Pedro Fresco Torralba (València, 1981). Llicenciat en Química, ha dedicat la pràctica totalitat de la seva carrera a l'energia. Primer a l'empresa privada, després com a assessor de l'aleshores vicepresidenta Teresa Ribera i, posteriorment, director de Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana. Des del juny de 2023 és el director general d'Avaesen -l'associació d'empreses d'energies renovables del País Valencià-. Ha publicat diversos llibres -el darrer, Energy Fakes- i, entre altres, forma part del consell assessor de L'Energètica. Per parlar de l'apagada elèctrica, ens atén a través de videoconferència des de València.

Què podem tenir clar i què no de les causes de l'apagada?
El que sabem és que per una causa que encara és desconeguda, el sistema elèctric sembla que es va eixir del rang de freqüència que és natural. Això va provocar un tancament de la interconnexió amb França i després la desconnexió automàtica, segons diuen, de 15 GW de determinades tecnologies com fotovoltaica i nuclear.

El que no sabem és com és possible que això haja passat i quins són els esdeveniments d'origen perquè haja pogut passar un dia que, en principi, tot era normal. La corba de generació a les 12:30 no era diferent de les que hi havia el mes i mig anterior ni a la primavera del 2024. Sembla que hi havia prou potència síncrona el sistema, el percentatge de renovable era alt -però hi havia hagut moments molt majors-, tampoc hi havia una potència fotovoltaica rècord... I, incomprensiblement, cau tot. No sé quant temps tardarem a conéixer les causes reals o, de fet, la concatenació de causes.

I aquesta causa o concatenació de causes quines podrien ser?
En principi, almenys segons Red Elèctrica, s'ha descartat el ciberatac. L'únic que se m'ocorre són diverses errades en cadena, des de centrals que s'hagen pogut desconnectar, després que no es van aïllar adequadament i que els protocols no hagen funcionat. Com que no ho sabem, és especular. Cal tenir molt de compte, perquè no pots assenyalar a ningú si no tens evidències de què és el que ha fallat. I potser no és segur, però probablement quan sàpiguen les causes trobarem algunes coses a millorar per minimitzar el risc encara més.

Era molt improbable que passés?
Hui no ho sembla, però el risc que passés és extremadament baix. De fet, podria ser que fora una d'aquestes coses que passa una volta entre milions o bilions. Perquè el risc de qualsevol esdeveniment no és mai zero.

Dir que és causat en part o totalment per una penetració excessiva de les renovables -especialment solar fotovoltaica- és una energy fake?
A priori no sembla que tinga cap sentit. I la raó és clara. L'any passat, per exemple, fins a nou vegades una central nuclear va caure del sistema. I no va haver-hi apagades. El sistema elèctric espanyol està preparat perquè en caiga una -d'una potència d'un 1 GW- i, fins i tot, una segona. El parc fotovoltaic més gran d'Espanya té 500 MW, la meitat que una nuclear. Com podria caure tot el sistema si es desconnecta una central solar per gran que siga? No té sentit. Crec que cal ser prudent, però es pot dir que és una explicació no versemblant.

Hui no ho sembla, però el risc que passés una apagada elèctrica total és extremadament baix.

Té sentit que la fotovoltaica, que no produeix de manera síncrona, pogués desestabilitzar el sistema en un moment que aportava el 60% del mix elèctric?
En teoria, podria pensar-se el contrari. Si cau una nuclear i lleves un percentatge de la potència síncrona, podria tindre sentit desestabilitzar el sistema, però no ha passat. Perquè n'hi ha protocols per això. Que passe en una fotovoltaica, sembla que té menys sentit encara. En aquell moment teníem més de 10 GW de potència síncrona entre totes les fonts. Per tant, jo no crec que això puga explicar res.

I la manca de mecanismes de control a l'hora d'equilibrar l'oferta i la demanda?
Pot ser qualsevol cosa i serà estranya perquè durant dècades el sistema elèctric ha funcionat bé. Poden ser protocols que no estiguen ben fets, poden ser errades d'algun tipus... Jo crec, de veres, que és especular.

Més enllà de la causa concreta. Amb un sistema més flexible, amb més capacitat d'emmagatzematge, s'hauria pogut evitar l'apagada o són qüestions independents?
Independentment del que ha passat, si em fas aquesta pregunta fa tres dies, et diria que fa falta un sistema més flexible, amb més generadors i amb molt d'emmagatzematge, perquè el necessites per integrar més energies renovables en el sistema.

Però ara hi ha una segona qüestió: les bateries poden actuar com les màquines inercials sense tindre un gran rotor. La necessitat de potència síncrona en el sistema la pots aportar amb bateries. És una font d'energia amb una resposta més ràpida que les dues que actualment ho són més: la hidroelèctrica i els cicles combinats. Òbviament, haguera vingut bé. No sabem si haguera sigut prou per a evitar-ho, perquè encara no sabem la causa. Però és possible que l'aprenentatge que es trega d'aquest episodi per minimitzar-ne el risc inclourà l'emmagatzematge. Les bateries poden jugar un paper clau per a sostindre el sistema elèctric.

En un termini raonable, de setmanes, tindrem la causa clarament definida? Hem de confiar en Red Eléctrica que, en aquest cas, és jutge i part?
Pensar que qui et done la informació t'està enganyant... Et porte cap a un terreny perillós. En tot cas, crec que en poc temps tindrem un quadre més o menys general del que ha passat amb un grau de certesa prou gran i també del que cal per a minimitzar el risc.

