Just aquest dilluns fa una setmana de la gran apagada que va deixar a les fosques la península Ibèrica. Mentre creix la pressió política, encara es desconeixen la causa o la concatenació de causes que van provocar el col·lapse del sistema. Els experts consultats per Nació adverteixen que encara poden tardar algunes setmanes i que la notícia -avançada per la ministra de Transició Ecològica- d'una “pertorbació” just 19 segons abans de l'apagada encara fa més complex el succés.

Poca nova informació

“Estem com el primer dia. No hem avançat en informació”, assegura Lluís Pinós, president de la comissió d'Energia del Col·legi d'Enginyers Industrials. Aquest expert va ser el delegat territorial de Red Eléctrica a Catalunya i va dirigir el projecte d'interconnexió entre l'Alt Empordà i el Rosselló evita fer cap mena d'especulació sobre les causes: “No m'agradaria equivocar-me”, explica en conversa amb Nació, malgrat admetre que com la majoria de les persones coneixedores del sector té les seves “càbales”.

És difícil pensar que en els dies vinents hi haurà una explicació més o menys clara del que va passar fa una setmana. “Hi ha molta informació a analitzar. Això no té res a veure si hagués estat una apagada només a Catalunya”, explica Pinós. En aquest sentit, el comitè d'anàlisi impulsat pel Ministeri de Transició Ecològica encara té pendent rebre part del material sol·licitat i quantifica en 750 milions el total de dades a estudiar.

“Treure conclusions és més complicat que fa una setmana”, coincideix Xavier Cugat, expert en energies renovables. Reconeix estar “bastant desconcertat” i assegura que moltes de les teories de les primeres hores han anat perdent pes a mesura que han passat els dies.

Una tercera “pertorbació” 19 segons abans de l'apagada

Fins ara, es coneixen dos incidents previs a la gran apagada. El primer, a les 12:33:16, va provocar una baixada de la freqüència del sistema, però la xarxa va ser capaç d'autoestabilitzar-se. Al cap d'1,5 segons se'n produeix un segon -per pèrdua de generació- que acaba desestabilitzant el sistema, es talli la interconnexió amb França -dos segons després- i es desencadeni el zero elèctric.

De moment, si més no públicament, no es tenen més detalls d'aquest doble episodi. REE va situar que s'havia produït cap a Extremadura, però oficialment no es va aclarir si es tractava de grans plantes solars -com alguns mitjans van publicar- o algun altre tipus de central. Tanmateix, aquest dilluns l'escenari s'ha complicat una mica més, amb l'anunci de la ministra Sara Aagesen en una entrevista a TVE que es va produir una tercera “pertorbació” 19 segons abans de l'apagada situada al sud de la península.

Els experts consultats asseguren que la situació encara és més difícil d'entendre. L'exdelegat de REE a Catalunya va més enllà i considera que fer aquest anunci sense donar més detalls “no ajuda gens i contribueix a la cerimònia de la confusió” en un problema que ha superat clarament l'àmbit tècnic i que ja està “polititzat”. En aquest sentit, caldrà veure si la compareixença de Pedro Sánchez aquest dimecres al Congrés aporta alguna novetat o es limita a repassar les (poques) certeses que es coneixen fins ara.

Un terç de la interconnexió que reclama Europa

Tots els experts consultats aquests dies per Nació coincideixen que les mesures a prendre dependran lògicament de determinar-ne les causes. Tanmateix, també hi ha molta coincidència en què cal fer per tenir una xarxa més robusta i, al mateix temps, més flexible.

Aquests dies s'ha parlat molt de la necessitat d'accelerar la tramitació de bateries. “Tot just n'hem començat a tramitar, però encara no n'hi ha de connectades”, explica Xavier Cugat, especialitzat precisament en l'àmbit de l'emmagatzematge. També poden ser claus les centrals hidràuliques reversibles, tal com han coincidit aquest dilluns en una reunió la consellera Sílvia Paneque i la vicepresidenta europea Teresa Ribera. En aquest sentit, es pretén explorar destinar fons europeus per afavorir projectes com el de l'embassament de la Baells.

L'altra gran qüestió és la interconnexió. Lluís Pinós, que va treballar en el projecte de la polèmica MAT que finalment es va soterrar entre Santa Llogaia i Baixàs, recorda que la Unió Europea la fixa en un 10% respecte a la demanda total. “Actualment, només estem al 3%”, assenyala. “Les interconnexions són una urgència i França posa bastons a les rodes. Europa s'hauria de posar les piles”, afegeix Xavier Cugat. Actualment, es treballa en el projecte submarí a través del golf de Biscaia mentre que l'Aragó sembla la zona més propícia per a futures línies.