L'octubre de 2030 està previst el tancament d'Ascó I. Tanmateix, el sector nuclear està convençut que no es produirà. “Catalunya no pot tancar els reactors, ja que fins i tot en funcionament té un gran dèficit elèctric”, assegura Ignacio Araluce, el president del Fòrum Nuclear, el lobby que aplega no només les propietàries de les centrals sinó la resta d'empreses del sector. Aquesta associació, de fet, ha redoblat la pressió al govern espanyol després de l'apagada: “Si abaixen els impostos, totes les empreses propietàries demanaran ampliar-ne la vida”.
Un acord que ja no és vàlid
L'any 2019 el govern espanyol i les propietàries de les centrals -les elèctriques Endesa i Iberdrola, però també Naturgy i la portuguesa EDF- van acordar un calendari de tancament. Tanmateix, el que servia aleshores, ara ja no val. Aquesta és, si més no, la visió del Fòrum Nuclear: “El món energètic ha canviat moltíssim des d'aleshores. Si més no, s'ho haurien de replantejar”, ha afirmat el seu president en una trobada amb periodistes.
En els darrers mesos, la dreta i l'extrema dreta han sumat esforços amb sectors empresarials -però també sindicals- per aturar el tancament. La resposta de l'executiu de Pedro Sánchez sempre ha estat recordar el pacte així com destacar que cap elèctrica ha demanat formalment allargar-ne la vida.
I per què no passa si el sector assegura que sense les nuclears el sistema elèctric no es podria sostenir? La resposta és la fiscalitat. El Fòrum Nuclear no està d'acord ni amb la pujada de la taxa vinculada a la gestió dels residus ni amb el conjunt d'impostos -estatals, autonòmics i municipals-. Malgrat que fa temps que hi ha negociacions, de moment el govern espanyol “no ha fet cap gest”. I, en contraposició, l'executiu de Pedro Sánchez assegura que no ho plantejarà fins que no es presenti cap proposta formal per ajornar-ne el tancament.
Allargar la vida de les set centrals
El lobby nuclear considera que d'aquí al 2030 no hi ha prou temps per implantar ni totes les renovables previstes a la planificació estatal ni sobretot els sistemes d'emmagatzematge. En aquest sentit, els actuals 3,5 GW haurien de passar en cinc anys a 22 a base de bateries i noves centrals hidràuliques reversibles.
Aquest és un dels arguments per reclamar la continuïtat dels reactors. Ara bé, en cap cas es plantegen que puguin ser només algunes sinó les set del conjunt de l'Estat -tres de les quals a Catalunya i una al País Valencià-. Per Ignacio Araluce, allargar-ne la vida només d'algunes suposaria un greuge territorial i també encariria els costos “ja que el mercat es faria molt més petit”.
Per altra banda, considera que si s'acaba sol·licitant l'ajornament del tancament d'Almaraz -el primer grup de la central extremenya s'hauria de desconnectar el novembre de 2027-, això afectaria el conjunt del calendari per una qüestió logística. “Entre aquest estiu i la tardor caldria tancar un acord amb el govern espanyol”, conclou el president del Fòrum Nuclear.
"Catalunya no pot tancar les nuclears"
Catalunya és una autèntica singularitat energètica al conjunt de la península Ibèrica. El fet que concentri tres dels set reactors el fa especialment sensible al procés de tancament. Pel lobby nuclear, és materialment impossible que es pugui portar a terme tal com està pactat.
En aquest sentit, Ignacio Araluce recorda que actualment -amb els tres reactors en funcionament- el Principat té un dèficit molt notable, que en els darrers dos anys s'ha enfilat fins al 15%. “Només amb importacions no es podrà cobrir”, afegeix. L'aportació de les nuclears es manté molt estable en el 50% de la demanda elèctrica de Catalunya mentre que, si només ens fixem en la producció, ascendeix fins al 58%.
