segons el Departament d'Acció Climàtica, cap d'aquests parcs pugui ser una realitat abans del 2024.


Es tracta d'instal·lacions que ja estan regides pel nou decret de renovables que vol reduir l'oposició dels municipis afectats. En aquest sentit, obliga a tenir l'acord del 50% dels propietaris i acreditar mecanismes de participació econòmica local. En el cas del Galatea, a la Jonquera, ja s'ha anunciat un sistema de microfinançament a veïns i empreses de la comarca a partir dels 500 euros.

Els nous projectes tenen aerogeneradors molt més potents. Es passa dels 2-4 MW dels actuals al voltant dels 5,5 per molí.
 

Un pla territorial per distribuir les instal·lacions d'energia renovable

"Les grans plantes d'energia renovable són necessàries”, amb aquesta contundència s'expressen les fonts d'Acció Climàtica consultades per Nació. Però també són conscients de la controvèrsia i oposició que desperten entre una part de la societat, especialment a les zones on s'implanten.


A banda dels canvis que inclou el nou decret de renovables per fomentar l'acord i la participació local, el departament està redactant un pla territorial sectorial d'energies renovables. Un document que aposti per la distribució de les instal·lacions i per marcar criteris adaptats a cada comarca.

El pla, que no serà realitat abans del 2024, comptarà amb el suport de la Xarxa d'Oficines Comarcals de Transició Energètica que, a banda de participar en la seva redacció, ha de dinamitzar projectes de renovables a cada territori. A més, es busca fomentar acords de compensació entre comarques productores i consumidores d'energia en el marc de la Taula de Diàleg Social de les renovables.