Mentre no es planifiquen noves interconnexions, una estratègia molt més ràpida és l'emmagatzematge amb bateries.

Quin paper van jugar les interconnexions?
En principi, com més interconnexió tingues, més robust és el sistema. El que passa és que es va tallar quan es va alterar tot el sistema. En un sistema ibèric totalment interconnectat és inversemblant que caigués tot per la possible desconnexió d'una central solar sense que n'hi haja errades pel mig que ho hagen potenciat.

Caldria plantejar-ne més i explorar-ne, per exemple amb Itàlia?
Cap a l'any 2027-2028 hi haurà una nova interconnexió submarina a través del golf de Biscaia i, de fet, augmentar-les és un dels objectius de la política energètica europea. Tenir-ne més no serà ràpid, ja que estem parlant de molts anys i fer-la amb Itàlia no sembla òptim econòmicament i sempre serà més fàcil amb França. Per tant, mentre no se'n planifiquen altres, una estratègia molt més ràpida és l'emmagatzematge amb bateries.

També inclou la hidràulica reversible?
Pensava en bateries de liti. Però, al final, la hidràulica reversible és el mateix. Tot és necessari, tot és important i tot dona robustesa al sistema.

Els defensors de la nuclear tenen cap motiu per a treure pit després de l'episodi de dilluns?
No, per una senzilla raó. El tancament nuclear encara no ha començat. Dilluns hi havia quatre nuclears connectades al sistema i, si no n'hi havia més, era per decisió de les mateixes companyies i perquè l'operador no ho va considerar necessari. Per tant, no es pot dir que hi ha hagut una apagada per manca de nuclears. Això només podria tenir sentit en un escenari extrem de molta demanda, però no era el cas. De fet, l'únic que sabem és que quan ha calgut reiniciar el sistema la nuclear no hi ha contribuït perquè no està dissenyada per això.

A Catalunya tenim un gran dèficit de renovables respecte als objectius de la Generalitat per al 2030. En una lògica peninsular, caldria ara prioritzar bateries i centrals reversibles?
Cada zona de la península es podria especialitzar en qüestions diferents. Ara bé, com també passa al País Valencià, no recomane que Catalunya tinga una dependència extrema en generació encara que tinga molta capacitat d'emmagatzematge. I no ho recomane perquè les comunitats que estan desenvolupant renovables estan guanyant inversió industrial. Des del punt de vista global, pot tenir sentit, però l'objectiu -ho sent com a valencià, però seria el mateix a Catalunya- és tenir generació perquè si no estaràs en una situació de dependència, inicialment elèctrica, però acabarà amb indústries situant-se a l'Aragó o a Castella la Manxa perquè no tenim ni energia renovable ni un marc regulador que, per exemple, facilite la tramitació de parcs eòlics o solars d'autoconsum.

No es pot dir de cap manera que hi ha hagut una apagada per manca de nuclears.

Això ja està passant?
Sí, tant el País Valencià com Catalunya som regions industrials, amb moltíssima població, amb universitats, amb infraestructures relativament bones i, per tant, el normal seria ser focus d'atracció d'indústries que, en canvi, estan optant per Aragó o Andalusia. El factor energètic és clar i ens ho hauríem de fer mirar.

Evidentment, dependrà de quina causa o causes es determinin. Què caldria fer de manera prioritària en els pròxims mesos per evitar una nova gran apagada?
Deixant clar que el risc zero no existeix, si ens atenim a les probabilitats, no tornarem a viure un episodi així. Prendre decisions pel pànic mai és una bona idea. Hem de veure quins elements són coherents amb la ruta energètica traçada i, al mateix temps, amb la nova preocupació que se'ns ha presentat. A banda de les interconnexions, és clau l'emmagatzematge. En necessites per integrar més renovables, però també per tindre un sistema extremadament robust i que no torne a passar mai més. Per tant, cal adaptar els procediments d'operatiu perquè els actius d'emmagatzematge servisquen per a aquesta funció i també activem processos exprés d'autorització administrativa. No podem estar cinc anys per tramitar una bateria com ha passat amb les renovables a Catalunya i el País Valencià.

Per altra banda, la determinació final de la causa ens pot obligar a fer petits canvis operatius. Hem d'aprofitar el què ha passat -no només nosaltres, sinó la resta de països europeus- per aprendre lliçons. Però el més important, per la mateixa raó que no s'han de prendre decisions pel pànic, tampoc es pot destruir el full de ruta de la transició energètica i la descarbonització pel pànic. Perquè, a més, no hi ha cap motiu tècnic que ho justifique. El que pot fer qualsevol màquina rotativa també ho pot fer una bateria i, amb més seguretat, ja que en tindràs milers.

Els enemics de la transició energètica tornaran a eixir perquè veuen una eventualitat que puga frenar l'agenda de transformació.

Pateix perquè aquest full de ruta cap a la descarbonització es freni en un context en què ja hi havia una pressió creixent per part de la dreta i l'extrema dreta?
Els enemics de la transició energètica sempre han existit. Quan han tingut el vent de cara, han sigut molt visibles. Quan la realitat del món ha dut a eixa transició, han estat amagats i callats. Ara tornaran a eixir perquè veuen una eventualitat que puga frenar l'agenda de transformació. La por és la ferramenta més forta per dominar les societats i per paralitzar els canvis.